Una exhibició històrica per regnar a Europa (0-4)

Faltaven 10 minuts per acabar la final i les jugadores del Barça, a la banqueta, ja es posaven la samarreta blaugrana. Com els jugadors de Cruyff el 1992 a Wembley, les jugadores de Lluís Cortés volien rebre la primera Champions femenina vestides amb els seus colors. En una nit històrica, que serà recordada anys i que inspirarà generacions, el Barça va passar per sobre del seu rival. A les seves botes estava fer història, i l'equip de Lluís Cortés no ha dubtat ni un sol instant. Amb un futbol exquisit, les blaugranes es van imposar al Chelsea (0-4 ) i van aconseguir la seva primera Champions en un partit que va seguir el mateix guió de la primera final que van disputar. En aquest cas, però, les blaugranes van passar de víctimes a botxins.

Els nervis es respiraven en l'ambient del Gamla Ullevi de Göteborg. Des de feia dos anys les blaugranes esperaven torna a ser en una final per passar comptes. La dolorosa derrota contra l'Olympique de Lió del 2019 encara era a la retina i a la memòria de les jugadores i el cos tècnic. Göteborg era l'escenari per demostrar que tot havia canviat i que els sacrificis havien valgut la pena. Un equip, una família, es va conjurar fa dos anys per canviar el seu destí. Amb el xiulet inicial, les ganes van portar les blaugranes directament a la porteria d'Ann-Katrin Berger. En 37 segons ja havien marcat. Lieke Martens, un estilet, va enviar un xut potent contra el travesser que va sortir desviat cap a dins de l'àrea del Chelsea. Kirby va intentar treure la pilota, però el seu refús va topar amb Leupolz, que la va enviar dins de la porteria. La llauna estava oberta ja de sortida. L'equip blaugrana, sense notar la pressió, va decidir sortir a totes i va deixar grogui les angleses, un equip construït a cop de talonari.

La superioritat del conjunt català va ser aclaparadora. Les blaugranes van demostrar per què són el millor equip d’Europa, traient del partit les estrelles rivals, com Harder o Kerr. I després d’una jugada de Martens i Graham Hansen, Leupolz va trepitjar Hermoso dins de l’àrea. L’àrbitra Riem Hussein, amb la corroboració del VAR, va assenyalar la pena màxima als 14 minuts. Alexia no va perdonar. Des dels onze metres, la capitana blaugrana va xutar amb precisió, sense posar-se nerviosa. A punt de perdre’s la final per unes molèsties a la cuixa esquerra, la de Mollet sabia que no podia fallar a la cita. Agafant-se i colpejant-se l’escut amb la mateixa passió amb què va començar a enamorar-se del futbol a les grades del Camp Nou, s’encarregava de posar el 0-2 quan el partit tot just acabava de començar.

Havia costat molt arribar fins a Göteborg i l’equip de Cortés no estava disposat a aixecar el peu de l’accelerador. L’equip d’Emma Hayes no va saber com reaccionar. Sense sentir-se còmodes, intentava despertar del malson a què les blaugranes les havien sotmès, però, en una nova jugada col·lectiva, Aitana va augmentar la distància. Jenni Hermoso va recuperar la pilota d’esquena dins de l’àrea instants abans d’enviar-la al peu d’Alexia, que va habilitar la de Sant Pere de Ribes, la MVP de la final. Amb un toc subtil i magistral, la blaugrana va deixar asseguda la defensa a la vegada que col·locava la pilota creuada on era impossible arribar. Era el 3-0.

Ambició de campiones

Els papers havien canviat per complet en dos anys. A la final de Budapest, l'Olympique de Lió guanyava 3-0 al Barça als 20 minuts de partit. Ara, era el Barça el que portava la batuta del partit i signava el mateix resultat, com si així volgués deixar clar com ha crescut aquest grup. En aquella cita, el quart gol va arribar a un minut de la mitja part. A Göteborg, a deus minuts que la col·legiada assenyalés el camí de vestidors. Lieke Martens, letal a la banda esquerra, va arribar fins a la línia de fons escortada per Charles. La neerlandesa va aprofitar l'espai sota les cames de la defensa de l'equip londinenc per fer la passada de la mort per a Caroline Graham Hansen, que, a boca de canó, va col·locar amb delicadesa l'esfèrica dins de la xarxa. L'eufòria era majúscula. La noruega, que havia arribat al Barça afirmant que ho feia per ser campiona d'Europa, complia amb la seva paraula. I encara quedaven 45 minuts.

En el segon temps, Emma Hayes va canviar de tàctica. Més agressives i punyents, les jugadores angleses van aconseguir finalment la possessió de la pilota, i va tocar defensar. Una Mapi León descomunal, però, va frustrar els seus plans. Arraconades a la seva àrea i sense el control de l'esfèrica, les de Cortés no van perdre la calma i van concedir molt poques ocasions. I quan va haver d'aparèixer, Sandra Paños va estar encertada. De mica en mica les catalanes anaven reconquerint pam a pam el terreny de joc, mentre Cortés continuava donant ordres des de la diminuta àrea tècnica habilitada a l'estadi suec. Parlant a distància amb el seu staff, sabia que fent canvis, arribaria nova energia. Amb Oshoala, que havia rebut l'alta el mateix dia, i Losada sobre la gespa, Hermoso i Alexia van marxar cap a la banqueta. La de Mollet, després de pujar els esgraons fins a la grada on és la banqueta, es va fondre en una abraçada amb una preparadora de l'equip amb qui havia estat treballant per controlar les seves molèsties. D'una sola peça, la capitana blaugrana s'asseia a la banqueta mentre es posava l'anorac i mirava el marcador emocionada.

En el quart d’hora final, el Barça va decidir acabar la festa atacant sobre l’àrea rival. A pilota aturada, de jugada o contracop. En l’últim instant Oshoala va poder marcar el cinquè, però estava en fora de joc. Tant li feia. Amb el xiulet final, l’eufòria va desfermar-se. Abraçades, crits i plors entre un cos tècnic i unes futbolistes que són campiones d’Europa. Contra tot i contra tots. Amb lluita, esforç i bon joc s’han imposat a cadascun dels seus rivals en aquest camí dur que ha durat dos anys, des de la derrota de Budapest. I el Barça ja és l’únic club que ha guanyat les dues Champions. La d’ells i la d’elles. Les del Barça. I només és el principi.