Germana, jo sí que et crec

Si per casualitat llegeixes això vull que sàpigues que jo sí que et crec i que sé que no soc ni de bon tros l'única. Que no estàs sola i que som moltes les que no dubtem mai del teu testimoni. Que vas fer molt bé a confiar en els que en un primer moment van activar el protocol contra les agressions sexuals, igual que quan vas acudir a l'Hospital Clínic, que és el centre de referència en aquests casos. Que la teva iniciativa al principi de renunciar als diners de la indemnització em va commoure perquè vaig sentir com a propi el teu desig ferotge de ser creguda, però que em vaig alegrar moltíssim quan vas canviar d'opinió perquè ser rescabalada econòmicament era, és, el teu dret. I vaig comprendre que estaves guanyant força i augmentant la confiança en tu mateixa i en la teva advocada.

També m'agradaria dir-te que no puc imaginar el que vas haver de patir quan l'entorn de Dani Alves va difondre amb l'ajuda de la masclosfera imatges teves, el teu nom i cognoms. I que seguir vivint la teva vida, sortir, ballar, gaudir i riure malgrat les seqüeles psicològiques que t'ha causat l'agressió –que no nega la sentència del TSJC– demostra les ganes que tens de viure, no pas l'absència de mal. I que a partir d'aquí facis el que tu vulguis, el que et surti de dins, el que et demani el cos i et deixi el cap. No has de ser exemple de res ni de ningú, no estàs obligada a ser la víctima perfecta tal com t'estan exigint.

La sentència del cas Alves va ser qualificada de modèlica pels arguments jurídics esgrimits en què es col·locava el consentiment al centre. El tribunal va considerar provat que “l'acusat va agafar bruscament la denunciant, la va tirar a terra i, evitant que pogués moure's, la va penetrar vaginalment, malgrat que la denunciant deia que no, que se'n volia anar”. Alves va canviar fins a cinc vegades de versió; va passar de no saber qui era a afirmar que se li havia tirat a sobre, però la credibilitat de la víctima és la que es qüestiona ara. Ens encoratgen a denunciar, perquè si callem, malament; si utilitzem les xarxes socials de forma anònima, malament; si no acudim als jutjats, malament; però quan ho fem els estàndards i normes que hem de complir són tan rígids, tan estereotipats, tan impossibles que no és malament, sinó pitjor. Així que acabo com he començat. No ho dubtis: germana, jo sí que et crec.

El TSJC anul·la la condemna a Dani Alves i l'absol d'agressió sexual