El Girona s’abraça a la complicitat del seu trident per somiar en l’ascens

GironaCristhian Stuani ja no està sol. L’uruguaià caigut del cel i que a Montilivi serà etern va assumir els galons des del primer dia que el club va saber que l’objectiu era recuperar la categoria perduda. Com si fos fàcil, ha marcat 31 gols i ha aguantat el col·lectiu en els moments de màxima dificultat. Stuani fa miques tots els rècords: és el primer i màxim golejador del club a la LFP i a Primera, el setè comptant tota la història, i només hi ha dos futbolistes que hagin millorat aquests registres en un sol curs, Balbí Clarà amb 35 i Arcadi Camps amb 32 a la dècada dels anys trenta i quaranta. Que ningú descarti que també se’ls faci seus. Ara, però, i amb permís del lesionat Brandon Thomas, ha trobat dos mags amb els quals associar-se: Samu Saiz i Borja García. Els bons sempre s’entenen.

Francisco es frega les mans. El trident va ser clau en els dos triomfs contra l’Almeria: va participar en tots els gols i va destacar sobretot en dues jugades gairebé calcades que van obligar la ciutat a posar-se el pitet. Són la gran esperança del Girona per somiar en el retorn a Primera, en una final del play-off que comença a Elx (22 h, #Vamos). Es veuen les cares el cinquè i el sisè de la Lliga, amb avantatge per als gironins en cas d’igualtat pel criteri de ser el millor classificat. En els dos partits que han disputat, però, el que ha guanyat ha sigut el conjunt de Pacheta, que reconeix el mal estat de la gespa del Martínez Valero, un contratemps per al joc que esperen dur a terme els tres fantàstics blanc-i-vermells. “Ens condicionarà, però també a ells. Ens hi haurem d’adaptar perquè volem tenir la iniciativa sense estar-hi obligats. No sempre podrem tenir la pilota i potser hi haurà fases que ens dominaran, així que haurem de llegir bé totes les situacions”, afirma Francisco.

Per als tres de dalt, coincidir no ha sigut fàcil. Els temps en què Samu Saiz feia entrenaments específics i es veia obligat a revisar vídeos de les seves actuacions, a l’inici de curs, sota les ordres de Juan Carlos Unzué, perquè no el veia de titular i sí com a revulsiu, semblen d’una altra època. Jornada rere jornada, el seu talent es malgastava, perquè sempre que surt al terreny de joc passen coses. Saiz és el màxim assistent de la plantilla i ha entregat en safata els dos gols marcats per Stuani en aquest play-off. L’altre, a més, l’ha marcat ell. Ha jugat 32 partits, però només suma 20 titularitats. El beneficia passar pel seu millor moment, un cas semblant al de Borja, que també ha participat en les dues obres d’art després de moltes jornades sense oferir el protagonisme que s’esperava. Malgrat tot, és el segon màxim golejador i assistent del vestidor. I què dir de Stuani que no s’hagi dit, si el següent pas hauria de ser fer-li una estàtua. L’entrenador del Girona, malgrat la clara incidència del trident, dona molt valor a l’esperit col·lectiu perquè sap que l’èxit serà cosa de tots. “Junts hem fet possible la millora que es veu. Jugui qui jugui ho farà bé, estic molt segur del compromís d’aquesta plantilla”.

Ignasi Miquel, apercebut de sanció

El Girona mirarà de reüll si Ignasi Miquel, un dels indiscutibles al darrere, veu una targeta que li impediria disputar la tornada. Francisco està pendent de l’estat d’Aday Benítez i no podrà comptar amb els lesionats Johan Mojica i Brian Oliván. Les possibles solucions són mantenir Ramalho a la dreta i fer entrar Maffeo a l’esquerra o situar-hi Valery, més la continuïtat de Jairo o l’entrada de Gallar en tasques ofensives. “Hem de ser intel·ligents, és una final a cent vuitanta minuts. Ens faran patir, però esperem tornar amb un bon resultat”, raona el tècnic andalús. L’Elx té la baixa segura de Jonathas, per sanció, però confia en el poder resolutiu de Nino, que als seus quaranta anys segueix com si en tingués vint.

El rendiment defensiu dels dos equips, en què destaca Riesgo amb la seva seguretat en el bàndol gironí, i un entramat sòlid en el cas alacantí, perquè no han encaixat cap gol a les semifinals, seran punts estratègics per decidir qui dels dos ocupa el lloc que falta a la Primera Divisió. Pacheta trasllada el favoritisme al Girona: “Qui ens hauria dit que jugaríem aquesta final. Tenim tota l’artilleria a punt, estem il·lusionats i amb fe per pujar. Per descomptat, els candidats són ells, però tenim altres propostes per lluitar com cal. Serà una ruleta en què pot passar de tot”. Francisco, però, ho nega, malgrat no dubtar sobre les clares intencions. “Crec que no n’hi ha, de favorits. Tant l’Elx com nosaltres som de Segona, ara com ara, i haurem de demostrar que volem canviar de categoria. Tenim ganes d’ensenyar per què desitgem pujar a Primera. Miro els jugadors als ulls i veig la seva fam”, sentencia.