Una fe indestructible alimenta el Girona

GIRONA“Una ciutat, un equip, una afició. Tossuts per aconseguir-ho”. Aquest és el lema que està fent córrer el Girona a les seves xarxes socials abans del partit d’anada de les semifinals del play-off a Primera que jugarà contra l’Almeria (21 hores, #Vamos). Una mica tossut sí que és, l’equip gironí, el que més cops ha intentat arribar a l’elit pel camí de les eliminatòries. Mai ho ha assolit, però. L’única vegada que va pujar a Primera va ser de manera directa. Ni contra el propi l’Almeria el 2013, ni el Saragossa el 2015, ni l’Osasuna el 2016, ni l’Elx el 2020. De fet, sembla maleït. Perquè ni en una lligueta l’any 1936 ho va fer efectiu. I això que aquell curs va quedar campió del seu grup de Segona, però abans els campions no pujaven automàticament.

Les autoritats sanitàries i esportives han autoritzat aquest dimecres finalment la presència d’aficionats en els camps on es disputen els partits de les semifinals dels play-off d’ascens a Primera Divisió. La xifra de públic estarà limitada a 1.500 persones. D’aquesta manera exclusivament els socis del Girona podran accedir aquest a Montilivi. 

De mica en mica, però, la mentalitat de l’entitat s’ha anat transformant. Estabilitzat al futbol professional com si a Montilivi això fos la cosa més normal del planeta, els darrers anys l’han catapultat a una nova dimensió que Quique Cárcel, el seu director esportiu, valora: “Estic cansat de dir que algun dia la gent s’adonarà del que estem vivint. Crec que s’ha perdut una mica la perspectiva de la realitat. Hi ha grans entitats amb un passat enorme que ens miren com un equip potent que lluita per coses importants. Algun dia se’n parlarà, de tot plegat; malgrat que entenc que quan es toca el cel, tothom vulgui seguir tocant-lo”. És el setè any consecutiu competint per les cotes més altes. Argumentar-ho millor és impossible.

Stuani podria ser titular

I si parlem de mentalitat, dos noms propis: els de Francisco Rodríguez i Cristhian Stuani. D’una banda, el tècnic del Girona ha aconseguit treure el col·lectiu de la depressió; i de l’altra, l’uruguaià fa temps que té la ciutat enamorada. Potser ho estarà una mica més si, contra tot pronòstic, juga de titular per enfrontar-se a l’Almeria de Rubi després de superar una lesió. “L’evolució és fantàstica i té possibilitats de jugar”, explica Francisco, que també està pendent de Luna.

El Girona posarà en dansa el seu millor onze possible, un equip que ha estripat tots els rècords del club en categories professionals i encadena vuit partits sense perdre. “No hem de canviar, som valents i ho hem de seguir sent per no perdre la nostra identitat. Arribem bé, amb molta il·lusió, fam i optimisme, però sent molt respectuosos i humils”, afegeix l’entrenador blanc-i-vermell.

Però sent sincers: ¿Per què l’aficionat gironí hauria de creure, més enllà de sentimentalismes, que aquesta vegada serà la bona? “És un nou intent i quan un fa una cosa ha de tenir esperança. Tornem a estar en disposició de pujar a Primera, la gent al carrer està endollada. Serà complicat, però ho hem de buscar”, opina Francisco, que continua: “Creiem en nosaltres, estem convençuts. Però ens enfrontem a un rival totpoderós construït per ascendir”. El Girona donaria el que fos per tornar-ho a repetir.