El Galatzó, el puig de les tres partions de possessió i de terme

PalmaEn aquesta ruta transitarem per les terres i el paisatge llegendari del puig de Galatzó, amarats per la presència del Comte Mal, Ramon Burgues Saforteza Pacs-Fuster de Villalonga i Nét (1627-1694), segon comte de Santa Maria de Formiguera. Ho farem a través d’un dels itineraris més breus i intensos que té aquesta muntanya, des de la font del Pi i el coll des Carnisseret fins al cim en una hora i mitja. A més a més, sobre el puig de Galatzó resulta que es confronten tres municipis –Calvià, Estellencs i Puigpunyent–, cadascun dels quals correspon a una possessió diferent: Galatzó, Son Fortuny i Son Nét. Precisament, el nostre itinerari s’inicia per aquesta darrera, dins terres puigpunyentines.

Des de Puigpunyent, idò, prenem la carretera en direcció a Galilea. En haver passat per davant l’església i les darreres cases del poble, tot d’una giram a la dreta pel camí de la Teulera, seguint les indicacions de ‘La Reserva del Puig de Galatzó’. Transcorreguts tres quilòmetres, assolim un coll on el nostre camí pren diferents direccions; aquí giram a la dreta i continuam pujant pels vials de la parcel·lació de Son Nét, vorejant un xalet que duu per nom Es Cucui. Dos quilòmetres més endavant, trobarem a la dreta la pista que mena fins a la font del Pi (470 m).

La ruta

[00 min] Començam a caminar des de la mateixa font del Pi, davant la qual hi ha una esplanada on es poden deixar els vehicles. Es tracta d’un indret molt popular en l’àmbit excursionista atès que es troba a l’inici de la ruta d’accés al puig de Galatzó des del vessant de Puigpunyent, més ràpid i directe. La font es va assecar fa uns 30 anys i el pi que li donava nom també va desaparèixer. Avui dia just es deixen veure les restes de la mina i de l’abeurador, afectades per contínues esllavissades de terra i pedres, conseqüència de les importants obres de millora que s’hi feren el 1869.

A partir d’aquí, el camí, un antic vial de la urbanització de Son Nét, es troba molt malmès i erosionat per l’acció de l’aigua. No obstant això, és ample i apte per caminar, tot i el pendent inicial. Aviat arribam a una bifurcació, on prenem cap a la dreta, en direcció al comellar del coll del Carnisseret [05 min]. Just allà on acaba la pista, s’inicia el camí vell de ferradura que ens durà fins a la nostra primera destinació, el coll del Carnisseret. Un comellar de vegetació espessa i caòtica, on ara es barregen velles alzines amb pins i una gran estesa de carritxeres, però per on antigament s’ubicaven els ranxos de carboner i qualque petita rota. Aquest és el cas de na Caragolina, pels costers interiors del Galatzó, a l’esquerra de la nostra pujada. [25 min] Poc abans d’assolir el coll trobam a la dreta la torre de vigilància de l’Ibanat, que deixam de banda per continuar ascendint fins al coll del Carnisseret [30 min]. 

“Aquest emblemàtic coll, antigament tancat per una barrereta, marca la divisòria entre els termes d’Estellencs i Puigpunyent, és a dir, entre Son Fortuny i Son Nét. El determinant del topònim –Carnisseret– pot fer referència a una de les pràctiques primitives dels carnissers, que era la de ‘matar i vendre els caps de bestiar’ (DCVB), sacrificats en el mateix medi natural, i que en aquest cas seria atribuïble al cabrum” (’Son Nét’. Just Hernández i Tomàs Vibot. 2004, Ajuntament de Puigpunyent).

Travessam el coll del Carnisseret i seguim el tirany que en lleuger descens, primer, ens durà a travessar les dues grans rossegueres del vessant nord-est de la muntanya i a passar sota d’un gran penyalot, anomenat es Bisbe. Aquest penyal, molt significatiu, destaca pel seu perfil que recorda un bisbe amb la seva mitra. La verticalitat de les seves parets ha estat un pol d’atracció importat pels amants de l’escalada clàssica. A partir d’aquí encaram un tram ben rost, tot i que sortosament breu.

[1 h 00 min] Assolim un replà on antigament es trobava una d’aquelles clàssiques i acollidores casetes de vigilància forestal (820 m), de la qual just queda un bocí petit del trespol encimentat. Altre temps, aquestes construccions de molt reduïdes dimensions. representaven un bon aixopluc els dies de pluja o fort vent. Deixam a la nostra dreta el camí que baixa a la Boal de ses Serveres pel pas de na Sabatera i giram a l’esquerra per envestir un nou tram de pujada al puig de Galatzó. La senda se segueix sense problemes, és molt clara i està perfectament fitada, tot i que a trams ens haurem d’ajudar amb les mans per progressar i mantenir l’equilibri. [1 h 10 min] Després d’un bocí planer de camí, molt breu, el tirany gira sobtadament a l’esquerra, al sud-est, per endinsar-se per una canal que s’estreny a mesura que ens acostam al cim. Hi trobarem qualque tram que requereix posar les mans, però no és ni perillós ni problemàtic (gens vertiginós). [1 h 25 min] En un quart d’hora haurem assolit un replà, a tall de collet, en el qual trobam a l’esquerra un improvisat tancat de paret seca –més pedres amuntegades ordenament– que permet fer un bivac arrecerat i, a dalt a la dreta, ja podem veure el vèrtex geodèsic. Som a cinc minuts escassos del cim.

45a posició

[1h 30 min] Ja som dalt del puig de Galatzó, la muntanya que s’alça esponerosa sobre el ponent de la serra de Tramuntana. Som en el punt més alt d’aquest sector que, amb els seus 1.027 metres d’altitud, situa el cim en la 45a posició de les muntanyes més altes de la serralada mallorquina. En el seu vèrtex geodèsic hi conflueixen les partions de tres municipis, cadascun representat per una possessió: Galatzó (Calvià), Son Nét (Puigpunyent) i Son Fortuny (Estellencs). De fet, una llegenda conta que els seus propietaris podien dinar junts dalt de la muntanya, cadascú dins ca seva i tots tres asseguts a la mateixa taula.

Abans de partir del cim i tornar a la font del Pi pel mateix camí d’anada, recordem el segon comte de Santa Maria de Formiguera, senyor de les antigues cavalleries d’Hero, Santa Margalida, Maria, Alcudiola, Puigblanc, Castellet, Tanca i l’alqueria de Galatzó, amb uns versos de Guillem Colom del seu poema El Comte Mal: “Cavalcant per dins la pleta / un cavall com la sageta / aquell jorn, a tota brida, l’escometé el Comte Mal / per la primera travessa: / aquell Comte bona peça / que, quan Galatzó atravessa, / s’estremeix la serralada de ponent fins a mestral”.

@Fita_a_Fita