Frenkie de Jong no es mourà del Barça fins d'aquí "vuit o deu anys"

BarcelonaExplicar el que va passar entre Frenkie de Jong i el Barça aquest estiu no és senzill del tot. És una d'aquelles històries que gairebé tenen tantes versions com protagonistes. Segons l'àrea esportiva, al migcampista neerlandès li van plantejar un ultimàtum: o s'abaixava el sou o marxava del club. Segons la cúpula directiva, el president es va negar a vendre'l i va ser el mateix Laporta qui en va frenar la sortida. I segons el jugador, va ser ell qui va prendre la decisió de quedar-se perquè sempre havia desitjat jugar al Camp Nou i volia triomfar aquí. ¿No va passar res de tot això? ¿O va passar una mica de cada? L'única versió en què tothom coincideix és la de l'entrenador. Xavi Hernández no volia desprendre's del futbolista i va demanar a les altes esferes del club que, en la mesura del possible, no fos traspassat.

La història és de l'estiu, però està ben present a la memòria de Frenkie de Jong, com ho va evidenciar en una entrevista a The European Lad. "Jo culpo aquesta gent [els que el volien vendre], però no tinc res a veure amb ells. Per mi són el Barça, perquè el dirigeixen, però no hi tinc relació. No els veig quan soc al club durant la meva rutina diària". Un dard enverinat que de seguida va trobar resposta en Enric Masip, mà dreta del president. "La persona que més ha defensat la continuïtat i la no venda de De Jong ha estat una, té nom i cognom: Joan Laporta. No es va plantejar mai vendre'l. Mai. Ni amb la delicada situació del club", va dir al seu compte de Twitter.

Mentre el neerlandès és a Qatar, on avui debuta al Mundial contra el Senegal (17 h, Gol Mundial), el seu cap no pot deixar de pensar en el Barça, el club on, malgrat tot, assegura que es veu jugant "vuit o deu anys més". Va ser un estiu convuls. I per més que Masip ho negui, als despatxos n'hi havia més d'un i més de dos que estaven disposats a vendre el jugador, a posar-li un llacet i a acompanyar-lo a l'aeroport. "Hi havia molt interès perquè venent-lo s'hauria fet caixa i s'hauria alliberat massa salarial, això és cert. Però és igualment cert que a última hora el president es va oposar a la sortida", apunta una de les fonts consultades, coneixedora del cas. De fet, Laporta sempre va mantenir en el discurs públic que el jugador no estava en venda.

De Jong no dona noms en l'entrevista, tot i que molt probablement es refereix a Mateu Alemany, el màxim responsable de l'àrea de futbol culer. L'executiu que va rebre l'encàrrec de fer neteja al vestidor amb l'objectiu que quadressin els números i que, com que amb Frenkie no sortien, va ser dels primers que va remar per trobar-li una sortida. Amb la calculadora a la mà, mantenir de Jong suposava un cost de 42 milions d'euros de massa salarial per al club. I un traspàs es calculava per valor de 80 milions. El club de destí era el Manchester United –el nou entrenador, Ten Haag, el volia reclutar–, però De Jong li va donar carabasses perquè no jugava la Champions. Després vindrien altres opcions que, entre els uns i els altres, es van acabar descartant.

Els números afavorien la sortida

Eren dies que el Barça vivia al límit, amb un conflicte latent amb la Lliga per la interpretació de les palanques. Mentre el club interpretava els beneficis d'una manera, la patronal ho feia d'una forma menys avantatjosa. Així, calien més sortides per seguir fitxant. I esclar, De Jong, pel que suposava per al balanç comptable, era una de les peces assenyalades. La pressió va arribar fins al límit d'amenaçar-lo amb dur el seu contracte als tribunals. I és que el neerlandès va ser un dels que es van beneficiar de les renovacions estratosfèriques de l'expresident Bartomeu, l'octubre del 2020, just la setmana abans de dimitir –"els advocats ens han assegurat que hi ha indicis de criminalitat", deia un membre de la junta actual, a principis d'agost.

El futbolista no va mossegar l'esquer i va posar el cas en mans dels seus agents, que van contraatacar amenaçant amb denunciar el Barça a la FIFA per aquest mòbing. De Jong va guanyar la batalla: es va quedar, no es va tocar el sou i, llevat d'un inici amb poc protagonisme, és un dels habituals a l'onze titular del conjunt de Xavi Hernández.