Garbiñe Muguruza atropella Paula Badosa a les semifinals del Masters
La tenista establerta a Barcelona fa valer la seva experiència per classificar-se per a la final (6-3 i 6-3)
BarcelonaS'acostuma a dir que la veterania és un grau. Poques vegades aquesta expressió és tan encertada com en les semifinals del Masters de tenis. Garbiñe Muguruza va passar per sobre de Paula Badosa en un duel desigual que es va decantar ràpidament a favor de la jugadora establerta a Barcelona (6-3 i 6-3). És la segona tenista catalana i espanyola que disputarà la final del torneig, després d'Arantxa Sánchez Vicario, el 1993. La rival, Anett Kontaveit o Maria Sakkari, que s'han enfrontat aquesta matinada, hora catalana.
La ciutat mexicana de Guadalajara acollia un partit històric entre dues tenistes que, curiosament, mai s'havien enfrontat al circuit professional. Les mirades, sobretot, se centraven en Badosa, tenista que ha fet un tram final de temporada excepcional, fins al punt de guanyar-se el bitllet per a les WTA Finals. I, en aquesta setmana intensa, demostrar que res havia estat per casualitat, accedint a les semifinals guanyant els dos primers partits sense cedir cap set. Però això va ser insuficient davant d'una Garbiñe a qui li va sortir tot bé.
Nascuda a Veneçuela però establerta a Barcelona, Garbiñe mirava el seu equip just després del punt definitiu i es posava el dit índex al front. Durant una hora i 25 minuts, la jugadora s'havia convertit en una màquina perfecte de jugar al tenis. Va dominar gairebé totes les estadístiques, fins al punt de treure de polleguera Badosa. Va començar el partit al màxim de revolucions i en va tenir prou amb tres jocs per aconseguir trencar el servei. A partir d'aquí, sempre aniria per davant i Badosa, a remolc.
Un partit desigual
La tenista de Begur, impotent, buscava consell a la llotja on hi havia els seus, però sense trobar resposta. Només al tram final, quan va optar per un joc més agressiu, va poder plantar cara. Però ja era massa tard. Perquè el marcador estava clarament en contra i perquè, cada vegada que aconseguia un winner, veia com Garbiñe respoia amb alguna genialitat en el següent punt. Badosa va tenir més cops guanyadors (20 a 17), però també molts més errors no forçats (30 a 21). No es va poder fer forta servint, al contrari de Garbiñe, que guanyaria un 81% dels punts jugats al primer servei. Badosa acabaria morint d'esclafament, havent cedit dos serveis al primer set i un break al segon. En canvi, va desaprofitar les tres pilotes de què va disposar. Garbiñe no semblava invencible. Era invencible.
La sort, a més, somreia a la barcelonina, que havia gaudit d'un dia de descans. Badosa s'havia classificat al segon partit, divendres, i Garbiñe havia hagut de remar fins al dissabte, quan va jugar el seu tercer duel. Però el diumenge Badosa disputava el seu tercer partit, ja intranscendent i que perdria. Certament, la de Begur va jugar a mig gas, però tot i així va acumular un desgast que li va passar factura a les semifinals. Entre això, la falta d'experiència i que al davant va tenir una rival a qui li va sortir tot, va acabar encaixant la derrota amb esportivitat però resignació. El gest de ràbia, agafant la bossa i marxant al vestidor amb cara de pocs amics, ho resumia perfectament. Havia caigut amb honor, però en el fons havia perdut.