Falta de camps, instal·lacions decadents i promeses incomplertes: el desastre del rugbi a Barcelona

BarcelonaÉs fosc al camp de la Foixarda. Són les set del vespre i tots els focus que il·luminen la gespa del camp de rugbi estan encesos. És hora punta: el camp està ple. Massa, però. Més de 180 jugadors de totes les edats –des dels més petits que no aixequen un pam de terra fins al sènior que competeix a Divisió d'Honor B– es veuen obligats a compartir el terreny de joc per entrenar sobre una gespa on només hi hauria d'haver un màxim de 30 jugadors. Set categories i nou equips dels Gòtics es reparteixen un camp que no els pot acollir a tots. La situació és crítica. "Hi ha homes de més de vint anys entrenant al costat de nens de sis o set. Algú pot prendre mal", explica el president del club, José Luis Blanco. Però no hi ha cap més opció: Barcelona només compta amb quatre camps de rugbi per als nou equips de la ciutat, i les hores d'entrenament són reduïdes –"els nens només poden entrenar des que surten de l'escola fins a l'hora de sopar". A parer de Blanco, la situació és "insostenible" i la considera una "vergonya".

"Ens sentim oblidats i enganyats", sentencia el president de la Federació Catalana de Rugbi, Ignasi Planas. L'entitat diu que no pot suportar més la situació d'"abandonament" actual i denuncia que l'Ajuntament de Barcelona "ha incomplert sistemàticament les seves promeses de construir noves instal·lacions a la ciutat". El problema d'espai és gros i des de l'organització n'estan farts. "En les relacions amb l'administració, soc del parer que o t'han d'estimar o t'han de témer. Jo, per la meva forma de ser, sempre tinc una actitud constructiva. Ara, quan portes 12 anys de només bones paraules, tens la sensació que t'han pres el pèl. L'Ajuntament de Barcelona ha pres el pèl al món del rugbi. Ens va prometre un camp fa 12 anys i encara no el tenim", diu Planas, que recorda que no s'ha construït cap camp des dels Jocs Olímpics del 1992.

El rugbi s'ofega

Després d'un estudi que compara Madrid amb Barcelona, la situació a la Ciutat Comtal encara és més alarmant. "A Catalunya estem en rècord de llicències malgrat que la capital està en una situació de congelació. No ens deixen créixer més, estem estancats. No podem permetre que se'ns condemni a vegetar, a mantenir-nos fora d'una dinàmica de creixement que s'està donant a la resta del territori. En comparació amb l'estat espanyol, és escandalós. A Madrid, amb 4.000 llicències tenen 13 camps, quatre dels quals inaugurats en aquest mandat. Que no em diguin que Madrid té capacitat de fer quatre camps en quatre anys i Barcelona no en pot fer cap en 30 anys. La funció dels polítics no és donar excuses, és donar solucions. Si l'Ajuntament de Barcelona no pot trobar un solar on fer un camp de rugbi, doncs no serveix per a la feina que ha de fer. Hi ha una qüestió de voluntat política i hem de dir prou", afegeix el president de la Federació.

Des dels clubs no poden més. No només no han aconseguit el camp que demanen, sinó que n'han perdut dos en aquests últims anys. "Dels quatre camps que hi ha, que dos tinguin l'espasa de Dàmocles a sobre quan ja comptem amb dos camps menys és un desastre", diu Toni Roig, conseller delegat del CEU Rugbi. "Teníem uns vestidors que feia cinc o sis anys que tenien unes bastides instal·lades, però un tècnic va decidir que no era perillós. Un dia un nen es va recolzar en un puntal que aguantava el sostre i el puntal va caure. Vam haver de tancar el vestidor. L'Ajuntament ens van dir que ens ajudaria a arreglar-lo, però encara no s'ha fet res", relata. "Les coses s'han de fer bé. Les instal·lacions han de ser dignes. Ara mateix les de Barcelona donen la pitjor imatge del rugbi espanyol", afegeix Paco Peña, president delegat de la secció de rugbi del Barça.

David Escudé, regidor d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona, admet a l'ARA que són conscients que el rugbi a Barcelona necessita un nou camp i comparteix i entén la reclamació dels clubs i de la Federació. "És complicat, però", diu. "No és veritat que els haguem deixat de banda. Hem estat parlant en diverses ocasions i em sorprèn que diguin això", confessa.

Mentre no es troba una solució, però, la vida i el rugbi segueixen. El dia a dia a la Foixarda és frenètic. Dilluns, dimecres i divendres hi entrena el Barcelona Universitari Club (BUC), dimarts i dijous és el torn dels Gòtics. L'equip té plenes a vessar les instal·lacions, i això econòmicament és un problema. Per cada equip que utilitza el camp, el club paga la totalitat del lloguer de la gespa. El problema està en el fet que, malgrat pagar el lloguer del camp sencer, només en poden utilitzar una sisena part per la necessitat de compartir-lo. I fer-ho, a més, en una instal·lació decadent. D'altra banda, l'equip sènior, que no pot entrenar fins que es buidi el camp, fa un entrenament previ a l'aire lliure amb material que el club ha comprat i guarda en un contenidor.

A les vuit del vespre, finalment, la gespa es comença a buidar. Els més petits busquen els seus pares, i els grans comencen l'entrenament de debò amb distàncies més semblants a les que tindran en els partits. Com els Gòtics, els nou clubs de la ciutat fan mans i mànigues per mantenir viu un esport ple de valors i que a Catalunya és més que històric.