POLIESPORTIU

L’art de fotografiar esports

El Barça promociona els FCBarcelona Photo Awards entre la comunitat fotogràfica de Nova York

L’art de fotografiar esports
Rut Vilar
27/11/2016
3 min

Nova YorkUna imatge del jugador de futbol americà Aaron Hernandez protegint amb un braç tatuat la pilota i envestint amb el cap un rival evoca el minotaure de Picasso. El salt de Bill Russell i Elgin Baylor en un partit de la NBA del 1966, els àngels del Greco. I una immensa instantània de la pista urbana de vòlei platja dels Jocs Olímpics de Londres, els paisatges venecians de Canaletto. La fotografia esportiva omple les parets del Museu de Brooklyn (Nova York) amb l’exposició Qui fotografia els esports? Una història fotogràfica, del 1843 fins ara. Una exhibició que recull més de 200 imatges “d’extraordinària vàlua cultural, estètica i històrica”, segons la comissària Gail Buckland, i que “tracta els fotògrafs d’esports com els artistes que són”, segons la ressenya del suplement d’art del New York Times.

L’art de fotografiar esports

Brooklyn acull fins a principis de gener del 2017 la mostra més important de fotografia esportiva que s’ha fet mai, amb els grans noms del sector: Neil Leifer, Walter Iooss Jr., Bob Martin, Russ Adams o Rainer Martini, i petits tresors de clàssics com Henri Cartier-Bresson, Richard Avedon, Walker Evans, Andy Warhol, Eugene Smith i Annie Leibovitz. I alguna troballa, com les fotos del Tour de França del 1939 de Robert Capa, que va cobrir la cursa en els pocs dies que van passar entre el final de la Guerra Civil Espanyola i l’inici de la Segona Guerra Mundial. Per això, el Barça ha aprofitat els últims dies de la mostra per presentar a Nova York els FC Barcelona Photo Awards, els seus premis de fotografia, amb els quals el club intenta donar-se a conèixer entre la elitista comunitat fotogràfica dels Estats Units.

Pelé, vist per Andy Warhol

Muhammad Ali, Babe Ruth, Michael Jordan, Pelé, Mark Spitz o Serena Williams; Jocs Olímpics, Wimbledon o el Tour; imatges icòniques, com la del primer streaker de la història, Michael O’Brien, a qui un policia anglès -el típic bobby - tapa l’entrecuix amb el seu barret després que saltés despullat enmig d’un partit de rugbi entre Anglaterra i França del 1974 (Foto de la Dècada segons la revista People ); la de Tommie Smith i John Carlos amb el puny alçat enfundat en un guant negre, al podi dels 200 metres dels Jocs de Mèxic; les fotos de Berlín 36 de la famosa autora de la propaganda nazi Leni Riefenstahl, o una de la tragèdia de Heysel -l’estadi de futbol on, el 1985, van morir 39 aficionats durant un partit entre el Liverpool i el Juventus- comparteixen espai en aquesta exposició.

John Carlos i Tommy Smith, el 1968

Dels primers anys, l’exhibició recull, sobretot, imatges de tenistes -la més antiga, del 1843-, ciclistes, jugadors de golf, alpinistes o pilots de cotxes. I entre les més recents, les més espectaculars són les dels esports de risc.

El nedador mallorquí Xavi Torres

Ramon Masats i Xavi Torres

En una mostra de la magnitud d’aquesta exposició, que també inclou l’esport amateur, no hi falta la instantània Seminari (1960), del català Ramon Masats, en què un seminarista amb sotana s’estira com Ramallets per evitar un gol d’un company vestit igualment amb la túnica negra. “Tothom em pregunta sempre per aquesta imatge”, explica Masats en diverses entrevistes.

Però a Brooklyn és un mallorquí, el nadador Xavi Torres, qui atreu especialment l’atenció dels visitants. La càmera de Bob Martin, un dels fotògrafs més reconeguts de la revista Sports Illustrated i, actualment fotògraf oficial del Comitè Olímpic, ens ensenya el nadador balear capbussant-se durant els Jocs Paralímpics d’Atenes del 2004.

“Estava en una passarel·la sobre la piscina, fixant els reflectors, quan vaig veure que el nadador es treia la pròtesi de cames i la deixava al costat d’una cadira, aleshores em vaig adonar de la qualitat d’aquella imatge. Però jo era a la meitat de la piscina i, tot i que vaig córrer tan ràpid com vaig poder per aquelles passarel·les estretes, no vaig arribar-hi a temps. Afortunadament per a mi, els jutges van declarar nul·la la sortida i vaig poder fer la mateixa fotografia segons després”, explica Martin. “Vaig anar als Paralímpics pensant que faria un munt de fotos que mostrarien discapacitat i vaig acabar fent un munt de fotos d’esportistes amb capacitats extraordinàries”, conclou l’autor anglès. Amb la imatge de Torres, Bob Martin va guanyar un dels premis World Press Photo of the Year d’aquell any.

stats