El Girona acaba cinquè i jugarà la semifinal del 'play-off' contra l’Almeria

GironaDimecres a Girona i dissabte a Almeria: aquest és el calendari gironí en la semifinal del play-off. L’empat a Cartagena (1-1), amb un gol de Valery després que De Blasis avancés els locals, no va significar cap canvi en la classificació i acaba la Lliga cinquè, cosa que li deixa el factor camp en contra en el que tant de bo sigui el primer dels dos passos que haurà de fer si vol tocar el cel. L’altra semifinal la disputaran el Leganés i el Rayo Vallecano. Els millors anys de vida del club continuen: en els últims set, el Girona ha aconseguit el seu únic ascens a Primera, ha fet quatre play-offs i ha jugat un parell de temporades a l’elit. Si alguna cosa promet el present són emocions fortes, a Montilivi ho saben prou bé. Cordeu-vos el cinturó.

A Cartagena va ser el torn per als futbolistes menys habituals. De fet, Francisco només va mantenir quatre titulars a l’onze: Juan Carlos, Bueno, Arnau i Monchu. També es van carregar de minuts Samu Saiz i Bustos, que molt possiblement tindran un pes important en les eliminatòries. Que el partit no fos decisiu, però, no va impedir que els gironins sortissin a guanyar per posar el llaç a una Lliga regular complicada i amb final feliç. Durant força jornades ningú va creure en el Girona, que ha superat el trauma del no-ascens de l’estiu passat, les retallades econòmiques, una planificació posada en dubte i tantes lesions que ningú recorda la xifra exacta. Ni el Girona creia en ell mateix.

Fins i tot el futur de Francisco va penjar d’un fil. L’andalús, decebut perquè el projecte que li van vendre no es corresponia amb la realitat, va estar a punt de perdre l’energia. I el club, enfadat amb el món i immers en una crisi d’identitat i de resultats, ja tenia assumit que aquesta temporada no hi hauria res positiu per conservar a la memòria. Afortunadament, el futbol no és una fotografia fixa: el vestidor es va unir, va recordar que tenia orgull i una increïble recta final ha fet possible atrapar rivals que semblaven inabastables i que el curs s’allargui una mica més. Quina pau.

Valery evita la derrota

Però tornem a Cartagena, que ja hi haurà temps de fer resums. Cap dels dos equips va assumir gaires precaucions i no hauria sigut estrany que el públic present –sí, va haver-hi uns 2.500 espectadors– hagués vist algun gol a la primera part. Una doble ocasió d’Elady rebutjada per Juan Carlos, un xut de falta directa al travesser de De Blasis i un altre de Rubén Castro novament aturat pel porter blanc-i-vermell va ser el currículum dels locals; un parell d’ensurts de Bustos i un cop de cap de Monchu, el d’un Girona impacient per conèixer el seu rival a les semifinals.

Els gols van arribar al segon temps, que va començar amb Bustos fallant un un contra un. El duel començava a interessar poc. No era qüestió de fer grans esforços, tampoc, que aquesta setmana serà entretinguda. Kebe va estar a punt de fer el 0-1, però no el va fer i De Blasis va fer l’1-0. Valery va aconseguir empatar i l’equip va tenir prou ocasions per remuntar. La classificació en cap cas s’hauria mogut. Pròxima estació: l’Almeria.