Futbolistes de segona: aquesta és la classe obrera del Mundial de Qatar

BarcelonaMessi, Mbappé, Lewandowski, Pedri. Són alguns dels jugadors escollits per decorar els gratacels de Doha ara que s'hi fa el Mundial. Representen el brilli brilli del futbol, els esportistes pels quals, fent cas del tòpic suat, val la pena pagar una entrada. Que són la salsa del campionat i els grans reclams mediàtics és clar, però ¿quantes estrelles internacionals són presents al torneig? Cinquanta? Cent? Sigui quina sigui, serà una xifra molt inferior al total de 832 futbolistes desplaçats al país de l'Orient Mitjà. Fora dels efectistes anuncis de televisió i les lones rutilants, hi ha una classe obrera del futbol que s'ha fet molt visible en el Mundial. Quasi més que a cap altre, perquè les segones divisions s'han fet especialment fortes a Qatar. Aquest fenomen s'entén per la rellevància de la Championship anglesa, que suma 25 futbolistes i que és la novena competició que més noms aporta als diferents planters internacionals. Injectats de capital estranger, els seus clubs sumen més representants que lligues tan tradicionals en aquest tipus de tornejos, com l'Eredivisie holandesa, que aporta set futbolistes menys. Altres primeres històricament potents, com la turca, la portuguesa o la mexicana, també tenen menys futbolistes que la segona anglesa.

Sumant totes les competicions que no són la màxima categoria de cada país, hi ha una quarantena de futbolistes que quan acabi el torneig tornaran als seus equips de segona, o fins i tot tercera divisió. I fins i tot a quarta divisió. De fet, la selecció gal·lesa té dos representants de la League Two anglesa, l'equivalent a la Segunda Federación estatal. Són Chris Gunter, veterà defensa del Wimbledon, i Jonny Williams, del Swindon Town. Pel que fa a la Lliga espanyola, l'antiga Segona A, avui Liga SmartBank, aporta tres noms a la cita, dos dels quals competint al mateix grup que la selecció estatal: Amir Abedzadeh, porter suplent de la selecció iraniana i titular a la Ponferradina; el veterà japonès del Leganés, Gaku Shibasaki, que juga el seu sisè Mundial, i Patrick Sequeira, del Lugo, suplent de Kaylor Navas a Costa Rica. La segona Lliga espanyola no s'ha aturat i aquests tres equips reben una compensació de 10.000 euros per cada dia que el futbolista no estigui amb el seu equip. Tenen el mateix nombre de jugadors en competició la Bundesliga II i el Calcio II, i un menys la segona francesa i la japonesa. Finalment, hi ha un jugador a Qatar que juga a la K League 2, la segona divisió de Corea del Sud, és Kwon Chang-hoon, del Gimcheon Sangmu coreà. Això sí, comparteix vestidor amb futbolistes que juguen en equips tan potents com el Nàpols o el Tottenham.

El miracle d'Alejandro Balde

Pel que fa a jugadors blaugranes, cal recordar que tant Ez Abde com Alejandro Balde no fa ni sis mesos que tancaven la temporada a La Condomina, jugant contra l'UCAM Múrcia a Primera Federació, antiga Segona B. Llavors era impensable: ni el més optimista dels seus seguicis ho hagués somiat, que dos d'ells tindrien rols importants al Mundial sis mesos després d'aquell matx a Múrcia. Però si ha passat és perquè s'han consolidat a primera divisió. Especialment en el cas del futbolista català, ja que la història demostra que si no milites a la màxima categoria és pràcticament impossible arribar a jugar amb el combinat estatal. I encara menys quan és hora de jugar-se les garrofes en un torneig important.

Tots els noms de l'època contemporània quan han estat internacionals sent jugadors de segona divisió amb Espanya tenen certa trampa. Exemples? Thomas Christiansen, l'espigat davanter del Barça B que als anys 90 va disputar un parell de partits amb Javier Clemente de seleccionador (primer, i únic, futbolista a jugar amb Espanya sense ni tan sols debutar a primera). Només tenia 19 anys i va ser convocat, principalment, per avançar-se a una possible trucada de la Federació Danesa. Un cas semblant al de Munir, que també va jugar amb Espanya amb fitxa del Barça B, i va aconseguir que es decantés abans per l'estatal que la del Marroc. Altres casos: Salva Ballesta va ser convocat per Luis Aragonés quan l'Atlético militava a segona i ell n'era el pitxitxi, i Enrique Lora, llegenda del Sevilla que va seguir anant a la selecció tot i haver descendit el seu equip. En el futbol internacional encara hi ha casos més il·lustres en idèntiques circumstàncies, com el cas de Gigi Buffon, jugant a segona amb el Juventus a causa del Moggigate i titular a la selecció azurra.

Això sí, si es parla de casos realment estrambòtics el record d'excentricitat el tindrien dues seleccions africanes que van participar a la Copa del Món d'Alemanya: la de Trinitat i Tobago, que va convocar Evans Wise, que llavors jugava al Waldhof Mannheim de cinquena divisió alemanya, i la de Togo, que per a la cita germànica va comptar amb el davanter Richmond Forson, que formava part de la plantilla del Vendée Poiré sur Vie Football, de la cinquena divisió francesa. Si tots dos haguessin jugat a Espanya militarien a l'equivalent de l'actual Tercera Federació, on hi ha equips com l'Europa, el Castelldefels o la Rapitenca. Una divisió més baixa i ja serien considerats directament futbolistes amateurs.