Valentina Berr: "Al futbol amb nois no m'hi sentia a gust, es magnifica la masculinitat"

BarcelonaSom molts els que ens vam emocionar amb el Barça de Ronaldinho. El somriure del brasiler s'encomanava, i el seu futbol va retornar la il·lusió al barcelonisme i, per què no dir-ho, també a bona part dels catalans. Qui també es va enamorar del futbol gràcies al pas de Ronaldinho per Barcelona va ser Valentina Berr. Llavors, tot just era un infant que encara no havia iniciat el seu procés de canvi de sexe, tot i que ja feia temps que sentia dins seu que els patrons de gènere en els quals la societat s'entestava en encasellar-la a ella no li encaixaven. "Jo també volia jugar com Ronaldinho, però amb el temps crec que el que més em va agradar d'ell va ser com va construir la seva identitat entorn del futbol, des de l'alegria i la passió que el caracteritzaven".

Des de llavors que el futbol l'ha anat acompanyant en la seva vida, fins al final d'aquesta última temporada. El 28 de juny passat, coincidint amb el Dia Internacional de l'Orgull LGBTI+, la Valentina va dir prou. La primera futbolista trans catalana federada –i la segona de l'estat espanyol– va comunicar que ho deixava per preservar la seva salut mental. Ho va fer després d'una temporada d'èxits amb el CE Europa, amb el qual havia aconseguit l'ascens a la segona màxima categoria femenina estatal. Però la pressió va abocar-la a prendre una decisió "tan difícil com necessària": "No penjo les botes; me les pengen. No podia aguantar més els atacs de pànic i d'ansietat que estava patint cada cop més sovint en els últims mesos".

Des de llavors, no s'ha cansat d'oferir entrevistes. Arreu del planeta. Hi ha dies que acaba esgotada, però considera que transmetre el seu cas pot ajudar a intentar canviar certs patrons de la societat tan caducs com instaurats. De fet, té un projecte de divulgació i normalització de les realitats trans i LGTBI+ anomenat La respuesta a todo, basat en podcasts, xerrades formatives i continguts pedagògics. "Les persones trans molts cops hem d'aguantar preguntes incòmodes en contextos en què no s'haurien de produir. Part de la idea del projecte és que si algú vol conèixer millor què significa ser trans i fer-nos preguntes, que hi hagi un espai adequat on fer-ho", explica.

El discurs de la Valentina s’ha forjat a còpia d’haver de superar molts entrebancs pel fet d’haver nascut amb uns genitals associats als homes. “Feia molt temps que sentia coses en mi que no encaixaven dins dels patrons de gènere en què em volien fer creure que havia d’identificar-me, però va ser amb 20 anys –ara en té 30– quan vaig començar a descobrir els primers referents trans, lectures feministes...”. Durant tot aquest procés, el futbol ha format part de la seva vida. Primer, dels 10 als 14 anys va jugar en equips escolars mixtos. "Als 14 anys vaig haver d'anar al futbol federat i em tocava jugar amb nois, perquè les opcions de futbol femení eren molt poques. Al futbol masculí no m'hi vaig sentir a gust, és un espai en què es magnifica la masculinitat i no hi encaixava –recorda–. Fixa't que gairebé no veus futbolistes homosexuals o més feminitzats, segueix sent un tabú".

El debut com a futbolista trans

Sentia que ella no formava part d'això i va plegar en menys de dos anys. "Tot i que seguia connectada al futbol, perquè m'encanta veure partits, de diversos equips". Era el primer cop que deixava de jugar de forma federada, però hi tornaria anys més tard, quan ja havia iniciat els tràmits per canviar de gènere. Als 25 anys es va convertir en la primera futbolista trans a participar en un partit de futbol femení com a federada el 2018, al jugar amb el segon equip sènior del Terrassa femení. Va ser una fita amb tant ressò que la va aclaparar, però també significava haver superat moltes barreres per aconseguir-ho: tant burocràtiques com de desconeixença dels clubs. Va trucar a federacions i estaments internacionals i va haver d'aplegar molta documentació.

Uns mateixos estaments internacionals que, amb la seva pressió amb les mesures de control, han contribuït a provocar la renúncia de la Valentina, cansada de sentir-se "permanentment sospitosa" a l'hora de complir els límits de testosterona. La futbolista nascuda a Ripollet critica la pressió que ha patit quan se li exigia "constantment" complir amb els nivells perquè no li prohibissin jugar o perjudicar el seu equip. "Nivells que moltes companyes que no són trans poden sobrepassar de llarg sense cap problema". Això sumat a altres episodis d'insults (fins i tot d'articles en mitjans considerant-la un perill) que han acabat de desgastar-la. Malgrat tot, la Valentina guarda una gran estima pel futbol femení i la diversitat que el defineix. I s'emociona quan parla de futbol. Una passió de la qual malauradament hi ha qui la vol privar.