Fugir a Extremadura per no pagar les conseqüències d'una brutal agressió

BarcelonaEl Voltregà-Masies i l’Hoquei Club Piera van enfrontar-se l'11 de març i el partit, de la Lliga Nacional Catalana d'hoquei patins, va haver de ser interromput abans d’hora. Pocs minuts després de l’inici, Jorge Rivero, del Piera, va propinar un cop d’estic a la cara de David Martí, que va haver d'anar a l’Hospital d’Igualada, on va ser intervingut. El Voltregà va negar-se a continuar jugant i el Comitè de Disciplina Esportiva de la Federació Catalana el va sancionar amb la pèrdua del partit per 10 gols a 0 i la resta d’un punt addicional en la classificació. El 22 d’abril l’ens federatiu va dictar una suspensió de 15 partits per al jugador del Piera. Però el diumenge 1 de maig van saltar totes les alarmes, quan Rivero va tornar a enfundar-se els patins amb la samarreta del Burguillos Hockey Club de la Liga Bronce Sur. El jugador havia decidit fitxar per un equip extremeny per fugir de la sanció en una lliga que se celebra sota l’aixopluc de la Federació Espanyola de Patinatge. 

El David juga a hoquei des de ben petit. En 23 anys ha passat per totes les categories, ha guanyat el Campionat de Catalunya i fins i tot ha estat cridat a la selecció. “Amb l’hoquei he viscut moltes coses”, explica. Després d’un mes i mig de baixa laboral, però, es proposa deixar l’esport que tant ha estimat. “Ara per ara no em plantejo tornar-hi, passat l’estiu no ho sé, però ho veig molt negre. Em sap molt de greu perquè des dels tres anys que jugo i mai m’havia passat això. M’he trencat el braç i el genoll i sempre tens ganes de tornar-hi, però amb això et passen les ganes”, assegura el jugador, que ara té 26 anys.

Amb la veu trencada i un gest d’incredulitat, Martí reconeix que encara no entén el perquè de l’agressió. Era al mig de la pista quan va rebre una falta. “Al caure vaig fer «Eh!» i se’m va encarar [Rivero]”, un argument que s’ha fet servir per apuntar a una possible relació de conflicte entre els dos jugadors. “Vaig treure la falta, vaig anar cap al fons, vaig sortir cap a la tanca i allà me la va fotre amb l'estic. Em vaig notar les dents trencades dins de la boca i quan em vaig tocar la cara amb les mans em van quedar plenes de sang”.

El jugador va ser traslladat a urgències i d’allà va ser derivat a l’Hospital d’Igualada. “Em van dir que això ho havia de fer un cirurgià. Quan em van veure la cara es van sorprendre molt. Vaig estar-hi tres hores”. El jugador va rebre deu punts interns i set al llavi, el cop li va destrossar completament una dent i n'hi va partir dues més, i una quarta va quedar desplaçada. Seguint el protocol mèdic, se li va oferir tramitar allà mateix una denúncia policial que ara haurà de seguir el seu curs legal.

La fugida de Jorge Rivero ha agafat per sorpresa clubs i federacions. Des del Voltregà es va recórrer la sanció i es va tramitar una queixa a la Federació Espanyola. Òscar Saldanya, de la catalana, admet que han demanat l’expedient a l'espanyola “per revisar-lo i per veure si ells poden fer alguna cosa a través del seu comitè”. El responsable federatiu, però, aprofita per destacar que aquest contacte podria servir per millorar la comunicació entre els dos ens. “Nosaltres els hem proposat d’establir algun tipus de conveni per compartir la informació de les sancions, si més no de targetes vermelles o de certa gravetat. Estudiarem quines solucions es poden aplicar perquè el tema no es repeteixi. Ara per ara, però, no està reglamentat”, diu.

Diferències entre els ens federatius

Les diferències entre federacions són notables. Mentre que a la catalana l’agressió està sancionada amb entre 5 i 15 partits –de 10 a 20 quan es produeixen conseqüències lesives–, a l’espanyola la sanció hauria sigut d’entre 4 partits i dos anys de suspensió, a banda d’una multa que podria arribar als 3.000 €. La reglamentació per a competicions internacionals encara és més restrictiva i tracta aquest tipus d’agressions com a faltes molt greus que poden suposar una suspensió d’entre dos anys i un dia i quatre anys.

Aquesta és la segona agressió greu que viu l’hoquei en els últims mesos després que al gener es conegués la sanció de 10 partits a Sergi Navarro, jugador del Club Arenys de Mar, per un cop d'estic a la cara de Pau Vilaró. En aquest cas el partit també va quedar interromput, però la Federació Catalana va decidir donar per vàlid el resultat que hi havia en el moment de l’agressió. Segons declaracions de l'ens, l'Arenys de Mar va reconèixer el cop d'estic, però va argumentar que havia estat fortuït. 

Saldanya mostra la seva preocupació en aquest sentit: “Estem totalment en contra de la violència i treballem en una comissió en la qual volem tractar la formació dels valors. Necessitem fer un esforç de formació per part de tothom. Crec que ha estat una temporada amb moltes incidències i que probablement ve causat per la pandèmia”. El dirigent avança que en la pròxima assemblea es tornarà a demanar als clubs que hi hagi doble arbitratge i que es farà un esforç per retallar la despesa econòmica que això els suposaria. “Els àrbitres també volen anar en parella. Un àrbitre que va sol a una pista, i que hi ha de tornar, a vegades se sent molt poc protegit”, afegeix.