La geopolítica d'un medaller decidit sobre la botzina: les cinc anelles olímpiques del dia

BarcelonaL'ARA cobreix els continguts més destacats dels Jocs Olímpics de París en obert en aquest canal de notícies, i aquesta és una peça de resum d'algunes de les notícies més rellevants del dia. Són les cinc anelles olímpiques de la jornada. Les últimes fins d'aquí a quatre anys.

Els Estats Units, al capdavant. Un dels grans al·licients de la jornada era veure quin país quedaria primer al medaller dels Jocs Olímpics de París 2024. Finalment, el triomf dels Estats Units en una final agònica contra França en el bàsquet femení ha decantat la balança. La cosa ha anat d'un or. Si les amfitriones haguessin derrotat les nord-americanes a Bercy, la Xina s'hauria endut aquest honor amb reminiscència geopolítica, ja que parlem de les dues grans potències econòmiques del món. El rànquing queda amb els Estats Units al capdavant amb 40 ors, 44 plates i 42 bronzes (126 medalles en total). En segon lloc, la Xina s'ha penjat també 40 ors, però en total ha sumat 91 metalls (comptant els 27 de plata i 24 de bronze). Completa el podi el Japó amb 20 ors, 12 plates i 13 bronzes. La delegació espanyola, en quinzè lloc, ha millorat el botí de fa tres anys a Tòquio: 18 medalles (cinc d'or).

Una pròrroga salvada per centímetres. L'última medalla nord-americana ha sigut, com dèiem, una de les més agòniques d'aquests Jocs. La reedició femenina de la final masculina de bàsquet ha sigut igualment un partit vibrant, amb alternatives al marcador i un desenllaç capritxós. Si Curry va desllorigar a cop de triple el duel dels homes, les males decisions de les franceses en els darrers atacs han fet que les estatunidenques s'emportessin la glòria (66-67). La victòria suposa la sisena medalla d'or consecutiva per a Diana Taurasi, una veteraníssima jugadora que, tot i no haver jugat cap minut en la final, ha pujat al podi a recollir la medalla. Des d'Atenes 2004, no ha faltat a cap cita olímpica. Té 42 anys i és un assot habitual de Donald Trump.

Condemnada per un cavall. La catalana Laura Heredia havia fet un torneig prou bo a la disciplina de pentatló modern, però a l'exercici d'hípica s'ha topat amb un problema de comunicació amb el seu cavall. L'animal no volia saltar als jardins de Versalles. Tres refusos han condemnat Heredia a l'eliminació de la prova i l'han deixat sense opcions de medalla. "Quan hem entrat a pista ja he vist que el cavall estava insegur. Hem tingut alguns problemes tècnics i s'ha negat a saltar", explicava en una entrevista amb Eurosport. Els cavalls, a més, s'assignen per sorteig. Mala sort per a la catalana, que ha sigut la primera representant de la delegació espanyola a participar en aquesta disciplina olímpica tan completa (natació, tir, atletisme, hípica i esgrima).

El bronze etern de l'handbol. Els hispanos defensen el metall a peu i a cavall. Després de París, ja sumen cinc medalles olímpiques, totes de bronze. Sempre semblen a punt de caure del podi, però es refan: Atlanta 1996, Sydney 2000, Pequín 2008, Tòquio 2021 i París 2024. La selecció espanyola d'handbol masculí sempre reapareix per emportar-se el premi de menys pes, però que sovint té gust d'or. Més quan es guanya com s'ha guanyat la final de consolació contra Eslovènia en aquests Jocs: agònicament, amb un sol gol de diferència (23-22) i amb un jugador lesionat en els darrers instants: el blaugrana Aleix Gómez s'ha hagut de retirar i ha celebrat la fita coix. El conjunt estatal té quatre jugadors catalans a les seves files. L'or, per cert, ha sigut per a Dinamarca, que ha esborrat Alemanya a la final (39-26).

Un rècord olímpic per tancar els Jocs. Se l'ha adjudicat Sifan Hassan a la marató femenina. Neerlandesa d'origen etíop, arribava a París per revalidar l'or en els 5.000 i els 10.000 metres, però al final s'ha alçat amb la glòria amb els 42 quilòmetres sobre asfalt. Només 35 hores després de fer els 10.000, ha corregut més de pressa que mai tot i haver de superar rampes del 13%. És normal que hagi arribat a la meta entre llàgrimes.