El futbol i la censura
El control ha arribat a uns nivells d’absurditat alarmants. El futbol tracta els espectadors com a veritables idiotes. De fet, són consumidors més que espectadors. L’últim episodi: l’expulsió d’Álex Baena, el jugador del Vila-real que va veure la segona groga per aixecar-se la samarreta i mostrar un missatge de record a José Manuel Llaneza, vicepresident dels groguets que va morir als 74 anys. "Gràcies per tot, Llaneza", duia escrit Baena a la samarreta de sota que va mostrar diumenge. Targeta i al carrer.
Un exemple més de l’absurditat de la norma, del control del missatge que volen tenir els operadors futbolístics: sense ideologia, sense humanitat, sense un bri d’espontaneïtat. Volen autòmats? Volen un espectacle neutre? De què serveix posar la bandera d’Ucraïna al senyal televisiu d'un xou on després es castiga un sentit record per una figura de futbol com Llaneza? L’esperit de la norma és evitar missatges polítics. Una altra equivocació. El futbol no pot ser pla, un simple negoci més. Al llarg de la història aquest esport ha ajudat a transformar la societat, ja hi haurà mecanismes eficients per castigar els missatges ofensius que apareguin a les samarretes dels futbolistes: no els censurem abans.
L’exemple de Baena va en la línia del que impulsa la Lliga en les retransmissions televisives. Control absolut. Un atac directe a la llibertat d’expressió que ja ha sigut qüestionat per alguns organismes. Com que La Liga és qui controla tot el procés (a través de Mediapro), s'hi van incloure un paquet de clàusules que deixen el periodisme en molt mal lloc. I tot, òbviament, amb el vistiplau dels clubs, que van donar llum verda a Javier Tebas. Per començar, els comentaristes i narradors de Movistar venen definits per l’organisme que lidera Tebas. Després, en el protocol per a les entrevistes, es limita excessivament què es pot preguntar i què no als futbolistes i entrenadors. Un exemple: a peu de camp només es poden plantejar qüestions "relatives al partit disputat".
L’any 2019, a la Cope, Tebas va tenir un moment per a la posteritat quan va deixar clar que els periodistes que estan amb el micròfon de la Lliga no podran moure’s un pèl de la "línia editorial" fixada i va afegir amenaçador: "Tu ja saps el que no has de preguntar! Si preguntes alguna cosa que no és al manual, no tornaràs a sortir". Un comentari que després va voler aclarir assegurant que es referia al fet que les qüestions personals o extraesportives ja es faran en roda de premsa, no a peu de camp. De manera sibil·lina, sembla que alguns vulguin fer-nos retrocedir 50 anys.
