Flick no canviaria Raphinha per Nico Williams: els apunts en calent del Barça-Valladolid

BarcelonaExhibició de força i brillantor contra el Valladolid. El Barça de Hansi Flick ha començat la temporada oficial de la millor manera possible. Dotze punts de dotze possibles en quatre jornades, amb un joc abassegador, serveixen una aturada de setembre molt plàcida. A continuació, uns apunts en calent.

El que menys troba Xavi a faltar. Autor de tres gols contra el Valladolid, Raphinha Dias Belloli és el futbolista que encarna més bé les virtuts que Flick vol que tingui el seu Barça. El brasiler pateix en la construcció de joc i en el desequilibri amb la pilota als peus, però és un autèntic punyal quan s'ha de mossegar en la pressió i atacar els espais en la desmarcada. Indetectable i incansable, està explorant el seu vessant finalitzador perquè té futbolistes molt ben dotats que l'abasteixen. No necessita tocar la pilota una vegada i una altra per saber-se letal, i també ha après a abandonar la banda dreta, per on els oponents el veien venir. Nico Williams seria suplent davant d'aquest Raphinha.

Sumen menys anys que Lewandowski. En el Barça de Flick, fa l'efecte que tothom sap què ha de fer. L'alemany ha ordenat una proposta que potencia les qualitats dels futbolistes que té a la seva disposició. Molts d'ells tan joves com el tristament lesionat Marc Bernal, que contra el Valladolid ha estat suplit per Marc Casadó, un fruit de La Masia tan reeixit com Lamine Yamal i Cubarsí, que aquest dissabte també han aportat la seva fantàstica visió de joc per alimentar la golejada. El de Rocafonda ja ha repartit quatre assistències en quatre partits, mentre que el gironí ha servit la primera diana de Raphinha amb una passada trencalínies a l'abast dels escollits. Tenen 17 anys. Junts no sumen els que té Lewandowski. Quin patrimoni més sòlid.

Si la pilota va entrant... Un dels mals que ha patit el Barça últimament és precisament aquest. La falta d'impacte de la crítica quan els resultats a la gespa acompanyen. Recordin, si no, Bartomeu, que només va plegar quan Messi li va enviar un burofax en plena pandèmia. La seva obra de govern ja era temerària abans, però, com que el primer equip anava encadenant Lligues, xampany i galetes... Aquest avís recent ha de servir per saber separar els verdíssims brots del pragmàtic llibret de Flick de la preocupant falta de rumb de l'entitat en el terreny institucional. És compatible celebrar que Lewandowski dugui 4 gols més que Mbappé i denunciar que el Barça no hagi fet els deures econòmics aquest estiu.

Explicacions necessàries. Arribats a aquest punt, és elogiable que Laporta tingui el detall d'explicar al soci per què el club que dirigeix encara no ha presentat cap número relatiu al tancament de l'exercici econòmic 23-24. O per què no s'ha firmat la renovació amb Nike a temps perquè el Barça arribés a la tan cloquejada norma 1:1 del fair play financer abans del 30 d'agost. O per què Barça Vision és una ruïna (no se m'acut un altre nom). S'ha anunciat una roda de premsa en solitari del president "un cop tancat el mercat de fitxatges". És a dir, s'estalvia el tràngol a Deco, el director esportiu, d'explicar, per exemple, per què Gündogan ha hagut de marxar. Però no ens hauríem de sorprendre: Laporta, al Barça, ho és quasi tot. Per això s'acumulen les baixes corporatives.