El tacte serè de Galca contra l’impuls de Luis Enrique

BarcelonaGalca volia notar el tacte de la pilota com si jugués descalç i que el cuir de la bota no li fes perdre ni un grau de sensibilitat en el seu peu petit. Era l’única manera d’assegurar el tir i enviar-lo entre els tres pals. Sense mitjons, només amb esparadrap al turmell i amb els ulls clavats a l’escaire. “No hi havia qui li tragués una falta, era el millor de tots els especialistes i no en negociava ni una en els partits”, confessa a l’ARA Moisés Arteaga, company de vestidor en l’etapa del romanès a l’Espanyol. Si algun company provava sort i fallava, Galca s’enfadava. “A la seva manera, que era molt particular”, afegeix l’andalús.

I la seva manera és un rostre sec, seriós, rígid. Gèlid. “És la barrera que posa per als desconeguts, tot i que en realitat és un paio molt agut i fins i tot proper”, destapa Lluís Carreras, que va coincidir amb ell en el seu debut a Espanya amb el Mallorca, l’any 1996. Van fer “bona amistat”, tot i que parlava poc anglès i gens de castellà quan va arribar. “Va ser el seu futbol el que el va ajudar a integrar-se a l’equip. El seu és un lideratge sord, mut, de pilota”, afegeix Carreras.

Amb el seu trot elegant i un braceig mecànic i consistent, Constantin Galca va intentar obrir-se camí a la Lliga espanyola a base de visió de joc, una cama esquerra exquisida i un bon equilibri defensiu. Era un jugador calculador, constant, precís. Com va ser-ho el dia de la seva presentació com a nou entrenador de l’Espanyol. “Va ser molt concret. És de poques paraules, va al gra. Això li pot venir bé a l’equip en aquest moment”, apunta Carreras.

“El seu primer dia ja va deixar clar que volia tenir la pilota i fer una pressió alta”, comenta Paco Flores, l’entrenador que més l’ha marcat a la Lliga espanyola, i no només en la seva etapa a l’Espanyol, sinó en els seus anys a Saragossa i Almeria. “Galca era la translació de l’entrenador al camp. Era essencial per a mi. Mantenia l’ordre, tenia una lectura del joc defensiu privilegiada i una visió esplèndida en atac”, el descriu l’exentrenador blanc-i-blau, que li veu unes “qualitats innates” per triomfar ara a les banquetes.

La fredor de l’Est

Defineixen Galca com una persona seriosa i poc parladora

Sota la direcció de Flores, Galca va guanyar la Copa del Rei del 2000, on també hi era Martín Posse, ara tècnic de la Pobla de Mafumet. “Galca tenia una gran esquerra. Era un pivot defensiu de moltíssima qualitat, sempre molt professional”, apunta. I destaca que, a diferència del que passa sovint amb els jugadors, no existia contrast entre el futbolista i la persona. “Ell no canviava com era dins i fora del terreny de joc. És molt reservat, molt seriós i sempre està concentrat”.

Aquesta capacitat de no perdre el focus d’atenció era determinant a l’hora de portar el ritme del partit i no deixar-se portar per les tensions dels duels que s’escalfaven. “Controla molt el temperament i diu les coses de manera directa però calmada”, afegeix Posse. Flores, que també el descriu com una persona “callada, tímida i fins i tot tallant”, veu en aquest autocontrol “una fredor molt dels homes de l’Est”.

“Era molt introvertit –insisteix Arteaga–. Anava per feina i des del principi se li va notar que tenia experiència internacional amb la seva selecció”. El migcampista andalús creu que aquest “cap fred” pot venir-li bé a l’equip en l’actual situació, perquè li donarà estabilitat i no li farà perdre els nervis. “Intentarà jugar amb serenor, sense impulsos, amb la fluïdesa que ell tenia al mig del camp”, adverteix.

El segell de Galca

El tècnic vol un equip amb més pilota i valent defensivament

¿Què pot aportar Galca a l’Espanyol? ¿I com plantejarà el seu primer derbi? Si un equip de futbol és el reflex dels seus entrenadors –i del futbolista que eren quan jugaven–, l’Espanyol-Barça d’avui podria ser tranquil·lament una lluita entre la serenor del Galca més cerebral i la impulsivitat del Luis Enrique més expansiu. La fredor i la delicadesa del migcampista contra l’entrega i la passió del tot-terreny asturià. És evident, però, que la personalitat pròpia de les plantilles suavitza l’impacte que els tècnics poden tenir sobre els seus equips, que no són textualment el que ells eren quan es cordaven les botes. Però acceptant els condicionaments inevitables d’alinear un Messi o un Caicedo, avui sí que s’espera que l’Espanyol intenti fer d’aquell ordre del romanès la seva força, i que el Barça busqui els espais a explotar amb la voracitat d’aquell 21 polivalent.

En un any i mig a la banqueta del Camp Nou, s’ha vist la influència de Luis Enrique en el seu Barça, que és ara més versàtil, més vertical, més agressiu, sense haver descuidat la possessió. Però tot just ara comença a intuir-se cap a on pot virar el nou Espanyol de Galca, que dissabte tindrà la primera prova de foc calenta per lluir fredor.

Un tècnic valent

El romanès no té por del Barça

primer derbi.

filosofia Galca