Arthur Melo tria Girona per sortir d'un pou d'anys inestables i mals hàbits

GIRONAQuatre de la matinada. Carrer del Suro de Palafrugell. Un Ferrari s’enfila a una vorera i s’estavella contra un fanal. Cap dels ocupants queda ferit, el cotxe tampoc pateix danys. Una patrulla de la policia local s’acosta. Fa baixar el conductor. Detecta que circulava sota els efectes de l’alcohol. Fan la prova i el resultat no menteix: 0,55 mg/litre d’aire expirat. Com que supera els 0,40, és un positiu penal. El conductor és Arthur Melo, flamant nou reforç del Girona. Era el 17 d’agost del 2020 i en aquell moment el brasiler jugava al Barça. Tan sols havien passat tres dies del 2-8 del Bayern a Lisboa.

Arthur, apartat per Quique Setién i en plena desvinculació del club, havia tocat fons. Més tard, reconeixeria que “moltes coses que feia no eren saludables”. Va arribar el Camp Nou el 2018 procedent del Gremio com a substitut d’Andrés Iniesta, però amb un perfil més semblant a Xavi Hernández. Després d’un inici lleugerament esperançador, va marxar al cap de dos cursos en el famós intercanvi amb Miralem Pjanic, del Juventus, que va permetre salvar els comptes dels dos clubs. Va ser una operació polèmica que fins i tot la fiscalia de la Federació Italiana de Futbol va investigar per “plusvàlues sospitoses”.

A Itàlia va mantenir certa estabilitat els primers dos anys, però en el tercer Arthur ja va fer les maletes cap al Liverpool, on les lesions el van maltractar. Les cròniques expliquen que “és complicat trobar una fotografia d’Arthur amb la samarreta del Liverpool”. Només va disputar 13 minuts en un partit de Champions a Nàpols, al setembre. Amb el filial red, compta tres aparicions. De tornada, de Torí va anar a parar a Florència, on va ser decisiu, jugant fins i tot a la final de la Conference League del curs passat. Si aquell Arthur és el que tindrà el Girona, el negoci serà rodó.

Un esforç econòmic

Perquè com que a la Juve no hi ha manera que tingui oportunitat, aterra a Montilivi amb un contracte de sis mesos. Inactiu des del maig, espera trobar la continuïtat definitiva dins d’un equip que lluita per entrar a Europa sense disposar d’un organitzador de joc des de l’adeu d’Aleix Garcia. A priori, la seva creativitat encaixa amb els ideals de Míchel Sánchez, molt satisfet amb la incorporació. El primer pas és positiu, perquè el brasiler renuncia a part del seu salari per jugar al Girona. “Per ganes no serà”, confessa el jugador, que entén el català i també s’ha atrevit a parlar-lo una mica, en una picada d’ullet al seu nou club.

La clau d’un moviment que el Girona “no podia pagar l’1 de gener, però a final de mercat sí, perquè l’altra part està més necessitada”, en boca del director esportiu Quique Cárcel, en una conversa amb el tècnic madrileny. “No és per fer-li la pilota, però abans d’arribar al Girona ja veia els seus partits. L’any passat tothom en parlava i vaig voler descobrir què feien. La veritat és que és el futbol que a mi m’agrada. El que m’encanta. I en aquest estil puc donar la meva millor versió”, assegura Arthur, que en la roda de premsa de presentació va fer-se un fart de donar les gràcies i de mostrar-se sincerament feliç per l'oportunitat de renéixer esportivament. Té 28 anys i molta carrera al davant.

“Necessitarà un període d’adaptació, i el temps és or. Però hi tinc plena confiança”, admet Cárcel, també satisfet de la nova adquisició. Dissabte, a Bilbao (16.15 h, Movistar), Arthur podria disputar els primers minuts com a blanc-i-vermell. “Em trobo bé, però em falta ritme. Encara no tinc el vistiplau del departament mèdic, però estic empenyent perquè me’l donin. El que vull és jugar. Cinc o deu minuts. El que sigui. I en la posició que sigui. Tinc moltes ganes de començar”. Les dues parts s'emplacen a l’estiu per parlar d’una possible continuïtat. “Per què no?”, es pregunten. “El que serà difícil és mantenir-li la fitxa”, apunta, amb una rialla, Cárcel, sempre pendent dels números. “Però no és impossible”, avisa.

El Girona decideix que la seva lluita ha de ser per anar a Europa