Per què el futbol català s'ha quedat sense classe mitjana?

BarcelonaPer primera vegada des de la temporada 2006-2007 no hi haurà cap equip català a Segona Divisió, la categoria de plata del futbol espanyol, que començarà a rodar el cap de setmana del 14 d’agost. Des d’aleshores, sempre n’hi ha hagut almenys un i s'ha arribat al màxim de quatre en dues ocasions, els cursos 2011-2012 (Barça B, Girona, Sabadell i Nàstic de Tarragona) i 2014-2015 (Girona, Costa Brava, Sabadell i Barça B). El primer motiu d’aquest buit és una excel·lent notícia: el retorn del Girona a la Primera Divisió. Aquest fet, sumat a l’ascens de l’Espanyol el curs anterior, farà que a la màxima categoria estatal hi torni a haver tres equips catalans, una xifra que no s’aconseguia des de la temporada 2018-2019. Però en aquell moment a Segona també hi havia el Nàstic de Tarragona i el Reus Deportiu. I el curs 2017-2018, també amb Barça, Espanyol i Girona a Primera, al Nàstic i al Reus se'ls va afegir el Barça B a Segona.

“El Tarragona i el Nàstic es mereixen estar a Segona”, sentencia Josep Maria Andreu, el president de l’entitat grana. “La viabilitat d’un equip així passa per estar a Segona i hi estaríem sense l’arbitratge que vam patir davant el Vila-real B”, es queixa. A Segona, cada club ingressa per drets de televisió entre 6 i 7 milions d’euros anuals. En canvi, a la 1a RFEF es queda al voltant dels 400.000 euros. El Nàstic va ser l’equip català que més a prop es va quedar de l’ascens a la categoria de plata el curs passat, al perdre per 2-0 la final de la promoció d’ascens davant el filial del Vila-real. “La 1a RFEF (instaurada la temporada passada) és una competició molt difícil. Hi ha 40 equips i només en pugen 4. A més, hi ha 10 equips a cada grup que tenen un pressupost important amb l’objectiu de pujar. És més difícil ascendir ara que a la Segona Divisió B”, explica Andreu, que és el president de l’entitat des del 2012.

Un altre president amb una llarga trajectòria és Joan Agustí, que lidera la Unió Esportiva Olot, que està de celebració pel seu centenari i que aquesta temporada jugarà a la 2a RFEF després d’haver aconseguit l’ascens. “A Catalunya tenim 185.000 llicències federatives i només un grup a 3a RFEF, el mateix nombre que comunitats autònomes com La Rioja, Cantàbria, Navarra, Astúries o Balears, que estan al voltant de les 10.000 llicències”, lamenta Agustí. “Això genera un embut molt gran a Catalunya. Si Catalunya tingués els mateixos drets que Astúries, que té un grup amb 8.000 llicències, proporcionalment hi hauria 23 grups catalans a la 3a RFEF”, exposa d’exemple. “No es pot estructurar el futbol en zones l'any 2022”, afegeix el president de l’Olot.

Està d’acord amb aquesta queixa Alex Talavera, que va ser president del Cornellà durant 10 anys, durant els quals es va quedar tres vegades a les portes de l’ascens a Segona Divisió (va disputar la promoció les temporades 2017-2018, 2018-2019 i 2019-2020). “Portem anys reivindicant que amb més de 180.000 llicències hauríem de tenir dos grups a 3a RFEF, però no els tenim per una decisió federativa”, diu Talavera. “El talent de Catalunya marxa perquè aquí hi ha moltes restriccions. Així, els jugadors i els entrenadors se’n van a altres clubs de l’Estat o a l’estranger”, afegeix.

Falta d’inversió a les infraestructures esportives

I Talavera apunta un nou motiu que dificulta la presència d’equips catalans a les categories professionals del futbol espanyol: “Arreu de l’Estat entra capital estranger. I aquest va on hi ha talent juntament amb unes bones infraestructures esportives. Per això costa més que es fixi en un club com el Cornellà que en un com el Marbella”. Segons Talavera, la inversió pública en infraestructures esportives a Catalunya ha estat menor que a la resta de l’Estat durant els últims anys. D’altra banda, l’expresident del Cornellà, que aquest curs tornarà a competir a la 1a RFEF, assegura que s’ha produït “una inflació amb la reestructuració del que abans era la Segona B”. Això ha comportat que ara comparteixin categoria “pressupostos d’entre 3 i 4 milions d’euros amb altres de 700.000 euros, com el del Cornellà”.

El curs 2021-2022 hi haurà tres equips catalans a Primera Divisió i quatre a 1a RFEF (Barça Atlètic, Cornellà, Nàstic de Tarragona i Sabadell). És a dir, set entre les tres primeres categories del futbol espanyol. Una xifra que sembla insuficient.