Gazzaniga protegeix un Girona a qui se li està acabant la gasolina
L'equip de Míchel salva un punt, que pot ser insuficient per anar a Europa
GIRONAÉs possible que amb aquest punt el Girona no en tingui prou per anar a Europa. L'equip de Míchel va oferir una imatge dolenta contra el Celta i tan sols un penal xutat dues vegades i les intervencions de Gazzaniga van evitar que sortís derrotat. Ara són vuitens a la classificació a un punt del setè, però tenen un partit més que la resta de rivals. Necessitaran un miracle.
Però fins i tot en els pitjors partits poden rescatar-se coses positives, si un vol. Gazzaniga a banda, la primera bona notícia a Balaídos van ser els minuts de Ricard Artero, el jove migcampista de la Bisbal d'Empordà que reclama presència a crits gràcies a les seves actuacions. Míchel, que aquest any l'ha fet debutar a Primera, no va dubtar a escollir-lo quan Iván Martín es va lesionar, passada la mitja hora de joc. I el gironí, disciplinat en tasques defensives i amb criteri en les ofensives, no va decebre. De fet, va estar a punt de marcar al límit del descans, però Iván Villar li va frustrar el desig.
Perquè Artero, en un atac de nostàlgia, representa l'esperit gironí amb el qual el Girona va reestrenar-se al futbol professional cinquanta anys després de l'última vegada, el 2008, precisament a l'estadi del Celta. Aquella generació liderada per Raül Agné a la banqueta i els José, Migue, Serra, Dorca, Matamala i Xumetra al camp va imposar-se amb un gol de Jaume Duran a la segona part. Sense aquell dia, aquest no hauria estat possible.
Nascut el 2003, Artero és un producte de l'escola blanc-i-vermella, a la qual va arribar als deu anys, en categoria aleví, procedent de l'Atlètic Bisbalenc. Al costat de la segona gran notícia, el prometedor Joel Roca (2005), totalment desacomplexat i a qui Iván Villar li va treure una mà espectacular al descompte, és un dels assenyalats per acabar integrat, de ple dret, al primer equip, amb qui ha conviscut tot el curs sota el dorsal 36. El de Vigo és el seu setè partit a Primera, on com a molt havia disputat mitja hora seguida, amb la qual cosa ha passat una fase més. El de Roca, que duu el 33, és el cinquè. La mainada puja fort.
Les lesions i les decisions de Mateu
La d'Iván Martín no va ser l'única lesió que va patir l'equip de Míchel, que a la segona part, quan ja perdia, també va perdre Santi Bueno. Algú a Montilivi hauria d'explicar per quina raó passa, tot plegat, perquè darrerament n'hi ha hagut més del compte. Carles Pérez, amb passat al Barça, va avançar el Celta a la primera part, amb un gol a les acaballes, després que un xut des de la frontal toqués en Oriol Romeu i enganyés Gazzaniga. El resultat era just, perquè els gallecs, que es juguen la permanència, van ser els que hi van posar més ganes.
Mateu Lahoz, que es retira a final de temporada, serà protagonista fins al final dels seus dies damunt d'un terreny de joc. Va xiular un clar penal sobre Tsygankov que Stuani va fallar, i el va fer repetir perquè diversos jugadors del Celta s'havien avançat al xut de l'uruguaià, que no falla dos cops. Balaídos es va enfadar, esclar, però no es pot dir que la decisió fos desafortunada. Tampoc el resultat, encara que Yangel Herrera va fregar l'1-2 i Gazzaniga va vestir-se de sant amb tres aturades de mèrit en el tram final.
Celta 1-1 Girona
- Celta: Iván Villar, Hugo Mallo, Nuñez, Aidoo, Javi Galán, Tapia, Gabri Veiga (Iago Aspas, 81'), Óscar, Carles Pérez, Miguel (Cervi, 71') i Strand Larsen (Seferovic, 81'). Entrenador: Carlos Carvalhal.
- Girona: Gazzaniga, Arnau, Bueno (Callens, 54'), Bernardo, Miguel, Romeu, Yan Couto (Yangel Herrera, 54'), Valery (Joel Roca, 74'), Iván Martín (Artero, 34'), Tsygankov i Stuani (Castellanos, 74'). Entrenador: Míchel Sánchez.
- Gols: 1-0 Carles Pérez (42') i 1-1 Stuani, de penal (60').
- Àrbitre: Mateu Lahoz (Comitè Valencià).
- Targetes grogues: Cap.
- Targetes vermelles: Cap.
- Estadi: Abanca Balaídos, 14.117 espectadors.