El futbolista de Primera que va ser espia de Hitler

BarcelonaOriol Jové (Lleida, 1998) estava rebuscant per internet informació sobre entrenadors del Lleida del seu passat. Llavors, aquest periodista de RAC1 era tot just un aficionat al futbol encaparrat a recuperar la història del club de la seva ciutat. Però aquell dia va trobar alguna cosa sospitosa. "Buscava el nom de Juan Gómez de Lecube, un entrenador que va ser al Lleida el 1951, i el seu apareixia en un dossier dels Arxius Nacionals britànics", explica. Com que llavors era menor d'edat, va demanar al seu pare si li podia comprar aquell arxiu. Ho van fer i davant la pantalla se li va obrir un document que li canviaria la vida: "Pel que estava llegint, tenia un informe dels serveis secrets on s'acusava Lecube d'haver treballat a les ordres de Hitler". ¿Un exentrenador del Lleida, el Sant Andreu, el Nàstic o el Condal, espiant pels nazis?

Aquella història el va atrapar, així que va començar a llegir, fer viatges al Regne Unit per remenar arxius i per la Península per trobar-se amb descendents de Lecube. "Primer costava parlar amb ells. Se'ls plantava a casa un jovenet que els deia que el seu familiar havia treballat per als nazis", admet. Jové acaba de publicar la vida d'aquest esportista al llibre Lecube, el futbolista de Hitler (Editorial Almuzara), el resultat d'anys de feina. El 2019 el periodista lleidatà ja va publicar un primer reportatge sobre Lecube a l'ARA amb les seves primeres investigacions, que ha anat ampliant aquests últims cinc anys. Poder publicar un primer text el va motivar a saber-ne més, tot i que també va ser una manera de descobrir la part fosca del periodisme. "Van aparèixer alguns articles copiant el meu a l'ARA sense citar. Feia mal, més en ser un periodista novell que havia investigat tot sol el cas. En altres casos, alguns agafaven el primer reportatge i l'exageraven. Deien que Lecube era admirador de Hitler. No ho saben. La gent es feia espia per diners o por, a vegades. Només ell sabia les raons per les quals va fer el que va fer", raona.

Juan Gómez de Lecube (Ribadeo, Lugo, 12 de maig del 1902 - Barcelona, 1 de maig del 1966) havia destacat primer com a futbolista, jugant d'extrem. "Va jugar a la Gimnàstica de Torrelavega, al Celta i l'Atlètic de Madrid dels anys 20. De fet, va jugar la primera jornada de Lliga de tots els temps i va donar la primera assistència de gol de la Lliga, ja que el primer gol, obra de Pitus Prat amb l'Espanyol, va ser un rebot, sense assistència. De Lecube es deia que era el jugador més ràpid d'Espanya", diu Jové. Fins i tot, s'entrenaria de prova amb el Barça la temporada 1932-33, sense fortuna.

La seva vida canviaria del tot amb la Guerra Civil, primer, i la Segona Guerra Mundial, després, quan va ser reclutat pel servei d'intel·ligència de l'Alemanya nazi. I va ser en una missió que va ser detingut pels aliats, i va acabar en una presó britànica. L'havien detingut el 1942 quan deixava Europa camí del continent americà amb un vaixell que anava de Barcelona a Veneçuela, ja que hauria rebut la missió d'espiar les tropes aliades que travessaven el canal de Panamà. Quan el vaixell va fer escala a Trinidad i Tobago, llavors colònia britànica, el van enxampar.

Els britànics sabien que el seu nom clau era espina, segons els missatges xifrats que estaven interceptant als alemanys. Jové creu que quan va acabar al Regne Unit detingut, va ser interrogat amb duresa, però mai va parlar. Sí que va enviar cartes a les autoritats en què afirmava ser innocent i recordava que era familiar de José Antonio Aguirre i Lecube, el primer lehendakari, el líder nacionalista basc enemic de Franco. I és cert que eren parents: cosins germans, concretament. La Guerra Civil dividia famílies. Les bombes nazis van colpejar Gernika i el govern de José Antonio Aguirre, i un cosí seu seria espia de Hitler. El lehendakari, per cert, també havia jugat a Primera, amb l'Athletic de Bilbao.

Lecube seria alliberat el 1945, gràcies a les gestions del govern de Franco. “Ha sigut el presoner més problemàtic i difícil que hem tingut al llarg de la guerra. Hem fracassat per complet a l’hora d’obtenir cap confessió de Lecube”, afirmava l’MI5, el servei d’intel·ligència britànic. L'exjugador tornaria a Espanya per tornar al futbol fent d'entrenador, sense explicar a ningú que havia espiat i havia passat gairebé tres anys empresonat. "Era un assumpte secret fins que els britànics van desclassificar els arxius molts anys després", diu Jové, que ha rebuscat en arxius de mitja Espanya per trobar, per exemple, una carta "on va sol·licitar una audiència personal amb Franco per demanar-li que intervingués amb els britànics per rebre una indemnització pels danys i perjudicis que havia patit durant la guerra", afegeix.

Com a tècnic, Lecube arribaria el 1951 a Lleida, i iniciaria una carrera on normalment seria acomiadat, tot i que els jugadors amb els quals va treballar en parlaven molt bé. De fet, va entrenar amb el Condal, el filial del Barça, on alguns exjugadors arribarien a explicar a Jové que "apostaria per un joc que s’assemblaria al del Barça d’anys després". "Volia passades curtes, res de pilotades llargues, jugar al primer toc, que és una cosa que després van fer Cruyff o Guardiola", raona Jové. Lecube moriria a Barcelona sense parlar mai d'aquells dies dels anys 40 que ara ha recuperat un periodista incansable.