La Generalitat atorga la Creu de Sant Jordi a Leo Messi
El Govern ha aprovat aquest dimarts entregar també el guardó a Núria Picas
BarcelonaEl davanter del Barça Leo Messi rebrà la Creu de Sant Jordi, segons ha decidit aquest dimarts la Generalitat de Catalunya, que també ha aprovat guardonar amb aquesta distinció l'atleta Núria Picas, guanyadora de la Copa del Món d'ultratrails. El davanter argentí ha guanyat fins ara 34 títols amb el Barça, entre els quals 4 Champions i 10 Lligues, l'última fa tan sols uns dies, un trofeu que va aixecar per primer cop com a capità del Barça.
El Govern ha acordat concedir-li aquest guardó a Messi, a proposta de la Secretaria d'Esports de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i el Barça, "per la seva fabulosa trajectòria esportiva", que, segons afirmen, "l'ha dut a ser reconegut com el millor futbolista de tots els temps". "En un esport de masses com el futbol, Leo Messi encarna uns atributs socials tan primordials com la humilitat, l'honestedat, l'aprenentatge, la creativitat, el sentit d'equip i el respecte", apunten des de la Generalitat, i remarquen que l'argentí "ha creat la Fundació Leo Messi, que incideix en equipaments per a infants i joves" i que, a més, "ha col·laborat amb diversos centres hospitalaris de Catalunya", com ara Sant Joan de Déu.
Pel que fa a Picas, el Govern l'ha distingit "per la seva excel·lència esportiva com a corredora de curses de muntanya". "A través d’una pràctica esportiva sempre marcada per la superació, ha refermat un compromís insubornable amb la defensa de la democràcia i les reivindicacions nacionals de Catalunya", indiquen.
El Barça com a club també va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 1992, mentre que l'expresident Agustí Montal també va ser condecorat amb aquesta distinció el 2004. En clau blaugrana, també han rebut la Creu de Sant Jordi l'Agrupació Barça Jugadors, el 2003, i Johan Cruyff, exjugador i exentrenador blaugrana, que va ser condecorat per la Generalitat el 2006.
Entre la resta de premiats hi ha el musicòleg i compositor Lluís Albert i Rivas; l'empresària i presidenta de la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora (FIDEM), Joana Amat Amigó; la pedagoga Montserrat Andreu Teixidó; el professor universitari, traductor i impulsor de la llengua i la literatura romaneses a Catalunya Virgil Ani; els polítics i presidents del Parlament de Catalunya Ernest Benach, Núria de Gispert i Joan Rigol; el metge Carles Furriols i Solà; l'educadora Carme Giralt i Rosés; el president de la patronal Pimec, Josep González; els lingüistes M. Carme Junyent Figueras i Joaquim Rafel i Fontanals; l'il·lustrador i dibuixant Lluís Juste de Nin; la mestra i activista en la defensa dels drets dels infants Montserrat Juvanteny Juvanteny; el cantautor, filòleg i polític Biel Majoral; la mestra Núria Marín; l'activista social Mercè Otero Vidal; el president del Cercle de Directius de Parla Alemanya, Albert Peters; el dissenyador gràfic Josep Pla-Narbona San Antonio; la mestra i professora de dansa popular Núria Quadrada i Damont; la filòloga i lingüista Gemma Rigau i Oliver; l'antropòloga i activista social Fina Rubio Serrano; l'arquitecta Benedetta Tagliabue; el biòleg i ecòleg Jaume Terradas i Serra; la llibretera Montserrat Úbeda i Pla; el polític Ivo Vajgl, i el fotògraf Antoni Vidal Miquel.
En l'apartat d'entitats, la Creu de Sant Jordi d'enguany és per a l'Associació Cívica per la Llengua El Tempir, l'Ateneu de Tàrrega, el Casal Catòlic de Sant Andreu de Palomar, la Coral Capella de Santa Maria de Ripoll, l'Escola Universitària d’Infermeria i Teràpia Ocupacional de Terrassa, la Facultat de Nàutica de Barcelona, l'entitat Família i Benestar Social - Fundació Privada, la Federació Catalana d'Entitats Corals, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC), la Fundació Carles Salvador, la Fundació Museu Etnogràfic Vallhonrat, la Fundació Privada ALTEM, la Fundació Privada ARED, la Fundació Privada ASPRONIS i La Trinca.
La Creu de Sant Jordi és una distinció creada l'any 1981 per distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis a Catalunya en la defensa de la seva identitat.