Esport i medalles per recuperar la perspectiva social

BarcelonaLa Seu d’Urgell i Andorra la Vella viuran des d’aquest dijous i fins al 7 d’octubre (diumenge) els Jocs Special Olympics 2018. El campionat per excel·lència per a esportistes amb discapacitat intel·lectual veu la llum. La cerimònia d’obertura va tancar ahir dos anys de converses, trucades i acords per modelar un projecte tan ambiciós com necessari. “L’expectació és molt gran, com la nostra il·lusió”, assenyala Sergi Grimau. El president de l’organització Special Olympics Catalunya va atendre l’ARA abans que la torxa olímpica arribés finalment a la capital de l’Alt Urgell.

“El 2016 vam començar a planificar-ho tot. Van ser les primeres pautes. Són moltes hores de feina perquè tot estigui enllestit. Els esportistes tenen ganes de viure el campionat, de conviure amb els altres companys”, explica, desgranant-ne les dades. Els Jocs mobilitzaran 3.000 persones en un total de 14 disciplines: 1.600 esportistes, 400 entrenadors i més de 1.000 voluntaris. Professionals, familiars i seguidors arrodoniran l’acte, convertint-lo en un dels epicentres de l’esport internacional. “És un esdeveniment de país (de dos països, de fet), organitzacions, institucions i organismes públics. Mou moltíssima gent, i la seva envergadura en proporció a la població de la Seu és enorme”, comenta.

El màxim dirigent de l’organisme defensa l’essència del torneig, més enllà de la taula de resultats i dels medallistes. Les victòries i els rècords, una obsessió per a la família olímpica, són secundaris. “Els Jocs tenen dos objectius. El de l’oci, per als aficionats i especialment per als jugadors, i el simbòlic. L’esdeveniment és un missatge de normalització per a totes les mirades. La gent, la societat, mira amb por aquestes persones. L’esport ens iguala. Tots perdem, tots guanyem. Ells ens descobreixen l’esport sense números, amb els valors que hauria de tenir sempre. Guanyar està bé, però no ho és tot”, assegura.

Una lliçó de vida

Grimau fa una radiografia social molt encertada. La seva posició, des del cor de l’organització, el porta a la reflexió, no a l’optimisme sense argumentari. L’exjugador celebra la feina feta, però fa una crida a la constància. “Aquests Jocs es veuen com una cosa menor, malauradament. Hem de treballar perquè es valorin. La gent veu partits amb esportistes diferents. No ho són. Les seves capacitats els fan especials, res més. Hem d’igualar els conceptes, normalitzar-los. És un èxit que se’n parli, que estiguem als mitjans de comunicació. Serà un fracàs si a poc a poc ens allunyem del dia a dia, si desapareixem”, afirma.

L’ara directiu s’atura i fa un matís. “D’això hi entenc una mica. Soc el germà del Roger (excapità del Barça Lassa de bàsquet), però també he tingut carrera esportiva”, diu, entre rialles. El seu punt de vista té, com els protagonistes que exalça, una sensibilitat especial. Grimau repassa en qüestió de segons els seus records, els moments sota els focus més mediàtics i les cistelles guanyadores. “Em quedo amb els esportistes special. Són el regal de la meva vida”. L’afirmació és contundent. La repeteix fins a quatre vegades. “Jo soc una persona molt natural. Quan ets així, la gent et mira d’una manera estranya i la resposta és cohibir-te. Hi va haver una vegada que vaig dubtar si estava fent les coses bé, si era la millor opció. Els esportistes d’aquests Jocs m’han ensenyat que s’ha de ser així. Ells no fingeixen, són autèntics. Fan les coses perquè les senten. No els importa el què diran. És la seva lliçó. Descobrir-la, descobrir-los, ha sigut el més especial que he tingut després de formar la meva família”.