"El futbol em va ajudar a sortir de l'armari"

BarcelonaQuan tenia 17 anys, Elena Ribera va asseure's amb els seus pares i els va explicar que li agradaven les noies. Era el pas final del procés de sortir de l'armari, que havia començat un any abans, quan ella va ser conscient de la seva orientació sexual i ho va comunicar a les seves amistats més pròximes. "Aleshores ja jugava en un equip de futbol, el Can Baró, i l'ambient del vestidor em va ajudar. Allà, pel fet de ser noies que jugàvem a futbol i moltes de nosaltres homosexuals, hi havia més tendència a tenir la ment oberta. Sí, el futbol em va ajudar a sortir de l'armari", explica a l'ARA l'actual futbolista del CF Sant Just.

En un vestidor de futbol, l'Elena, que ara té 25 anys, no només va trobar un espai segur, sinó també amigues que la van introduir en el món dels locals d'ambient, on va poder viure la seva sexualitat amb més llibertat. "La meva primera xicota va ser una companya d'equip –diu–. L'ecosistema del futbol em va fer sentir còmoda a l'hora de sortir de l'armari. L'homosexualitat allà era una cosa habitual i que es veia com a normal. Altres companyes s'han adonat de la seva orientació sexual mentre estaven en un equip", afegeix.

Però ser una noia que juga a futbol també li ha comportat problemes. El pitjor el va viure quan anava a l'institut i un company de classe li va intentar fer la vida impossible pel simple fet de ser una noia que juga a futbol. "Al pati jo era una de les tres noies que jugaven a futbol. La resta no ho van veure com un problema, però un noi de la meva classe, sí. Li molestava que jo fos bona jugant i ell no", exposa.

Desenes de futbolistes dones han sortit de l'armari

El cas de l'Elena és un exemple d'una noia futbolista amateur que no té cap recança en fer pública la seva homosexualitat, com també es troben desenes d'altres casos en el futbol professional. Per exemple, el de la jugadora del Barça Mapi León, que el 2018 va ser la pregonera de l'Orgull LGTBI a Madrid. O el d'una altra futbolista blaugrana, Irene Paredes, que sovint comparteix fotografies a les seves xarxes socials amb la seva parella. També elles han patit discriminacions per la seva condició sexual. "A la selecció espanyola va haver-hi una època en la qual, fins i tot, l'entrenador volia erradicar el lesbianisme. Era Ignacio Quereda [el seleccionador anterior a Jorge Vilda]. Jo tenia 17 anys, era una nena i em va fer sentir que estava fent una cosa que no havia de fer", va explicar Vicky Losada, ex del Barça i actual futbolista del Roma, en una entrevista a la revista Cosmopolitan. Altres futbolistes mediàtiques que han mostrat sense problemes la seva condició sexual són Megan Rapinoe, Pernille Harder i Sam Kerr.

Per què no passa el mateix entre els futbolistes homes?

"L'estigma més gran per a un home és ser maricon i per a una dona és ser puta. És un paràmetre patriarcal", assegura en aquest diari Eugeni Rodríguez, president de l'Observatori contra l'Homofòbia. "L'esport és un món masculinitzat i, si és competitiu, encara més. El futbol és el màxim exponent d'això. El primer bullying que rep un home LGTBI habitualment es produeix al pati de l'escola per no voler jugar a futbol. Des de petits, s'associa jugar a futbol igual a home i no fer-ho igual a maricon", segueix responent Rodríguez a la pregunta de per què hi ha moltes més dones que homes que han fet el pas de sortir de l'armari en el món del futbol. "En l'àmbit de les dones, ser lesbiana no ha estat un estigma, s'ha viscut d'una forma millor que ser gai en el dels homes", afegeix. A més, informa que a l'Observatori contra l'Homofòbia arriben "casos esgarrifosos d'homofòbia en el futbol masculí juvenil de casa nostra i mai passa res perquè la Federació Catalana de Futbol (FCF) i els clubs miren cap a un altre costat".

La llista d'homes futbolistes professionals que han sortit de l'armari s'acaba ben de pressa. En tota la història de la Primera Divisió espanyola masculina de futbol només hi ha un jugador que públicament ha dit que és homosexual. I quan ho va fer el febrer del 2023, estava cedit a l'Sparta de Praga. És l'internacional txec Jakub Jankto, que va pertànyer al Getafe. "Va ser un moment molt important per a tots els futbolistes i molts em van escriure per donar-me les gràcies", va explicar Jankto posteriorment a la BBC. "Recordo que amb 18 o 19 anys era al vestidor i no volia obrir el WhatsApp perquè tenia por que algun company veiés els missatges o alguna foto d'un home".