Futbol
Esports05/06/2024

El fitxatge de Mbappé acabarà beneficiant el Barça: per què?

La patronal confia en augmentar els ingressos per drets audiovisuals gràcies al reclam mediàtic del davanter francès

BarcelonaEncara que a les aparicions públiques Javier Tebas digui meravelles de la Lliga, la realitat és que la competició espanyola ha perdut atractiu. Una bona mostra en són els drets televisius. Si temps enrere creixien com l'escuma, els últims anys s'han estancat. Per aquest motiu, el president de la patronal es va afanyar a allargar l'acord amb Telefónica, fins al 2027, per la mateixa quantitat anual. No millorava els ingressos, però s'assegurava que no entressin en regressió. Era i és un problema de marca. Per això el fitxatge de Kylian Mbappé s'ha celebrat tant o més a les oficines de la Lliga que a la llotja del Santiago Bernabéu. Ha de servir, o això pensa Tebas, per girar la truita i que en el futur, si les previsions es compleixen, suposi una bona entrada de diners de la qual es beneficiaran tots els clubs, també el Barça.

No és casualitat que Tebas s'avancés a tothom i fos el primer a anunciar el fitxatge de Mbappé pel club blanc. Ni tampoc que ho digués en una entrevista a l'Argentina. El president de la patronal estava al corrent de l'operació perquè el contracte ja feia setmanes que estava redactat i havia estat validat pels òrgans de control de la Lliga. En coneixia els detalls i va aprofitar aquest as a la màniga per vendre el producte a escala internacional. Un reclam, un impuls en la batalla per comercialitzar els drets audiovisuals lluny del territori espanyol, que és on hi ha marge de negoci a curt termini.

Cargando
No hay anuncios

Encara que aquesta comercialització dels drets audiovisuals sigui conjunta –la Lliga negocia en nom dels clubs i després reparteix els diners–, es posen a la venda diferents paquets, tant a nivell nacional com internacional. El pastís a Espanya ja està repartit durant els pròxims tres anys. En canvi, a la resta del món, els contractes són variables i pugen o baixen en funció de la demanda. Alguns es renovaran aquest estiu i la carta de Mbappé ha de servir d'esquer, com ho va ser en el seu dia l'arribada de Neymar a una competició que ja tenia Messi i Cristiano Ronaldo, i on Barça i Madrid eren els reis d'Europa. En un parell de temporades els drets internacionals van augmentar un 30%, dels 250 als 325 milions. I així fins a superar els 700 el curs 2022-23. En el seu dia la Lliga era tan atractiva que ESPN va veure bé pagar 145 milions anuals per emetre els partits als Estats Units. Avui dia, les ofertes ja no són tan suculentes.

Cargando
No hay anuncios

Les últimes campanyes, la Lliga ha perdut aquestes grans estrelles mediàtiques, que es poden considerar marques número 1 a escala mundial. Han arribat jugadors amb molt de cartell com Lewandowski o Vinícius, però res comparable a l'efervescència de Messi, Neymar o Cristiano. Mbappé forma part d'aquesta llista d'elegits, de la mateixa manera que ho seria Haaland si algun dia deixa Manchester per venir a Barcelona.

La Champions i la Premier, els dos grans competidors

La Lliga sempre ha tingut dos grans competidors. D'una banda, la Premier League, que va ser la primera que va explotar els drets audiovisuals a nivell internacional i que porta la davantera al futbol mundial amb uns 2.000 milions per temporada, més del doble que la competició espanyola. I, de l'altra, la Champions League. Ho descrivia molt bé el mateix Tebas, fa un temps, en un acte al Col·legi d'Economistes de Catalunya: "Quan vas amb la maleta a vendre la teva lliga i pots parlar del Madrid, del Barça o de determinats jugadors, al costat hi ha la Premier, la Bundesliga, la Serie A, la Ligue 1… que també fan el mateix. Però al final apareix la UEFA i es vanta de tenir els millors jugadors i els millors clubs a la seva competició. I al final acaba tenint els millors contractes". Encara que les lligues durin uns deu mesos i ofereixin entre 34 i 38 partits per equip, a la Champions el que en juga més en disputa 13. Això sí, són de màxima qualitat i màxim interès, motiu pel qual factura 3.000 milions per temporada.

Cargando
No hay anuncios

L'altre gran cavall de batalla és que el Madrid ha associat la seva glòria esportiva a la Champions. I associant la seva marca a la competició que organitza la UEFA, també trasllada més valor als drets televisius del torneig europeu. Per això Tebas es fa seu el fitxatge de Mbappé i envia un missatge al món: recorda que si volen gaudir del davanter francès cada setmana, i no de tant en tant, han de comprar els partits de la Lliga. El següent pas serà que el Barça pugui fer el mateix en un futur no gaire llunyà.

La Lliga no vol que el Barça perdi pistonada respecte del Madrid

A la Lliga celebren que al Madrid li vagin bé les coses. De portes endins, però, admeten que el Barça hauria d'estar millor a nivell esportiu. Les últimes temporades s'han fet alguns retocs a la norma del fair play amb el pretext d'"estimular el mercat". Uns canvis que afectaven tothom, tot i que el gran beneficiat va ser el conjunt blaugrana. "Tebas és del Madrid, però per sobre de tot és un home de negocis. No és pas babau i sap perfectament què convé perquè la Lliga creixi en ingressos", comenten des de la patronal. Les mateixes fonts també expliquen –i confirmen al Camp Nou– que els canvis encara haurien estat més generosos si no hagués estat per les pressions que van exercir clubs com el Madrid, que s'ho mirava des d'una posició de privilegi.

Cargando
No hay anuncios

Aquest any la cosa pinta diferent. El Barça s'ha cenyit al pla de retallades que li havia imposat la Lliga, està en vies de tancar els números en positiu i confia tornar a la norma 1 a 1 –la que permet fitxar amb normalitat– gràcies a la complicitat de Tebas, molt més predisposat a facilitar les coses a la directiva de Joan Laporta. El Barça no podrà fitxar cap estrella similar a Mbappé, però es conformarà si pot estalviar-se el que s'ha batejat com "una venda dolorosa". Tothom té coll avall que si el Madrid no té rival, la Lliga valdrà ben poca cosa, igual que passa a França o, fins fa ben poc, a Alemanya.