El far de Capdepera, l’extrem més oriental de l’illa de Mallorca

PalmaEn aquesta ruta ens desplaçam fins a l’extrem més oriental de l’illa de Mallorca, la punta de Capdepera, sobre la qual s’assenta un far construït el 1861 a partir d’un projecte redactat per l’enginyer Emili Pou. Molt a prop, tenim la coneguda com a torre Esbucada, del 1751, dita així per un sabotatge d’un escamot d’anglesos que el 1808 feren rebentar el polvorí d’aquesta construcció que tenia com a objectiu vigilar el canal entre Mallorca i Menorca, durant la dominació britànica de l’illa veïna. Tot això no és res si recordam que fou en aquest mateix indret on el rei En Jaume aconseguí que els sarraïns de Menorca signassin el Tractat de Capdepera, que els permetria viure en pau fins a la conquesta definitiva de l’illa el 1287. Amb un grapat d’homes i un enfilall de fogueres feren creure que sobre aquell ‘cap de la Pera’ s’hi havia establert una host immensa a punt de creuar el canal.

La ruta

[00 min] Ens posam a caminar des del mateix aparcament de l’Olla, una cala preciosa i de mala petja, lluny del brogit mundà de la resta de rades que envolten Cala Rajada. Els dies de molt mala mar ofereix estampes realment esgarrifoses. Arrancam en direcció sud seguint les estaques amb les quals l’Ajuntament de Capdepera ha senyalitzat diferents itineraris pel municipi, un dels quals recorre íntegrament la costa. Aviat giram cap a Llevant fent passes paral·leles al penya-segat de l’esquerra.

Entre la senyalització oficial i unes taques de pintura blava anam resolent dubtes del camí a seguir sobre un terreny ple de tiranys que es creuen els uns amb els altres. Tanmateix som a prop de la torre Esbucada de Capdepera, dita també de Cala Rajada, que se’ns fa ben visible a mesura que guanyam una miqueta d’altura. [15 min] Un tancat de filferro protegeix l’afeblida estructura d’aquesta construcció del 1751 que, com la torre d’Albarca o de Cala Matzoc, fou bastida en temps de la dominació britànica de Menorca per tenir vigilat el canal entre les dues illes. Els anglesos la volaren el 1808, en un acte de sabotatge dirigit per Lord Thomas Alexandre Cochrane, comandant de la fragata negra Imperieuse.

Abandonam el lloc i ens dirigim al far de Capdepera, sobre la punta del mateix nom, a escassos deu minuts d’on ens trobam. El camí que surt des de la torre en direcció sud ens deixa sobre la carretera que puja des de Cala Rajada. [25 min] El fanal està situat a la nostra esquerra, en el punt més oriental de l’illa de Mallorca. Fou construït l‘any 1861 i s’edificà a 58 metres sobre el nivell del mar. Des de la seva base es pot gaudir d’unes increïbles vistes de Cala Rajada i el cap Vermell, i cap al nord, en dies clars, de l’illa de Menorca. Tornam enrere sobre l’asfalt dos-cents metres fins a deixar a l’esquerra una caseta de comptadors, rere la qual s’inicia un tirany abalisat que ens duu tot dret i en ràpid descens cap a la punta de Cala Gat. La baixada és agradosa, tot i ser un terreny pedregós i, a estones, un poc llenegadís.

El carrerany que seguim frega dues rotondes dels vials de la urbanització de Cala Gat. [40 min] Des de la segona no ens queda altra opció que baixar fins gairebé a la vorera de la mar i tombar cap a la dreta (oest), per damunt les roques. En breu enganxam un carreró que serpenteja per primera línia fins a deixar-nos sobre la platja de Cala Gat [1 h 00 min]. A partir d’ara iniciam una agradosa caminada pel passeig de les Àmfores, que volta el turó de la Torre Cega, sobre el qual el matrimoni March-Servera es feu edificar el 1915 el seu palau de Cala Rajada, d’estil regionalista, obra de l’arquitecte Guillem Reynés Font.

De torres i àncores

La torre Cega, actualment desapareguda, rebia aquest nom perquè era massissa i no tenia finestres ni obertures. Va ser bastida a final del segle XVI o principis del XVII i es comunicava amb la talaia de Son Jaumell i la torre del Cap Vermell. També era visible des del castell de Capdepera. Aquesta infraestructura estratègica en el pla de defensa litoral contra la pirateria i el corsarisme va desaparèixer a començament del segle XX, poc abans d’iniciar-se les obres de la residència d’estiu de la família March-Servera. Elionor Servera Melis, esposa del banquer Joan March Ordinas, era d’origen gabellí.

Gairebé al final del passeig trobam la plaça ‘Racó de ses àncores d’Arman’ [1 h 05 min], amb una imponent obra escultòrica de l’artista Armand Pierre Hernández (1928-2005), que du per títol Als homos de la mar. L’escultura fou instal·lada entre 1984 i 1985, i forma part de la col·lecció d’escultures de la Fundació Bartomeu March Servera. El conjunt respon al que Arman anomenava “acumulacions”, i que l’artista considerava que existien sols a partir del moment en què era impossible identificar el nombre d’elements assemblats. Continuam fent passes pel passeig que desemboca sobre l’esplanada i espigó del port de Cala Rajada [1 h 10 min].

Voltam les instal·lacions nàutiques per prendre la sortida del port pel carrer d’Elionor Servera. Tot d’una voltam a la dreta pel carrer de l’Agulla i a pocs metres deixam a l’esquerra el temple parroquial de la Mare de Déu del Carme [1 h 20 min], patrona de Cala Rajada. L’església es va bastir a mitjan segle XX a partir d’un disseny de l’arquitecte i urbanista Gabriel Alomar i Esteve, qui havia redactat el pla urbanístic de Son Moll i tenia dues propietats en el mateix lloc (font: Cap Vermell, 4 d’agost de 2007). Continuam la nostra caminada, ara per l’interior del sector menys agradós de Cala Rajada, seguint el carrer de l’Agulla fins al final, una rotonda sobre la punta de s’Entrador [1 h 40 min], a l’inici de l’arenal de Cala Agulla, a la nostra esquerra.

Des de la rotonda giram a la dreta i seguim el passeig que per primera línia de mar ens ha de dur fins a na Lliteres (també dita Cala Lliteres) [1 h 50 min], una petita rada esdevinguda port recreatiu des del qual es promouen moltes activitats nàutiques i marines. Aquí s’acaba l’agradable vial per a vianants, connectat amb la zona residencial mitjançant carrerons perpendiculars a la mar. Nosaltres prenem pel roquissar que domina el litoral i emprenem una suau ascensió fins a trobar una estaca de fusta que ens desvia cap a l’interior [2 h 00 min], per darrere els apartaments Tramuntana. En sortir al carrer de Los Romeros, giram a l’esquerra i ascendim fins a unes escales que trobam al final de la via i que connecten amb el carrer de Silvestre des d’on enllaçam amb el carrer de Vistabella per una nova escalonada. Finalment, pel carrer de Llebeig baixarem fins al punt de sortida, al final del carrer de l’Olla, per una escala que ens brinda una bella panoràmica de tota la ruta [2 h 15 min].