Les fonts d’Esporles, un espai de lleure, lúdic i molt màgic

PalmaEn aquesta ruta exploram un vessant màgic i encisador del paisatge cultural d’Esporles: les fonts. Uns espais d’aigua i de vida, de lleure i de trobada, amb molta tradició i un llegendari apassionant. La caminada connecta la font del Rafal, dins la possessió de la Granja, i la font de Dalt de Son Tries a través del Castellet i el pas del Refrescador. Un itinerari ideal per fer en família i viure tots plegats l’encant d’un dels racons més especials de la serra de Tramuntana/Patrimoni Mundial. En un espai antròpic farcit d’aljubs, ranxos de carboner, forns de calç i fonts, es fonen també nombroses llegendes que ens parlen d’amors furtius, de tresors amagats, de plets per les aigües de la vila i de coves habitades per éssers fantàstics. Històries recollides ja fa anys per Bartomeu Llinàs i Caterina Martí en el llibre Llegendes i tradicions d’Esporles (Lleonard Muntaner Editor, 1996).

Podem fer servir el transport públic per arribar fins a Esporles. Hi passa la línia 202, que uneix Palma i Estellencs, amb aturada al centre de la vila. Des d’aquí podem acostar-nos a peu fins a l’àrea recreativa de Son Tries –on comença realment l’excursió– per la variant la Ruta de Pedra en Sec (GR-221.4 UIB-Esporles). Sortim de la Vila Nova cap al coll de l’Heura, en direcció a la Universitat, i a mitjan pujada, poc abans de Son Ferrà, quan el camí creua la carretera, a 200 metres a la dreta tenim l’espai públic d’esbarjo a l’aire lliure.

La ruta

[00 min] Ens posam a caminar des de l’àrea recreativa de Son Tries per un camí que neix al final de l’aparcament i que s’enfila cap a ponent a l’esquerra del camí que va a la font, més planer i que acostuma a ser més transitat. Un seguit de revolts ben rosts ens fan guanyar altura aviat fins que el camí tira cap a l’interior del bosc de Son Tries i, passat un portell sense barrera, sembla estrènyer-se. És l’acció de la vegetació, ja que més endavant torna a eixamplar-se i ens permet gaudir de la seva monumental estructura. Tot just acabam de deixar a la nostra esquerra un aljub que ens revela la intensa activitat que es desenvolupava altre temps en aquesta contrada, amb la producció de carbó i l’extracció de llenya. El camí, ample i clar, acaba sobre una gran sitja [15 min].

Giram a la dreta i deixam el rotlo de carboner a la nostra esquena. Avançam cap a ponent per un camí cada vegada més estret i que s’enfonya per una zona de grans blocs i nombrosos avencs. Al final d’una tirada costeruda però bella, envoltats d’un alzinar frondós i roques disforges escopides per una ‘terra commoguda’, arribam a un planiol estret, amb un petit ranxo vora un coval a la part de la muntanya [25 min]. Aquí el camí es bifurca, cap a l’esquerra continua coster amunt cap al Cor de Jesús. Nosaltres prenem el sender de la dreta que en suau descens i després de creuar una paret mitgera ens abocarà sobre el camí del Castellet, ja dins la possessió de la Granja. Som a pocs metres d’aquest icònic penyal [30 min], isolat i amb bones vistes del moletó de la Granja, la mola de Planícia, el Cap del Bosquet, Esporles (Vila Vella), Son Cabaspre i la mola de Son Ferrandell. Des del camí principal avançam tot dret cap al nord i aviat topam amb la paret del Castellet. Una escalada bastida amb argamassa facilita l’accés sobre aquest vertiginós queixalot que amaga entre els seus nombrosos foradins el secret per trobar un important tresor.

Baixam del penyal i tornam al camí principal. El seguim en sentit ascendent un tram curt fins que coincidim, a l’esquerra, amb el sender que ens ha duit fins aquí. En aquest punt precís giram a la dreta i seguim un tirany que s’enfonya dins un pas estret que aviat volta a l’esquerra i va comellar a baix. [35 min] És el pas del Refrescador, que connecta el Castellet de la Granja amb les marjades dels voltants de l’antiga alqueria musulmana d’Alpic. [40 min] Aviat trobam a mà esquerra el coval que dona nom al pas i que n’indica l’ús –com a altres indrets de la Serra–, sobretot a l’estiu, condicionat per la marcada diferència de temperatura, sempre superior a l’exterior. Ideal per mantenir l’aigua i els aliments en fresc.

Aviat pegam damunt les marjades, on el tirany volta cap a llevant fins a esdevenir un camí de carro que ens ha de dur a voltar el coster de la muntanya en sentit horari. El descens és suau fins a topar amb la font del Rafal [55 min]. Es tracta d’una font ubicada en un entorn encantador i molt estimada pels esporlerins. Hi trobam una gran esplanada sobre la qual hi ha una taula rodona de pedra i quatre pilons per asseure’s, cosa que revela l’interès social i lúdic de l’espai. La font és de mina i té uns 11 metres de fondària fins a l’ullal. La galeria està feta de pedra en sec, la secció triangular amb coberta és de volta apuntada i en terra hi ha una canal de teula fins a la boca de sortida. L’aigua cau a una pica petita i, després, mitjançant una canal de pedra encastada al sòl, passa per davall del berenador i baixa cap a les marjades. (font: Fonts de Tramuntana).

Font de Dalt de Son Tries

Continuam la nostra caminada. Podem prendre el camí que s’inicia just a l’esquerra de la font o seguir el que ens ha duit fins aquí. Qualsevol dels dos és bo perquè al final s’ajunten un revolt més amunt i ens han de menar fins al comellar que s’enfila cap al Castellet des del camí del Correu [1 h 05]. Un cop assolit aquest punt, baixam uns metres i tot d’una hem de veure sobre la paret de la nostra dreta –partió de la Granja i Son Tries– una tanca metàl·lica que ens permet el pas d’una possessió a l’altra [1 h 10 min]. Passada la paret, a l’esquerra veim la continuació del camí, un sender planer i ben fressat que discorre entre el bosc i la garriga, i que de cop i volta ens revela la posició de la font de Dalt de Son Tries per la presència d’uns plataners que l’envolten [1h 20 min]. Novament, trobam un berenador davant la font, en un espai més petit però igualment tranquil, com l’anterior. Si ens hi fixam, a un lateral de la taula de pedra veurem una cara esculpida. És el record de la llegenda de ‘La mora de Son Tries’, la tràgica història d’un amor furtiu i perseguit entre Jazmina i Albrí, dos joves enamorats a l’Esporles medieval i musulmana. Ella era d’Alcàsser (Son Tries) i ell, d’Alpic (es Verger), dues alqueries i dues famílies confrontades. Deixam aquest espai màgic i llegendari per finalitzar la ruta a l’aparcament de l’àrea recreativa de Son Tries [1 h 30 min].

@Fita_a_Fita