Les falses promeses s'instal·len a Montilivi (0-0)

GironaEra complicat fer-ho pitjor que a Las Palmas, però el Girona ho va aconseguir. Esbrinar el futur és incert, perquè la classificació està tan ajustada que tot canvia molt de pressa. Però jugant d'aquesta manera és impossible que tingui opcions de pujar a Primera. El Racing, el cuer de Segona, va obrir la caixa dels trons amb el seu empat a Montilivi (0-0).

Al descans les cares ja deien que la cosa no rutllava. El Girona, incapaç de trobar espais, veia amb impotència com el Racing, que es va fer un fart d'acumular homes al darrere, en tenia prou amb un bon posicionament per semblar molt més fort del que veritablement és. Perquè, agonitzant amb un descens que difícilment evitarà, va mirar als ulls de la plantilla més cara de la categoria i la va fer patir. I això que Martí, que havia alçat la veu a la prèvia proclamant que l'ascens seria un fet aquest any, va alinear Aday, Borja, Saiz i Stuani d'inici. Si ni així l'equip se'n surt, el problema és més greu del que tothom es pensa.

El club gironí va viure d'accions aïllades, com la de Stuani només començar, que es va perdre per sobre del travesser. Espès i discontinu, va voler portar la iniciativa però qui va sorprendre va ser el Racing, perillós en els escassos contraatacs de què va disposar. Sort va tenir el Girona que Riesgo va treure dues mans, mentre els càntabres tan sols van respirar alleujats quan Borja no va controlar amb encert una combinació amb Saiz que l'hauria deixat sol davant del porter. Els 90 minuts van ser tan dolents que, si no s'haguessin jugat, ningú s'hauria queixat.

De fet, l'animació era al carrer. Mentre Montilivi lluïa l'aspecte buit d'unes graderies que en els últims anys s'han omplert com no ho havien fet mai al llarg de la història del club, la penya Jovent Gironí es va acostar a donar suport des del carrer amb càntics, música i petards. Aguantant la pluja com valents es van fer escoltar, un so molt més pràctic que el virtual imposat per la Lliga que va sonar per megafonia.

Tot i saber que el Saragossa havia fet la feina i que un nou mal resultat provoca un immens mal de panxa, la millora tampoc va arribar a la segona part. Una falta llançada per Galán i desviada per Riesgo va ser l'oportunitat més clara, replicada per un cop de cap de Miquel i un xut creuat de Stuani. Però les sensacions, que fa dies que avisen que el Girona no està bé, van seguir sent pèssimes i els canvis no van aportar llum. I, malgrat que els gironins encadenen nou jornades sense perdre, no ho tindran fàcil per recuperar la credibilitat. Ahir es van estalviar una xiulada majúscula.