Mor Pelé, el jugador brasiler que va portar alegria al món

BarcelonaPelé, considerat el millor jugador del futbol per milions de persones, ha mort a São Paulo als 82 anys després de mesos lluitant contra un càncer. Campió del món en tres ocasions, Pelé simbolitza la millor època del futbol brasiler, país on és tot un heroi. La seva capacitat per convertir una activitat mundana, marcar gols, en una mena d’art va donar-li una fama que el portaria a ser convidat a jugar partits pels cinc continents. Gran estrella del Santos, el club on és reverenciat, acabaria la seva carrera jugant al New York Cosmos dels Estats Units, on seria tot una estrella als anys 70. El 1981 va participar en el film de John Huston Evasió o victòria al costat d'actors com Michael Caine o Max Von Sydow i va fer arribar la seva màgia a altres generacions. Ambaixador de les Nacions Unides i cara de mil campanyes de publicitat, Pelé va ser immortalitzat per Andy Warhol i va ser rebut per desenes de caps d'estat. Pocs van entendre el futbol com ell. I pocs van entendre abans el poder del nou negoci relacionat amb l'esport.

Nascut el 1940 a Três Corações, Pelé no volia ser Pelé. Ell volia ser conegut com a Edson, el nom que li havien posat els seus pares inspirant-se en l'inventor Thomas Edison. Però a l'escola els companys de classe es reien d'ell quan no pronunciava bé el nom de Bilé, el porter del Vasco da Gama. Com que en lloc de Bilé deia alguna cosa semblant a Pelé, per darrere li van començar a dir així. Després ja li deien a la cara Pelé, cosa que va provocar que ell perdés els papers. Va arribar a donar alguna plantofada per tal d'intentar evitar ser Pelé. Li sonava a nom estúpid i infantil, quan ell duia un nom d'inventor, tot i que al registre havien escrit Edson en lloc d'Edison. Així que va passar a ser Pelé. Ara ningú pot dir que el nom soni a infantil, tot el contrari. En una república com és Brasil, si un nom es relaciona amb un regnat, aquest és el seu. Ell sempre serà O Rei. El millor futbolista brasiler de la història. I, segons els brasilers, el millor del món. A l'Argentina no ho veuen igual.

Sigui o no sigui el millor, Pelé va saber convertir el joc en un negoci. Va saber convertir l'esport en un espectacle. I ho sabia fer com cal. Ningú jugava com ell, ningú competia com ell. Pelé va entendre abans que molts altres esportistes que el futbol es convertia en un negoci i, si volia triomfar, havia d'oferir el millor espectacle. Sempre va fer-ho, dominant l'escenari dins i fora dels terrenys de joc. Quan el món va descobrir Pelé al Mundial del 1958, ningú podia esperar que, pocs anys després, els nens de mig planeta voldrien vestir de groc. El Brasil seguia sent un gran desconegut, llavors. Però als anys 60 tot Europa va aprendre paraules en portuguès gràcies a la música i el futbol brasiler. Al jogo bonito, la samba o la bossa nova. Els millors ambaixadors d'aquell Brasil que somiava a ser gran i lliure, però va acabar convertit en una dictadura. Si els músics van exiliar-se, Pelé no. Ell va saber triomfar amb tota mena de governs. Sempre serà la taca a la seva carrera, no haver utilitzat mai l'altaveu que tenia per lluitar contra el racisme o els règims militars.

Els pares eren João Ramos do Nascimento Dondinho i María Celeste Arantes. Dondinho va ser jugador de l'Atlètic Mineiro, però va veure truncada la seva carrera esportiva quan en el seu primer partit amb el Mineiro es va donar un cop al genoll i es va trencar els lligaments. Gràcies al seu pare, Pelé va créixer estimant el futbol, tot i que la mare primer no veia clar donar-li permís per anar a São Paulo per jugar amb el Santos, que l’havia descobert. Quan va arribar al Santos va ingressar a les categories inferiors, i va debutar a Primera amb 16 anys en un amistós. Llavors ja va marcar un gol, i va finalitzar la seva primera temporada completa amb un total de 38 partits i 41 gols. En la segona, en un torneig entre els millors equips del país i alguns europeus a Rio de Janeiro, va enlluernar a tothom, i es va guanyar el dret de debutar amb la selecció brasilera amb 17 anys. Inicialment, va ser suplent al Mundial de Suècia del 1958, però un cop va entrar a l’equip titular ja no en va sortir, i es va convertir així en el jugador més jove a marcar mai en un Mundial. El Brasil esdevindria campió mundial per primer cop gràcies a dos jovenets: Pelé i Garrincha. A la final contra els suecs, amb 18 anyets, va inventar-se un gol magnífic fent un barret a un defensa. El món acabava de descobrir a un futbolista especial.

La victòria al mundial va ser el seu trampolí cap a la fama. Quan va fer 18 anys, Pelé va haver de prestar el servei militar com a recluta, una petita pausa abans de seguir marcant gols de tota mena amb el Santos. El 1959, va ser capaç de marcar 58 goles en 38 partits oficials amb el Santos. Amb el club peixe va encadenar títols al Brasil i també a escala internacional, guanyant dos cops de forma la Copa Libertadores, l'equivalent de la Champions de l'època a l'Amèrica del Sud, primer contra el Peñarol i després contra el Boca Juniors. Era una àpoca on el futbol era molt violent. En el partit a La Bombonera contra el Boca Juniors, Pelé va rebre de valent. Però va donar una assistència i va marcar un gol. "Era molt tècnic, però també molt fort. Si rebia, es tornava" recordaria l'argentí Rattin. De fet, la fama de Pelé va provocar que el Santos es fes un fart de guanyar diners per fer gires per mig món. I a vegades, els partits podien acabar en baralles a cops de puny.

Al Mundial del 1962, Pelé no va poder ajudar gaire perquè estava lesionat, però els brasilers van revalidar el títol. La seva fama provocava que les defenses rivals el busquessin per fer-li mal, com passaria al Mundial d’Anglaterra del 1966, on el Brasil cauria víctima del joc dur dels rivals en la primera fase del torneig. Després dels episodis d'Anglaterra, Pelé va renunciar a la selecció brasilera. Tot i això, amb el Santos es va iniciar una nova època d’èxits i va fer gira per mig món, especialment a l’Àfrica, on era un heroi, ja que agradava veure que el millor jugador del món era negre. I, el 1969, Pelé arribaria a la xifra de 1.000 gols oficials.

El 1968 va considerar tornar a la selecció brasilera, però no va fer-ho fins al 1969. Pelé es trauria l’espina del dolor del Mundial d’Anglaterra a la cita del 1970 a Mèxic, quan, en plena dictadura militar, el Brasil va enviar a Mèxic el considerat per a molts el millor equip de futbol de la història, amb cinc jugadors diferents en atac que al seu club portaven el dorsal número 10. El Brasil guanyaria el seu tercer Mundial després de derrotar els italians a la final per 4-1. I Pelé va acabar passejat com un heroi per la gespa de l’estadi Azteca per l’afició mexicana. Cansat de jugar tants partits arreu del món, va començar a preparar el camí per acomiadar-se del futbol professional, començant per la selecció. El 18 de juliol del 1971 va jugar el seu últim partit amb la samarreta groga davant Iugoslàvia. I el 1972 deixaria el Santos per acceptar l’oferta del New York Cosmos, on va viure uns anys com una gran estrella mediàtica. L'1 d'octubre del 1977, als 36 anys, Pelé es va acomiadar definitivament del futbol davant 75.000 espectadors en un partit entre el Santos i el Cosmos, jugant un temps per a cada equip. Així, va arribar el final de la carrera d'un dels millors esportistes de la història, amb 1.367 partits jugats i 1.283 gols.

Sis anys després de la mort de Johan Cruyff i dos anys després d'acomiadar Diego Armando Maradona, el futbol plora la mort d'un altre dels seus reis.