Les victòries del talent i la preparació

BarcelonaRoger Federer va derrotar un dels joves talents del circuit, el búlgar Grigor Dimitrov (6-4, 3-6, 6-1 i 6-4), i va accedir a vuitens. Segurament no ha sigut gaire diferent a molts altres partits, però no és una victòria més. Representa la número 300 en Grand Slams. “És com l’any passat, amb les 1.000 victòries al circuit. És una cosa que no busques ni persegueixes, però quan hi arribes, sents que és especial”, reconeix el suís. I per entendre la magnitud de la xifra només cal mirar enrere i veure el segon d’aquesta llista de triomfs: Jimmy Connors, amb 233. Una distància considerable que mereix ser contextualitzada i que explica un dels secrets del tenista de Basilea: la bona preparació física.

Amb 34 anys i més de 16 temporades de carrera, mai no ha tingut una lesió greu. Si no, no podria lluir un registre menys conegut però igualment destacable: 65 Grand Slams disputats de manera ininterrompuda. En suma un total de 67, que no són seguits perquè va perdre en la fase prèvia de l’Open dels Estats Units del 1999. En definitiva, 16 anys seguits jugant tots els Grand Slams permeten descriure una de les virtuts naturals de Federer: un físic privilegiat per a la pràctica del tenis. Més estilitzat que altres rivals, segurament no és el més ràpid ni el més fort ni el més àgil, però conjunta totes les qualitats d’una manera formidable.

Encara té corda

L’home que pot parlar-ne amb més coneixement de causa és el seu preparador físic. A Federer l’han dirigit uns quants entrenadors, però Pierre Paganini els ha vist passar gairebé tots. Fa més de 16 anys que prepara el suís i és ben conscient de les seves aptituds: “Si Roger vol, en l’aspecte físic té la capacitat per continuar jugant uns quants anys més”. Tanmateix, tot i les facilitats innates, l’entrenament és indispensable. “Actualment tenim més en compte els exercicis de prevenció per evitar lesions. Fins i tot en el ritme de treball. Abans fèiem cinc dies d’entrenament i dos de descans; ara en fem tres i un. És gairebé el mateix, però el pes es reparteix de manera diferent”, explica el veterà Paganini, que personalitza part d’aquest èxit a l’ombra que s’amaga rere els grans esportistes. Un treball de preparació que, en el cas de Federer, també es tradueix en l’estudi del calendari i a ser molt selectiu.

Malgrat les obligacions que posa l’ATP per als 30 millors del món, el suís mai no ha dubtat a renunciar a determinades cites si no li convenien. La temporada passada, per exemple, va tenir menys descans a causa de la copa Davis jugada amb l’equip de Suïssa. Amb Pierre Paganini, doncs, van optar per fer menys pretemporada i no caure en un excés de càrrega física. “Vam tenir entre tres i quatre setmanes, entre el febrer i l’abril, per intensificar la posada a punt”, recorda. I aquest any potser repetiran la fórmula. L’objectiu, tornar a guanyar un Grand Slam. El mateix somni de quan tenia 20 anys i cometia errors que “potser repetiria”. “A vegades necessites cometre’ls per convertir-te en millor jugador”, diu avui Federer. Paraules d’un talent avalat per 300 victòries de Grand Slam.