Les futbolistes, en peu de guerra: volen que les arbitrin també homes

BarcelonaLa primera victòria del Reial Madrid davant del Barça va quedar afectada per una decisió arbitral: la col·legiada basca Olatz Rivera Olmedo va invalidar el gol de Jana Fernández per un inexistent fora de joc. La polèmica ha colpejat amb força l’arbitratge femení, que ha quedat tacat i ha sigut el blanc de diverses polèmiques després de la clamorosa errada que va condicionar el marcador del partit: del 2-1 invalidat al Barça a deu minuts pel final es va passar a un 1-2 favorable al conjunt blanc, que acabaria guanyant 1-3.

Arran del clàssic de diumenge a Montjuïc, Beatriz Álvarez, presidenta de la Lliga F, ha posat el crit al cel i ha exigit canvis estructurals. La dirigent considera que el nivell de les col·legiades no està a l'altura de la competició i no està disposada a deixar passar més el temps sense que hi hagi modificacions. "La RFEF va promoure l'arbitratge femení fa uns anys, però és una errada promoure'l a l'elit. S'ha de fer des de la base [...], no impulsant àrbitres que no haurien d'estar en una lliga professional. Nosaltres hem de tenir un valor com a Lliga i el fet de tenir àrbitres d'un nivell de Tercera RFEF no ajuda", va dir la dirigent en una entrevista al diari Sport.

Aquesta setmana se celebrarà una reunió entre representants de la lliga i del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA) per debatre les mesures que es poden dur a terme per solucionar els problemes existents. Sobre la taula hi haurà la possibilitat que àrbitres masculins també dirigeixin partits de la lliga o la incorporació del VAR. De fet, algunes jugadores com la blaugrana Cata Coll va posar en dubte l'actual sistema de quotes en una entrevista recent: "Ens han d'arbitrar els millors, és igual si són nois o noies". "Hi ha noies boníssimes, però per què no ens poden arbitrar nois?", va afegir.

Les àrbitres fan autocrítica i demanen comprensió

Segons fonts arbitrals consultades per aquest diari, una gran part de la plantilla de col·legiades són conscients que hi ha errades impròpies en una categoria com la Lliga F, la màxima del futbol estatal femení, i entenen la frustració dels equips. Saben que els clubs s’han professionalitzat en tots els àmbits i l’exigència es trasllada als entrenadors, a les jugadores i també a les àrbitres.

Aquesta comprensió no impedeix que se sentin poc ajudades per les jugadores. L’evolució del futbol femení és imparable i ja fa molts anys que es treballa en la seva promoció. En canvi, l’arbitratge femení és molt més recent i tot just es va professionalitzar a l’inici de la temporada 2022-23. Consideren que elles també mereixen l’oportunitat de recórrer el mateix camí i que a poc a poc aniran millorant les seves prestacions.

Dit això, s’oposen frontalment a la possibilitat que àrbitres masculins xiulin a la Lliga F. Per a les col·legiades, seria un pas enrere monumental que les privaria d’acumular l’experiència necessària per seguir progressant.

Totes les àrbitres de la Lliga F es preparen exactament igual que ho fan els de Primera Divisió masculina. Realitzen seminaris per analitzar les jugades i unificar criteris, fan concentracions per millorar el seu rendiment, segueixen una preparació física estricta i monitorada pel CTA i tots els partits que xiulen són avaluats per un informador. Ara bé, pel que fa a emoluments, no hi ha paritat. Si un àrbitre de Primera masculina pot embutxacar-se al voltant de 300.000 euros bruts anuals, les col·legiades de la Lliga F cobren uns 25.000 euros l'any.

La Lliga F, sense VAR per culpa dels camps on es juga

La instal·lació del videoarbitratge a la lliga femenina està sobre la taula i compta amb el suport tant dels equips com de les mateixes àrbitres. Seria una xarxa de seguretat que permetria eliminar els errors més cridaners i rebaixar la polèmica. Tot i la predisposició de totes les parts, els camps de futbol on es disputa la lliga F impossibilita la instal·lació del VAR d’elit pel fet que no compta amb la infraestructura per ubicar totes les càmeres necessàries.

L’alternativa és un VAR molt més econòmic que funciona d’una manera totalment diferent de l'habitual i que es defineix com una "revisió de vídeo". Consta d’un monitor instal·lat a peu de gespa i són els mateixos tècnics dels equips els que poden sol·licitar la revisió d’una jugada. Tenen peticions limitades, però sempre que l’àrbitre rectifiqui la decisió de camp, l’equip manté el nombre de possibilitats de revisió. En aquest sistema no hi ha Sala VOR i qui subministra les imatges que l’àrbitre analitza al monitor és un tècnic, que es nodreix de les repeticions de la realització televisiva.

Els dards amagats als exàmens escrits que avaluen els àrbitres espanyols