Fem-nos un favor: mirem més bàsquet

Barcelona¿Sou conscients del que viu el nostre bàsquet? Tindrem el Barça, la Penya i el Manresa a la fase final de la Copa. L’Spar Girona lidera la Lliga femenina i el Cadí La Seu lluita a la part alta. Amb Saras Jasikevicius, el Barça ha recuperat l’orgull perdut i no s’aturarà fins a guanyar l’Eurolliga de nou. Ni ho dubto. És impossible no sentir calfreds amb el caràcter del lituà. Alguns dels moments que més m’han emocionat aquesta temporada a qualsevol esport han estat al Palau, com saben prou bé l’Unics Kazan i Ataman, l’impresentable entrenador de l’Efes Pilsen. Com és d'impossible no emocionar-se amb el Manresa del gran Pedro Martínez, que ha reclutat una fornada de jugadors que aixequen el Nou Congost competint contra rivals amb més pressupost. ¿I la Penya? Amb un equip ple de jugadors de la casa planta cara a tothom. Identitat i arrels, amb Pau Ribas, Guillem Vives, Ferran Bassas, Joel Parra, Albert Ventura... En un esport globalitzat, cada temps mort de Carles Duran és un gest revolucionari. En parlem poc, d’aquests tres noms, d’aquests tres tècnics: Jasikevicius, Martínez i Duran. Faria un cafè amb tots ells.

Però no em toca. El bàsquet és un esport tan bonic com complex, amb un relat propi. I per això també ens ha donat alguns dels millors periodistes. Gent que coneix i cuida aquest esport, relegant-nos als altres periodistes al paper d’espectadors. Ja m’agrada ser-ho per un cop, limitant-me a gaudir amb gent com l’admirat Xavi Ballesteros, Marc Mundet, Ernest Macià i una d’aquelles persones que entra a la teva vida no saps gaire bé com, i t’adones que tot anirà bé si el tens a prop, Àlex Gozalbo. Gent com Robert Álvarez, que tanca la seva etapa a El País deixant un llegat que no tothom aconseguirà: el respecte dels teus companys.

Quan era jove, em recordo celebrant la Lliga del Manresa, l’Eurolliga de la Penya i viatjant amb el Barça a una final four a Salònica. Un dels regals que m’ha fet la vida els darrers anys ha estat retrobar-me amb el bàsquet, massa oblidat durant molts anys. Tenir la sort de conèixer des de dins una realitat que desconeixia: la forma amb què Badalona viu el bàsquet, amb cada taula parlant d’aquest esport als restaurants del centre. Feu-vos un favor: mireu més bàsquet. És una escola de valors. Amb gent especial, com Laia Palau, Ricky Rubio, María Araújo o Marc Gasol. En una època en què tot costa, ens calen històries en positiu. El bàsquet n'és una.