La final de la qual parla tota l’Amèrica Llatina

Quan l’Argentina va guanyar la seva última Copa Amèrica el 1993, encara faltaven set anys perquè Messi aterrés a Barcelona, mentre que Neymar tan sols feia un any que havia nascut. Tots dos lideraran aquesta matinada (2 h, TV3) les seves respectives seleccions en el superclàssic del futbol. Serà el quart cop -des del canvi de format i de nom de la competició, l’any 1975- que la final de la Copa Amèrica tindrà com a protagonistes el Brasil i l’Argentina, amb un balanç favorable als brasilers (es van imposar als argentins en les finals del 2004 i el 2007 i van caure en la del 1991).

En l’últim precedent, fa gairebé 15 anys, Messi ja hi va ser i va haver de veure com el seu equip era escombrat (3-0). Les vitrines de l’astre argentí, malgrat forjar-se la seva llegenda a base de fulminar registres al Barça, no compten pràcticament amb cap títol de prestigi amb la samarreta del seu país, que s’ha dividit entre l’estima i la crítica cap a ell durant tots aquests anys, comparant-lo eternament amb Maradona.

Messi arriba a aquesta final com a líder indiscutible d’un equip que, sota les ordres de Lionel Scaloni, segueix alternant moments de bon futbol amb d’altres de fragilitat. La semifinal contra Colòmbia n’és un bon exemple. L’Argentina va caure en les seves pròpies contradiccions i va deixar créixer el seu rival tot i haver-se avançat en el marcador. El partit es va resoldre als penals, amb Messi especialment motivat. Era el rostre d’algú que sent que el futbol, amb la seva selecció, li deu alguna cosa després de diverses decepcions, com en les dues finals perdudes des dels onze metres contra Xile de forma consecutiva. 

Amb quatre gols i cinc assistències, Messi ha participat en nou de les onze dianes que ha fet l’Argentina. Neymar voldrà frustrar-lo en una final que el brasiler ha explicat que sempre havia “somiat” jugar. “És la final que a tothom a qui li agrada el futbol espera en una Copa Amèrica”.