La font de les Mentides, un bé preuat motiu de plets i disputes

PalmaUna expressió popular afirma que ‘canten papers i menten barbes’, en el sentit que té més força allò que queda per escrit que allò altre que tot just ha estat aparaulat. Tanmateix, massa sovint les paraules se les endú el vent. Això mateix devien pensar els habitants del llogaret de Llucalcari, entre els segles XV i XVI (quan encara Deià depenia de Valldemossa) en relació amb els senyors de Son Coll i el plet obert sobre el dret d’ús de l’aigua de la font de la possessió. Un estira-i-arronses que s’allargà des del 1480 fins al 1583, amb nombroses discussions, baralles i litigis derivats dels continus incompliments d’un acord d’avinença fixat entre les dues parts. El document, esmentat pel prevere Jeroni Pons en el seu llibret Notas para la historia de Deià de 1974, revelava que els llucalcariencs tenien dret a l’aigua de la font de diumenge a vespre fins a dimecres a la mateixa hora. Tot i la intervenció final del Procurador Reial, qui obligà el batle de Deià a fer complir l’acord, la font de Son Coll acabà per mudar el nom pel de la font de les Mentides. Una altra tradició, esmentada al web ‘Fonts de Tramuntana’, diu que tots aquells que beuen aigua de la font i no són de Son Coll no aturen de dir mentides.

La següent ruta proposa una volta circular que ens permet acostar-nos a l’esmentada font pel camí de Baix –dit també dels Pintors–, passant primer per Llucalcari i després per Son Coll, sortint de la ‘zona zero’ d’aquest conflicte històric pel camí de Castelló (GR-221). Com sempre, la nostra recomanació és fer servir el transport públic, tant a l’anada com a la tornada dels itineraris proposats. En aquest cas, l’L-203, que fa la línia Port de Sóller - Valldemossa - Palma (consultau-ne els horaris al web tib.org), fa parada a Deià, molt a prop del camí de la Vinyeta (connexió amb el GR-221).

La ruta

[00 min] Des de la parada del bus, a prop de la sortida del poble en direcció a Sóller, trobam els indicadors de la Ruta de Pedra en Sec (GR-221) que ens guien cap a Cala Deià. Ens posam en marxa amb una baixada ràpida i encisadora. Passada l’escola pública CEIP Robert Graves, deixam l’asfalt enrere i continuam el descens pel vell camí de ferradura de la Vinyeta. Creuam la carretera de la cala un parell de vegades fins que assolim el fons de la coma i paral·lels al torrent Major ens dirigim cap a la mar. [20 min] Abans ens ajuntam amb els camins dels Ribassos, a l’esquerra, procedents del refugi de Can Boi, i, a la dreta, l’ascens pel camí de la Pesta cap a Son Bujosa i el camí de Castelló.

Quan la carretera de la cala gira a l’esquerra, tenim davant la rampa que baixa a la mar. [30 min] Just a la dreta s’inicia un camí que travessa unes marjades per damunt del codolar. Som en el camí dels Pintors, dit així per ser un dels racons preferits d’un bon grapat d’artistes que des de final del segle XIX fins als nostres dies han deixat l’empremta del seu amor per la Tramuntana en els seus llenços. No debades, el mirador dels Còdols Blancs [35 min], unes roques blanquinoses en forma de cignes que emergeixen de la mar, fou un dels espais més freqüentats pels paisatgistes de principi del segle XX, autèntics prescriptors del paisatge de Mallorca, molt abans dels instagrammers. Hem d’estar molt atents a la senyalització per tal de no perdre passa en els diferents canvis d’orientació del camí. En aquest primer tram, [50 min] ens trobam diversos pedrissos, condicionats per l’antic propietari de Son Bujosa, seguint l’estil de l’Arxiduc a les seves possessions.

Seguim els indicadors de fusta (Canyaret/Llucalcari) i passam un segon pedrís (berenador) [1 h 10 min]. Durant tot el camí ens passejam entre marjades abocades a la mar i pinars abatuts per les tempestes. Arribam a les cases del Canyaret [1 h 20 min], giram a la dreta per un camí esglaonat que s’enfila per darrere l’esmentada construcció, un vell camí de ferradura que ràpidament desemboca sobre el camí principal que baixa de Llucalcari a la cala. Continuam pujant fins a assolir el bell llogaret deianenc, també conegut amb el nom del Carrer [1 h 30 min]. Deixam a la dreta l’oratori del segle XVII (1688) i un grupet de cases que conformen el nucli originari, entre les quals destaquen Can Simó i Can Apol·loni, amb sengles torres de defensa.

Sortim de Llucalcari pel carrer principal en direcció a la carretera. Aviat, però, abandonam el vial per l’esquerra, per seguir el vell camí que puja fins a l’Ma-10 per darrere la Casa d’Amunt. [1 h 40 min] Creuam la carretera amb precaució i dirigim les nostres passes cap al camí de Son Coll, que tenim just davant. A la primera bifurcació, continuam tot dret i passam el portell de Can Simó i Can Miquelet [1 h 50 min], ubicades al final del camí. La tirada de camí no és gaire llarga, tot i que el desnivell frega els 150 metres en tan sols dos quilòmetres. Ja amunt, hem d’estar atents a una entrada a un camí de terra que veurem en un revolt a la dreta, marcat amb el número set. Passam per davant Can Cigonya i tot dret sortim al camí de Castelló, a l’altura de la font de les Mentides, que ens queda a mà dreta [2 h 10 min].

Son Coll

Aquest és un bon indret per fer un descans i, segons l’hora, una bona berenada. La font de les Mentides, també dita de Son Coll, la trobam en un petit racó a la dreta, amb un banc per asseure’s i una petita mina (uns deu metres de llarg) amb una canal per a l’aigua enmig. Un bé molt preuat que va ser motiu de plets i disputes entre els propietaris de la finca i els veïns de Llucalcari, que en volien tenir profit. Dels acords incomplerts, de les retallades en les condicions del pacte i d’uns hereus nous que no en volien saber res del tema n’hem parlat més amunt. Ara toca sortir de la font, recuperar el camí de Castelló en direcció a Deià (GR-221) i fer una parada a Son Coll [2 h 15 min]. Actualment dividides en diverses propietats, són el centre d’una antiga possessió que té el seu origen en el segle XIII, una alqueria propietat de Pere Mató, per la qual cosa s’anomenava na Matona. La família Coll que donà nom a la finca apareix en el segle XV.

Des de Son Coll seguim el GR que ara ens acostarà a la carretera Ma-10 [2 h 35 min], a la qual ens incorporam per l’esquerra per continuar per asfalt fins a Deià [3 h 00 min]. Hi ha l’opció, més llarga (30 minuts més), de seguir els indicadors de la Ruta de Pedra en Sec pel camí de la Pesta i de la Vinyeta.

@Fita_a_Fita