Un exili que és encara pitjor del que ens pensàvem

BarcelonaVeure el Barça jugant a Montjuïc era necessari. No quedaven gaires opcions més. El Barça no va poder (o no va saber) aprofitar la pandèmia per guanyar temps jugant a porta tancada a l'estadi Johan Cruyff, com sí que va fer el Madrid. En aquells temps de Bartomeu, el Barça va seguir jugant en un Camp Nou buit que feia por, amb els crits dels jugadors ressonant pels vells murs, espantant els ocells que hi fan niu. No, el Barça ja tenia més deutes que somnis, llavors. I la següent directiva, encarregada de renovar l'estadi, ha estat qui ha pujat en penitència a Montjuïc. No és culpa seva, que la situació heretada fos un desastre. Sí que és cosa seva no haver-ho gestionat bé i haver castigat la moral dels fidels que fan un acte de fe i enfilen les rampes de Montjuïc cada setmana.

L'exili ha resultat pitjor del que es pensava. I mira que l'estadi, diguin el que diguin, és bonic. Falla la visibilitat en determinats sectors, però és un senyor estadi... pensat per a altres esports. I es digui el que es digui, anar-hi no és cap trauma. La major part d'estadis europeus són més lluny dels nuclis urbans. Els barcelonistes dediquen menys temps a arribar al camp que la major part d'aficionats d'equips italians o alemanys, que molts cops tenen els estadis on sant Pere va perdre l'espardenya.

El problema ha estat que el club no ha cuidat els fidels, incapaç de donar-los seients fixos, que l'equip no ha acompanyat i que no deixa de ser una tortura veure la quantitat de turistes. No és culpa seva, eh? Jo soc el primer que vaig a veure estadis quan vaig de viatge. Però com li passa a la ciutat i el país, una cosa és el turisme i una de diferent morir per massa turisme. Els barcelonins deserten de barris i bars perquè ja no els atenen en català ni en castellà, perquè els fan fora dels pisos per fer-hi apartaments turístics, perquè tot sembla en venda per fer diners. El Barça, també.

Gent fent l'onada quan es perd, aficionats amb samarretes de dos equips a la vegada, rialles i selfies quan l'equip necessita ajuda. Faria bé el Barça de prendre nota dels socis que han anat al camp, fidels, per fer-los un homenatge quan es torni al Camp Nou. L'exili de Montjuïc no ha vist grans partits, s'ha viscut amb un ambient estrany, trist, més pròxim a l'espectacle de la font de Montjuïc que no pas a un club viu. Ja li ha anat bé, a la directiva. En altres èpoques, amb aquest resultat i aquesta gestió, en lloc d'onades es veurien mocadors blancs. I a les portes del camp, la gent protestaria. Ara fan turisme.