La factura milionària del que seria un fracàs històric per a l'Espanyol

BarcelonaL’Stage Front Stadium acull aquest diumenge (18.30 h, LaLiga TV Hypermotion) el partit més important de la seva història i un dels més importants dels 123 anys de vida del club. Els blanc-i-blaus necessiten igualar l’1-0 del Carlos Tartiere per tornar a Primera: en tenen prou amb fer un gol i no encaixar-ne cap. L’1-0 els serviria per certificar l'ascens al final d’una hipotètica pròrroga. 

Més de 30.000 seguidors periquitos tornaran a acompanyar un equip que vol imposar la seva història i tornar a la màxima categoria en el primer intent, com va passar en els anteriors cinc descensos. No fer-ho seria un fracàs històric inèdit per al sisè club amb més temporades a Primera (87) i el setè amb més punts (2.998). L’Espanyol, que mai ha estat dos anys seguits a Segona, es juga el futur en un partit que val més de 50 milions d’euros. 

Sense aquests recursos, l’Espanyol podria veure’s obligat a intensificar el pla de reducció de despeses implementat l’estiu passat per adaptar la seva estructura de costos a Segona. La idea de la propietat, per assegurar la sostenibilitat econòmica del club, és rendibilitzar els actius del planter, reduir serveis, contenir les despeses de personal de l’estructura corporativa i esportiva i les del primer equip. Allargar l’estada a Segona podria implicar noves retallades. 

Només en tres conceptes (drets televisius, comercial i patrocinis, i abonaments i taquilla), l’entitat podria deixar de percebre prop de 54 milions d’euros si continués a Segona la temporada 2024-25. Això sempre que rebés unes xifres similars a les pressupostades per al curs 2023-24. Els 7,4 milions previstos en l’apartat comercial són gairebé la meitat dels 13,3 de la temporada passada. D’altra banda, el descompte del 50% en el preu dels abonaments ha propiciat que l’entitat esperi rebre 4,4 milions per la venda de carnets i entrades, menys de la meitat dels 10,3 milions d'ara fa un any. 

La principal caiguda afectaria el repartiment dels drets audiovisuals. Si en l’últim curs a Primera l’Espanyol va ingressar 51,2 milions per aquest concepte, enguany preveu rebre’n gairebé la meitat, uns 26. Aquesta xifra inclou la compensació pel descens, uns 19,5 milions que es rebran en un únic pagament. A efectes del límit salarial, la Lliga permet computar-ne un 50% aquest curs i un 50% en un hipotètic segon any a Segona.

Si l’Espanyol no puja, encara tindria un marge extra de poc més de 9,7 milions respecte al pressupost previst en salaris. Sense aquesta ajuda, el curs vinent rebria uns 9 milions pels drets televisius, la quantitat que reben els equips que més facturen per aquest concepte. És a dir: només per aquest concepte ingressaria 40 milions menys respecte a un hipotètic ascens.

El club segueix excedit en el límit salarial

La caiguda d’ingressos ordinaris i les pèrdues acumulades en els tres últims exercicis (més de 53 milions) tenen un impacte directe en el marge salarial permès per la Lliga. Mentre l’Espanyol continuï amb el fair play excedit, es regirà per la regla del 50%, que permet destinar la meitat del que s’estalvia de la massa salarial (sou i amortització) a fitxatges. Només les amortitzacions de jugadors de l’actual plantilla previstes per al curs vinent (11,9 milions si no arriben nous jugadors), ja superen els 9,4 milions que la Lliga va fixar com a límit salarial a l’Espanyol després de l’últim mercat hivernal. És a dir, que si continués a Segona, els blanc-i-blaus començarien el curs vinent molt excedits. 

Mentrestant, els jugadors també es juguen part de la seva butxaca. El club va pressupostar 22,1 milions per a la plantilla inscriptible de la 2023-24, un 60% menys que els 55,3 milions de la 2022-23. Recuperar el seu salari complet és un motiu més per derrotar l’Oviedo.