Messi: i ara, què?

BarcelonaDesprés de tantes llàgrimes vessades amb la selecció argentina, Leo Messi va celebrar el títol que més desitjava amb els ulls injectats d'alegria, però sense plors d'emoció. Amb 35 anys, la seva brillant trajectòria ja té la cirereta que li faltava, la clau de volta essencial per enterrar l'etern debat sobre si és millor que Diego Armando Maradona, l'altre gran geni del futbol argentí. Al cinquè intent ja pot dir que, igual que el Pelusa, ha liderat l'albiceleste fins a la glòria mundialista, un crit d'alegria que no esclatava a Buenos Aires, Rosario o Tucumán des del 1986. Per a molts, Messi ja era el millor de la història abans de la portentosa pugna de diumenge contra la França de Mbappé (3-3), resolta des del punt de penal. Però el triomf a Lusail tanca un cercle i silencia els més escèptics. Perquè el llegat de l'exblaugrana ja no accepta el però del Mundial. L'asterisc s'ha convertit en una estrella al pit.

El celebradíssim triomf de l'Argentina a Qatar suposa un punt d'inflexió en la carrera de Messi, que ja ha deixat clar que no tornarà a disputar una Copa del Món. N'ha tingut prou amb cinc (2006, 2010, 2014, 2018 i 2022) i ja no es veu defensant l'albiceleste a l'edició prevista per al 2026 als Estats Units, Mèxic i el Canadà. Amb tot, es resisteix a fer un pas al costat ara que ja ha fet el cim: "Ja no puc demanar més. Tancar la meva trajectòria així és impressionant. Ja no sé què més hi pot haver després d'això, però gaudeixo de la selecció, del grup que tenim, i vull continuar vivint uns partits més sent campió del món". El 10 no cedirà el braçal a curt termini. Ara té al cap lluir-lo amb els deures fets, el cap ben alt i el pit calent. Una determinació que contrasta amb la falta de claredat que ha exhibit els últims mesos pel que fa al seu futur a nivell de clubs. Perquè acaba contracte amb el PSG, i el Mundial, com a mínim de portes enfora, li ha servit d'escut perfecte per ajornar qualsevol decisió.

Arribats a aquest punt, el planeta futbolístic ja es pregunta on jugarà Messi a partir del pròxim 30 de juny, amb 36 anys acabats de fer. La primera via possible és que continuï a París, on va recalar l'estiu del 2021 després de marxar a contracor del Barça. Va firmar per dues temporades amb el club francoqatarià. El primer curs va estar marcat per una difícil aclimatació a la capital francesa, per un covid mal curat i per l'eliminació a la Lliga de Campions contra el Madrid. Tot plegat va fer que quedés fora de la lluita per la Pilota d'Or que va aixecar Karim Benzema. La grisor, però, s'ha acolorit els últims mesos: Messi i la seva família han trobat una estabilitat a París que ha repercutit directament en el terreny de joc. No només pel Mundial que l'argentí acaba d'assolir, sinó també per la millora de prestacions exhibida durant el primer tram de la campanya al Parc dels Prínceps, en què ha fet 12 gols i ha repartit 14 assistències en 19 partits oficials. Aquest rendiment, sumat a l'impacte comercial que genera, fa que el PSG tingui clar que el vol renovar. Així ho ha manifestat el seu president, Nasser al-Khelaifi, que té previst veure's amb el jugador les pròximes setmanes per tancar la seva continuïtat. De moment, l'únic que ha aconseguit és una foto amb ell i la Copa del Món.

L'altre gran club d'Europa que sospira per Messi és el Barça. O això, com a mínim, és el que es desprèn de les paraules del seu president executiu, Joan Laporta, que se sent "corresponsable" del trist comiat de principis d'agost del 2021, quan el club blaugrana es va estimbar contra el fair play financer de Tebas, la lletra petita de l'acord amb CVC i la paraula del mateix Laporta, que en campanya electoral havia dit que la continuïtat del 10 es resoldria "amb un asado". D'aquí el desig del dirigent, que sosté que el club blaugrana té un "deute moral" amb un futbolista que estaria encantat de recuperar. La voluntat, però, xoca amb la crua realitat econòmica d'una institució que torna a tenir el límit salarial excedit, que ja sap que no podrà activar palanques a tort i a dret per tornar-lo a elevar i que, per acabar-ho d'adobar, el curs que ve haurà d'exiliar-se a Montjuïc mentre durin les obres de reforma del Camp Nou. Tota la il·lusió que hi ha pel retrobament topa, ara per ara, amb la falta d'un pla per materialitzar-lo a despit de la dificultat patrimonial que arrossega el Barça des de l'esclat de la pandèmia de coronavirus. Laporta vol reparar el dolor, a Messi li encantaria dir adeu com toca al club dels seus amors i Xavi se sent afalagat davant la possibilitat d'entrenar el seu excompany. Tot i això, la relació amb Jorge Messi, la figura clau d'un hipotètic retorn, continua sent nul·la. Sobren les bones intencions, però falten les propostes formals.

Una jubilació daurada a Miami

En contrast amb la manca de prospecció del Barça, l'Inter de Miami treballa des de fa molts mesos per convèncer Messi i convertir-lo en el principal reclam de la Major League Soccer. Tot i que des de l'entorn del futbolista neguen qualsevol acord tancat, la via negociadora amb la franquícia de Florida existeix des d'abans que l'argentí hagués d'abandonar el Camp Nou per la porta del darrere. Liderat pels germans Jorge i José Mas i per David Beckham, el projecte de l'Inter de Miami també implica reclutar estrelles de la talla de Sergio Busquets o Luis Suárez. Tot plegat amb la intenció de fer l'equip un referent de la competició dins i fora de les fronteres nord-americanes. L'inconvenient d'aquesta via és la voracitat de Messi i la renúncia implícita a seguir jugant la Champions, un torneig que no guanya des del 2015.