Decidir l'Europeu des del joc de les defenses

BarcelonaLa final de l'Europeu d'handbol entre Croàcia i Espanya (16.30 h, TDP) és un xec en blanc d'al·licients. S'enfronta a l'eufòria de superar dues pròrrogues i de tenir a 60 minuts el primer títol continental de la seva història contra la fita hispana de repetir corona, com va fer Suècia el 2002 (l'últim equip en aconseguir-ho) i classificar-se directament per als Jocs Olímpics de Tòquio 2020. Sis contra sis i seixanta minuts per afrontar. El seu empat a la fase de main round va ser un escalfament. Més enllà de la llista de tòpics, que n'hi haurà (la mística de la gestió dels nervis o la mala fortuna), el partit es decidirà a camp propi. L'handbol és un esport espectacular que viu de l'ofici.

Intentar guanyar per setge, fer un gol més que el rival, és una utopia errònia, tot i que encara queden equips de primer nivell que se la creuen. Espanya i Croàcia són molt més que el seu gen competitiu. Hi ha una dosi de testosterona innata, però la part de les premisses tàctiques és més interessant. "Sabem que el partit serà molt dur, però tenim les nostres cartes per guanyar. Si volem superar-los, haurem de fer molt bé les coses. Ells són un equip molt complet, amb molta experiència i tenen tres o quatre dels millors jugadors del món", explica el central canari Dani Sarmiento.

El conjunt de Lino Cervar ha arrodonit la defensa 5:1 amb el veterà Domagoj Duvnjak com a home més avançat. Són durs i ordenats. Van classificar-se per a la final perquè van deixar en 23 gols a la Noruega de Sander Sagosen al final dels 60 minuts reglamentaris. Només va encaixar-ne 5 més en els 20 minuts que va durar el temps extra. Tenen interioritzats els mecanismes per esperar als 9 metres i sortir a pressionar esglaonadament per trencar la circulació de pilota rival.

Les virtuts d'Espanya

Espanya n'és plenament conscient. Va tenir a semifinals un primer toc d'atenció. Va patir quan Vranjes va obrir la defensa en els últims minuts. Va tenir problemes per atacar les zones laterals, entre 1 i 2, lluny de les torres del centre i dels braços del futur jugador del Barça Blaz Janc. L'amenaça és també una de les virtuts del grup de Jordi Ribera. Alex Dujshebaev s'ha destapat com un primer defensor en format 5:1 d'elit. No té la capacitat per ocupar tants metres com Aitor Ariño, un altre top ten mundial, però és molt intel·ligent. Compensa la falta de centímetres amb lectura de joc. Sempre està ben col·locat.

Caldrà veure com respon Croàcia, que aposta recurrentment per atacar sense porter i un jugador més de camp, o per jugar amb Zlatko Horvat, extrem, com a lateral per buscar les penetracions. Espanya surt guanyant en l'anàlisi de les porteries. Té la millor dupla del campionat, amb els números sobre la taula. Gonzalo Pérez de Vargas i Rodrigo Corrales han demostrat que marquen diferències. Marin Sego és un bon porter, però parteix d'un esglaó més baix. Els dos equips necessiten minimitzar les errades per no haver de dependre únicament de la seva inspiració.

A la contra, tot són bones notícies. Córrer cap enrere desgasta més. Els croats hauran d'economitzar millor les forces. El paper intermitent del blaugrana Luka Cindric els resta rotació i minuts de descans a Duvnjak i Igor Karacic, cada vegada més fos. "Ells van jugar dues pròrrogues, però nosaltres vam acabar el nostre partit dues hores després, de manera que, en aquest sentit, tot queda bastant compensat. Nosaltres hem utilitzat més jugadors durant el campionat, però això és una final. Tothom està al cent per cent", assenyala Jordi Ribera.