La fe del Barça de Hansi Flick és indestructible

BarcelonaHansi Flick fa passos de gegant per ser canonitzat com a sant del barcelonisme. Sis partits a la Lliga i sis triomfs. El Vila-real, que rebia els blaugranes amb la condició d’imbatut, va encaixar la primera derrota contra un Barça que s’encomana a la fe indestructible del seu entrenador (1-5). El tècnic tindria una llarga llista de motius per enrocar-se en les excuses o per plorar les desgràcies, com la malastrugança amb les lesions: Ter Stegen és la novena cara que se suma a la ja poblada infermeria blaugrana. Però Flick, metòdic i pragmàtic, treballa i treballa, sense fer gaire soroll, i obra miracles que fa només alguns mesos semblaven impensables. L’últim: golejar un dels conjunts més en forma del campionat en un estadi de la Ceràmica ple a vessar. I, a més, un equip amb fins a tres rotacions inicials de jugadors amb poquíssims minuts a la Lliga, com Pablo Torre, i futbolistes que en circumstàncies normals haurien de jugar al filial, com Sergi Domínguez i Gerard Martín. 

La victòria contra el Vila-real confirma que, tot i les mancances evidents d’una plantilla castigada per les lesions i farcida de nanos del planter, la derrota a Mònaco va ser només un accident i va estar condicionada per l’expulsió d’Eric. A Vila-real, el futbolista de Martorell va començar la redempció. Va jugar tot el partit i va servir l’assistència del 0-2, obra d’un Robert Lewandowski que, si no va sumar un hat-trick va ser perquè Diego Conde l’hi va impedir, primer, i perquè va desaprofitar un penal després.

L’ariet va obrir la llauna al minut 20, gràcies a una passada deliciosa entre línies de Pablo Torre, que va demostrar que, si bé físicament encara ha de menjar més sopes, de qualitat amb la pilota no n’hi falta. A Flick no li va tremolar el pols a l’hora de confiar-hi per primera vegada com a titular i el càntabre, al qual ni Xavi ni Míchel -durant la cessió al Girona- es van acabar de creure, va respondre amb credencials. 

Doblets de Lewandowski i Raphinha

Amb les dues dianes de Lewandowski a la primera meitat, el Barça aconseguia domesticar però només momentàniament un Vila-real molt engrescat amb les passades filtrades del talentós Álex Baena. Pino també havia signat una obra d’art, però en fora de joc. Baena, un dels futbolistes que va encadenar l’Eurocopa i els Jocs, no es cansava de buscar la mobilitat de Pepé, davanter per al qual l’Arsenal va arribar a pagar 80 milions per fitxar-lo fa alguns anys. Així, el conjunt local va escurçar distàncies, amb Baena detectant la cursa de Pepé i aquest, generós, cedint la pilota a Ayoze. 

El partit tenia un ritme altíssim. Era un intercanvi de cops en què ni locals ni visitants s’arronsaven. Una mà de Conde gairebé damunt la línia va impedir a Lewandowski fer una nova diana i, just abans del descans, Ter Stegen es va fer gegant davant de Pepé per aturar un mà a mà en un moment crucial. En la jugada següent, una mala caiguda va desencadenar la desgràcia: crits de dolor i una lesió greu al tendó rotulià de la cama dreta (que ja s’havia operat fa uns quants anys) i que el deixarà fora de combat tot el curs. Iñaki Peña, que no duia ni els pantalons de jugar posats, tornava a disputar un partit oficial després que ho fes per última vegada el febrer passat. 

La lesió de Ter Stegen suposa un nou infortuni greu per a un equip que ha de remar de valent contra la mala sort. Però, enmig d’unes circumstàncies que planen com un núvol negre, el Barça de Flick no vol deixar de veure el sol a còpia de gols. Després del descans, l’alemany no va deixar que el pessimisme s’apoderés del seu conjunt i els blaugranes van saber aguantar els intents del Vila-real a l’inici de la segona meitat. L’equip groguet poc es podia imaginar llavors que acabaria sent golejat per un Barça que suma 22 gols en només sis partits de Lliga. Pepé va veure com li anul·laven un gol per fora de joc abans que la rauxa local fos aigualida per l’1-3 de Torre, que va rubricar la seva actuació amb una diana que es va enverinar després de topar amb un defensor. 

Malgrat l’intent de reacció de Barry, amb el tercer gol anul·lat per fora de joc dels locals, el Barça tornaria a ensenyar les dents i Lewandowski va tenir l’oportunitat d’un penal provocat per un insistent Lamine Yamal que el polonès va enviar a la fusta. Però això no va canviar el signe del partit, perquè la fam del millor Raphinha que es recorda des que vesteix la samarreta blaugrana acabaria de castigar el Vila-real amb dos gols -el segon gràcies a una brillant assistència de Lamine Yamal- signats amb el braçalet de capità al braç.