El Barça torna a esquilar el Madrid (59-64)
L’equip blaugrana es proclama campió de Copa per quarta vegada en els últims cinc anys
BarcelonaEl torneig de les remuntades tenia reservada una sorpresa final. El Barça de Sarunas Jasikevicius té apamat el Reial Madrid de Pablo Laso. L’equip blaugrana va recuperar un desavantatge de 16 punts contra l’etern rival i es va proclamar campió de la Copa del Rei per quarta vegada en els últims cinc anys (59-64). La quarta victòria consecutiva d’aquesta temporada en enfrontaments directes deixa tocat el projecte d’un conjunt blanc que millora, però no tant com cal per evitar la superioritat culer.
Nikola Mirotic, que va anotar 19 punts, va ser reconegut amb la distinció de millor jugador de la final, però el paper de Rokas Jokubaitis, que va anotar 9 dels seus 12 punts durant l'últim quart, també va ser decisiu. "Ens han tret de la pista a l'inici del partit. El Madrid ens ha sorprès, però la Copa no és fàcil. Aquest grup ha demostrat tenir caràcter", va analitzar Sarunas Jasikevicius.
Tot i tenir les baixes de Cory Higgins, l’MVP de la Copa del Rei de l’any passat, i Pierre Oriola i no haver tingut temps per descansar, el Barça va tornar a oferir una imatge molt sòlida contra un Reial Madrid que no passa pel seu millor moment físic. Pablo Laso no va poder comptar amb Fabien Causeur i va descartar Nigel Williams-Goss.
El primer quart va penalitzar les opcions del Barça. L’equip blaugrana tan sols va poder anotar un tir de camp durant uns primers 10 minuts en què la diferència blanca va arribar a ser de 16 punts (19-3). Les errades en els llançaments es van combinar amb les pèrdues de pilota i el domini en el rebot del Reial Madrid, que va anar per feina. El conjunt culer va fallar 12 dels 13 tirs que va intentar (19-5) contra un rival que va seguir un guió semblant al de l'UCAM Múrcia. Jeff Taylor i Edy Tavares es van convertir en un mur en defensa.
El Barça va perdre 10 pilotes en una primera meitat en què l’equip blaugrana no va girar rodó. El conjunt català tan sols va poder anotar 18 punts en 20 minuts, una xifra molt inusual. Sense encert en el tir i sense capacitat per controlar el rebot, el ritme de joc va ser per al Reial Madrid, que va marxar als vestidors amb un avantatge d’onze punts (29-18). Els culers tan sols van poder anotar sis tirs de camp durant uns dos primers quarts en què Nick Calathes va ser un dels pocs jugadors que va competir al nivell habitual. “Hem començat el partit sense energia i no hem aconseguit jugar amb velocitat”, va analitzar Saras.
Discurs memorable de Saras
L'entrenador lituà va fer un discurs memorable durant el descans. El tècnic va saber tocar la fibra dels jugadors. El tercer quart va servir per ajustar el marcador. "A mi se m'ha posat la pell de gallina", va reconèixer Nikola Mirotic. El Barça va utilitzar la defensa de Dante Exum i la producció ofensiva de l'aler pivot montenegrí, que va anotar 11 punts en aquest període, per reduir la diferència de l’equip blanc (44-41). El conjunt culer va sumar 23 punts en un tram de partit en què va recuperar sensacions (46-41).
Tot i les dificultats de la final, el Barça va mantenir sempre la fe en la remuntada. Un triple de Nico Laprovittola a vuit minuts del final va servir per empatar el marcador (46-46). L'aportació de Rokas Jokubaitis va ser decisiva per aconseguir una renda de sis punts a dos minuts i mig del final (53-59). La final va arribar empatada als últims 45 segons, quan quatre tirs lliures de Nikola Mirotic i un de Brandon Davies van marcar la diferència. Gabriel Deck va fallar una penetració clau a 20 segons del final i l'equip blaugrana no va deixar escapar el títol.
Un calendari de bojos
Després de l’adrenalina de la Copa del Rei, el Barça tindrà uns dies per preparar el viatge a Rússia de finals de setmana. L’equip blaugrana visitarà divendres el Zenit de Sant Petersburg i diumenge el CSKA de Moscou, ja que ha aprofitat l’aturada de la Lliga Endesa per culpa de les finestres FIBA per recol·locar un dels partits que tenia ajornat. El mes de març que li cau a sobre és inhumà perquè haurà de disputar 12 partits en tan sols quatre setmanes. “No és que sigui dolent, sinó que el calendari és absurd”, critica Saras.