La força d’un equip

Madrid“Sense ells tot això no tindria sentit”. Isidre Esteve té clar que ell és el pilot, qui posa sobre la taula l’experiència d’anys pilotant primer una moto i ara un cotxe per dunes, pistes i terrenys pedregosos, però que sense la resta de l’equip no hauria pogut assolir moltes de les coses que ha aconseguit. Per a ell, aquest serà el tercer Dakar consecutiu, el quart des que va passar a les quatre rodes obligat a causa d’un accident que el va deixar en cadira de rodes el 2007. Des de llavors, sempre optimista, va lluitar per reunir al seu voltant un equip amb el qual tornar al Dakar en condicions. “En 10 anys hem sigut capaços de crear un equipàs”, afegeix el pilot d’Oliana, somrient, mirant-se la seva gent. I és que la gent és inequívocament un dels punts forts del Repsol Rally Team. “És un equip amb un valor humà impressionant. Fa molts anys que estem junts. Hem incorporat gent que ha entès la nostra manera de fer les coses... i tots remem en la mateixa direcció i amb la mateixa sintonia”, indica Esteve, que afronta aquest Dakar amb ambició.

A més d’Esteve, l’equip l’integren Txema Villalobos, copilot; Lídia Guerrero, preparadora física, i els mecànics David Pigem i Carles Méndez. “Treballar amb l’Isidre és un somni, és espectacular. Sempre t’ajuda, sempre mira endavant, és positiu i fa que qualsevol esforç que hagis de fer sigui molt més fàcil. Ho fas tot amb il·lusió i ganes, que és el que transmet ell”, diu Villalobos, que és amb qui Esteve comparteix més hores durant el Dakar. “Treballem molt com a equip. El fet que ell hagi portat la moto m’ajuda, sap llegir molt bé la pista amb els detalls que jo li dic”, comenta Villalobos, que és mecànic de formació i ha anat aprenent a fer de copilot “a base de quilòmetres”: “Passem moltes hores al cotxe, parlem molt. I també parlem molt entre copilots, hi ha molt bon ambient i ens ajudem molt”, explica.

La seva feina no s’acaba quan arriba al bivac després de l’etapa. “Quan acabem tinc feina a fer: anar al brífing, a buscar el roadbook i preparar-lo, veure les modificacions que s’han fet per a l’etapa següent, intentar menjar alguna cosa i dutxar-me i, si queda temps, doncs dormir una mica, tres o quatre hores”, diu somrient. Els dos integren un tàndem que funciona a la perfecció dins del cotxe. “Hi ha molta cordialitat. Fa molts anys que treballem junts. Esclar que hi ha moments d’estrès, perquè tens una responsabilitat. Els primers que som exigents som nosaltres. Però el més tranquil·litzador per a nosaltres és quan cada dia al matí, abans de sortir a l’etapa, el nostre cap de mecànics, el David, s’apropa i ens dona un copet a l’esquena i ens diu que el cotxe està impecable! Llavors ja podem sortir i anar a totes”, explica Esteve.

Per a qui sí que comença la feina quan arriben al bivac és per a Lídia Guerrero. Preparadora física i companya d’Isidre Esteve -a qui va conèixer precisament durant un Dakar-, Guerrero és qui condueix l’autocaravana de bivac a bivac: marxa amb els mecànics quan el cotxe ja ha sortit -ella és qui recull la cadira de rodes i la puja a l’autocaravana- i un cop arriba al bivac, amb l’ajuda dels mecànics ho munten tot perquè estigui a punt quan Esteve i Villalobos hi arribin. “És el nostre Dakar particular. Tenim menys pressió però també és menys divertit que el seu. Podem dir que són Dakars paral·lels”, afirma.

Guerrero té clara quina és la rutina al bivac un cop el cotxe atura el motor. “Primer estirem l’Isidre i mirem que la pell no tingui cap problema. Mirem les zones en què estigui més carregat i li fem massatge i estirament. Cal que s’hidrati molt i que es prengui els complements per recuperar-se tan ràpid com sigui possible. Un cop s’acaba tot això es reuneix amb el Txema per preparar l’etapa de l’endemà. Durant el massatge també ho aprofitem perquè parli amb el David, el mecànic, per explicar-li les coses que ha notat dins del cotxe”, explica, recordant que tot està pensat per no perdre temps. Per a ella la informació que Esteve li dona sobre l’etapa és molt important: “Per exemple, a vegades m’explica que ha xocat contra una duna i s’ha fet mal a les cervicals, o que té una sobrecàrrega als avantbraços perquè ha hagut de frenar durant molta estona... Llavors el primer que faig és treballar aquella zona que ell em comenta. I també intentem que hi hagi temps per revisar el Txema, ja que també pateix”, diu. Un cop més, tots pensen en tots. “És un tema compartit. Jo mai dic «Jo faré», dic «Nosaltres farem». És tot feina en equip, crec que som un equip extraordinari. Intento cuidar-los molt”, afegeix Esteve, que conclou: “A mi m’han passat moltes coses en poc temps, però m’estimo la vida i sempre penso que al final un ha de lluitar pel que vol”. I ell, fidel als seus principis, és el que fa anys que fa.