Ferides obertes, factures pendents (i herències evidents) del Barça de Xavi

BarcelonaUn dels hits de les últimes setmanes a Can Barça és parlar de les bondats físiques associades a l'arribada de Hansi Flick al primer equip de futbol masculí. Malgrat que sigui encara aviat per testar el rendiment dels futbolistes –tot just s'han disputat quatre partits oficials– amb relació a les rutines instaurades pels nous membres de l'staff, s'acumulen les veus que les converteixen en un dels arguments principals del bon inici de curs de la plantilla blaugrana. Joan Laporta és el primer a destacar el contrast entre la preparació física que es feia amb Xavi Hernández i la que s'aplica ara amb el seu substitut (a qui l'egarenc, per cert, va trucar per desitjar-li sort).

En la seva roda de premsa de dimarts, el president executiu va aplaudir els "entrenaments dinàmics" que proposa Julio Tous, a qui l'entitat va fitxar quan Xavi encara semblava encaminat a complir el seu contracte després de la cèlebre nit del sushi. El terrassenc hauria comptat amb ell si Laporta no hagués decidit fer-lo fora uns dies més tard. Ara Flick, que només va demanar la incorporació de tres tècnics de la seva confiança, aprofita els seus mètodes, tal com va admetre el mateix Laporta: "Es treballa molt la força. [...] La preparació física es mantindrà per les exigències del nou entrenador, que no està del tot satisfet si l'equip no pressiona durant els 90 minuts".

Per sobre de les raons tàctiques, el lèxic que emana del vestidor per explicar el bon començament de temporada té a veure amb el físic, la força, el treball i la pressió. Des de la concentració amb la seva selecció, Robert Lewandowski no va evitar fer la comparació. "[Amb Flick] És diferent i es nota. No vam tenir un partit així [com el del Valladolid] la campanya passada. El Hansi vol un equip ofensiu que generi oportunitats, marqui molts gols i faci molt bé la pressió", va manifestar el davanter, autor de quatre dianes en les primeres quatre jornades de Lliga. La seva sintonia amb Xavi va anar a la baixa en el segon tram del curs passat, fins al punt que l'egarenc no el veia imprescindible. En canvi, amb Flick, Lewandowski, que està entre cotons amb el combinat polonès per unes molèsties, és indiscutible.

Desconfiança convertida en retrets implícits

Un altre dels que s'han cobrat una factura recentment és Pedri González. En una entrevista a Mundo Deportivo, el migcampista canari, marcat els últims anys pel seu calvari amb les lesions musculars, tampoc va esquivar el símil: "Al club treballem moltíssim més que abans. Els preparadors que han entrat ens fan molt bé. Treballem de valent, i això després es nota en els partits. L'equip no baixa al minut 70 o 80, sinó que manté el to". També va elogiar la "canya" que Tous i el seu equip han donat als futbolistes durant la pretemporada, si bé en el seu cas concret ha treballat més al marge per la lesió de genoll que va patir a l'Eurocopa.

Les paraules de Pedri, no gaire amables amb el gruix de l'antic staff del Barça, no es poden deslligar de les desavinences que hi va tenir arran de la gestió d'algunes de les seves lesions musculars. La primera (i més mediàtica) va ser abans del segon clàssic del curs 22-23, que el migcampista es va perdre a causa d'una recaiguda que des del seu entorn es va associar a una mala praxi dels professionals de l'equip tècnic de Xavi. Aquell episodi va generar un clima de desconfiança que va provocar que el canari comencés a tractar-se fora del club i que els membres de l'staff el responsabilitzessin de no respectar les pautes i els hàbits que li recomanaven per ser un esportista més fiable.

El descobriment de Raphinha per dins

A la pretemporada, Marc-André ter Stegen també va posar l'accent en la tonificació: "El Hansi sempre ha donat molta importància a l'aspecte físic". Des del vestidor comparen els mètodes de l'alemany, que fa servir la bàscula per fer seguiment del pes dels jugadors, amb els de Luis Enrique. I fins i tot hi ha participants del dia a dia a la Ciutat Esportiva Joan Gamper que fan broma amb el que defineixen com una mena de "règim militar". Tot plegat assenyala implícitament les rutines que Ivan Torres, el preparador físic de confiança de Xavi, dirigia perquè els futbolistes estiguessin en forma. De fet, conscients d'aquest retret, membres de l'antic cos tècnic blaugrana van difondre entre alguns periodistes un estudi per intentar demostrar, amb dades i imatges, que l'equip no defallia físicament tant com es volia fer creure per justificar l'arribada de Flick.

En aquest PDF de 35 pàgines, anomenat Estructura condicional FCB, es recullen des de les mesures de disciplina i convivència instaurades per Xavi quan va desembarcar al Barça a finals del 2021 fins als punts sumats la temporada passada a partir del minut 60 dels partits, quan, segons Laporta, es notava una davallada en el físic de l'equip (54 punts de 85). També es posa el focus en la distància recorreguda pels futbolistes en el 2-3 al camp del PSG, en l'anada dels quarts de final de la Champions: 7 quilòmetres més que el conjunt de Luis Enrique. Són només exemples d'un dossier exhaustiu en què també s'adjunten proves gràfiques de l'evolució física de jugadors com Lamine Yamal.

Des de l'anterior staff també aixequen les celles quan llegeixen lloances a Flick per haver sabut explotar la millor versió de Raphinha. Recorden que el brasiler va començar a jugar per dins en l'últim terç de la temporada passada, quan João Félix va desaparèixer de les alineacions. Altres herències del pas de l'egarenc per la banqueta que està recollint –i explotant amb un bon criteri– el tècnic de Bammental és la situació de Kounde com a lateral dret i les apostes sense embuts per dos adolescents com Lamine Yamal i Pau Cubarsí, així com la decisió de repatriar el doctor Ricard Pruna, a qui Laporta va elogiar públicament per ajudar-lo a explicar a la Lliga que Christensen passava com a lesionat de llarga durada per registrar Dani Olmo a temps.