Les pors dels esportistes espanyols que surten de l'armari

BarcelonaSis anys després de publicar un estudi sobre l'homosexualitat en l'esport d'elit amb el waterpolista Víctor Gutiérrez com a únic protagonista, Anna Vilanova, Pablo Kopelovich, Pedrona Serra i Joaquín Piedra acaben de fer públiques a l'International Review for the Sociology of Sports, una de les publicacions internacionals més prestigioses del sector, les conclusions d'un treball de recerca que entrevista onze atletes espanyols d'alt nivell que han sortit de l'armari. “És una continuació del treball que l’any 2018 vam fer amb el Víctor, que en aquell moment era l’únic esportista d’elit obertament homosexual de l’Estat. Uns anys després, n’hi ha més. Són esportistes que estan obrint camí. Els hem entrevistat per conèixer com són les seves experiències", ha explicat Vilanova a l'ARA.

“Tots els esportistes gais han patit en algun moment homonegativitat. Han rebut insults, bromes, menyspreus o alguna agressió física, però al mateix temps, quan surten de l’armari, troben suport en el món de l’esport. Això els genera sorpresa. L’esport els empodera perquè són bons en alguna cosa. La societat no els valora, però el context esportiu sí”, explica la professora de sociologia de l’esport a l’Inefc.

La societat evoluciona i cada vegada és més habitual trobar maneres diferents d'entendre la sexualitat. “El món de l’esport continua sent molt heteronormatiu, però les noves generacions comencen a tenir referents homosexuals. Hi ha esportistes que volen sortir de l’armari, i veure altres casos els tranquil·litza. Són conscients que no són els únics i que la resta ho viu bé”, assegura Vilanova.

Els onze esportistes d’elit que apareixen a l’estudi ho fan sota pseudònim. “La mostra és molt variada, tant pel que fa a edats com a disciplines esportives. Hi ha rugbi, gimnàstica, waterpolo, natació, hoquei o bàsquet. Teníem un futbolista, però vam considerar que no era d'elit i el vam treure de l’estudi. Hi ha esports molt masculinitzats en què se’ls fa estrany trobar una persona homosexual i aquesta té la sensació que ha d’accentuar més la seva força perquè ningú la pugui qüestionar. Els precursors sempre ajuden a obrir la mirada. En canvi, hi ha disciplines més feminitzades, com el patinatge artístic, en què es produeix el cas contrari: la gent dona per fet que són homosexuals”, analitza.

Les pors que tenen els esportistes d'elit són variades. “Quan encara són dins de l’armari, tenen por de veure com reaccionaran els seus companys d’equip. Després veuen que l’equip reacciona bé. També pateixen per si perden opcions de ser convocats per a la selecció o opcions de patrocini”, avança Vilanova, que forma part de la xarxa LGTBIQ+, Educació Física i Esport, que reuneix els principals centres espanyols que han iniciat la investigació, la formació i la sensibilització sobre la temàtica LGTBIQ+ en l'àmbit fisicoesportiu, amb investigadors i investigadores de set centres universitaris.

Algunes vegades exposar-se té algunes conseqüències negatives. “Tu pots ser gai sense demostrar-ho gaire. Quan ho fas evident, hi ha gent que et dona suport i d’altres que no. Quan l’esportista ho fa visible apareix l’homonegativitat”, argumenta Vilanova, que posa d’exemple el tuit que el Barça va fer amb la bandera LGBTI. “Les respostes a les xarxes socials es van polaritzar”.

"Els referents ajuden molt"

Els especialistes tenen clar com ha de ser el futur. “Visibilitzar les diferents condicions sexuals és molt important. Si el club genera un espai divers, tothom es pot sentir acceptat. Els referents ajuden molt. A més, cal que les directives o els òrgans de poder incorporin la diversitat. Això permetrà accentuar les polítiques inclusives. El llenguatge s’ha de cuidar, especialment quan els esportistes són joves. La formació és clau perquè els entrenadors no saben com enfocar algunes situacions. Tenen bona predisposició, però no saben com respondre a una situació incòmoda. La gestió és complicada i les primeres vegades encara costen una mica”, resumeix Vilanova.