L’Espanyol sobreviu a Bordalás i a l’arbitratge (0-0)

BarcelonaVisitar el Coliseum Alfonso Pérez no acostuma a agradar a ningú. Però si a la proposta feixuga dels soldats de José Bordalás s’hi afegeix un arbitratge nefast, la batalla agafa un component èpic. Els blanc-i-blaus van obtenir un punt valuosíssim (0-0), de gran mèrit, en un gran partit col·lectiu que reforça la idea que aquest equip, tot i seguir en descens, és ben viu.

Si contra l’Alabès va demostrar que sap jugar amb el vent a favor per una expulsió rival matinera, ahir li va tocar patir l’escenari advers, sobreviure a una inferioritat injusta. En una decisió desproporcionada que el VAR, incomprensiblement, no va corregir, Munuera Montero va expulsar Bernardo amb vermella directa superat el quart d’hora de joc per haver posat la mà a la cara de Damián a l’àrea del Getafe. El colombià esperava una centrada quan, sense intenció ni agressivitat, va colpejar el rival en una acció que s’hauria d’haver resolt amb una simple falta. Abelardo, desesperat, no donava crèdit. El club, com no, presentarà al.legacions per aquesta targeta vermella.

L’expulsió va enxampar l’Espanyol en un moment dolç, sorprenentment còmode en defensa, en què mantenia el Getafe força lluny de la seva àrea i generava alguns maldecaps al conjunt madrileny a través de transicions verticals. En tota la primera part, de fet, els de Bordalás només van avisar un cop Diego López, que tornava a la titularitat després de complir sanció. La majoria d’avisos del primer temps, de fet, els va protagonitzar un Espanyol amb les idees més clares. Calleri, còmode en la guerra de trinxeres que proposava el Getafe, va completar un autèntic partidàs deixant-se la pell en cada pugna, guanyant incomptables pilotes llargues i generant nombroses ocasions de perill. L’avís més clar de tot el partit el va tenir Embarba a l’inici de la represa. Després d’un potent eslàlom el xut va acabar frustrat per un Soria força enfeinat.

Tot i perdre metres arran de l’expulsió, l’Espanyol no va perdre les bones maneres en cap moment. Bordalás va intentar trencar el partit amb peces ofensives com Ángel o Kenedy. Abelardo va ser més conservador. Fos per la sorprenent resposta física dels seus homes -i això que l’asturià només havia plantejat dos jugadors de camp diferents de l’onze contra l’Alabès, Pipa i Darder per Javi López i Melendo- o perquè no veia solucions a la banqueta que milloressin els titulars, el tècnic va preferir esperar al quart d’hora final per intervenir. Tot i la inferioritat numèrica, el pla d’Abelardo va resistir amb escreix el d’un Bordalás que va veure com Diego López, en el temps afegit, el deixava sense un botí més gran. El punt és glòria per a un Espanyol que segueix traçant camí cap a una salvació que, si bé encara és llunyana, cada vegada sembla més factible.