El Girona accentua una mala sort inexplicable (0-2)

GIRONAPer molt que hi estigui avesat, no és agradable acostumar-se a la mala sort. El Girona és un especialista a patir situacions desgraciades. La llista de capítols, al llarg de la seva història, és tan empipadora i estranya que faria embogir qualsevol. Sense anar més lluny, aquest curs mateix s’ha vist obligat a no fer pretemporada i estrenar-se a la Lliga a la jornada 3, i a veure passar els jugadors més temps pels serveis mèdics que pels terrenys de joc. Tot això sense comptar que encara visita el psicòleg perquè no oblida el desengany que va viure quan es pensava que jugaria a Primera i es va trobar de nou a l’infern. Sumem-hi l’infortuni en els temps de descompte i que els diners escassegen i ja tenim el còctel perfecte. Amb el Leganés no ha estat cap excepció i ha encaixat una injusta derrota per un doblet de Kevin al tram final (0-2), que el separa de la zona alta.

Després d’un inici autoritari, en què Francisco ha refermat el seu atreviment situant un 4-2-3-1, els gironins s’han trobat un nou obstacle. Un gol anul·lat a Santi Bueno per fora de joc al minut 10 ha impedit que el Girona aplanés el camí contra un dels teòrics rivals directes per la lluita pel play-off d’ascens, el Leganés. L’acció, mil·limètrica, ha estat rectificada pel VAR –l’àrbitre l’havia donat–, que no s’ha decidit fins que ha passat una llarga espera. Coses de la tecnologia, que suposadament ha d’ajudar a un millor desenvolupament del futbol però no sempre ho aconsegueix. Els homes de Francisco, però, no han tingut temps per a lamentacions: Bernardo i Bárcenas han traduït la intensitat de l’equip en ocasions de perill.

El domini, malgrat ser intermitent, en tot moment ha anat a càrrec del Girona. L’únic inconvenient és que no ha sigut capaç de trobar cap espai per fer mal. Dels madrilenys, poca cosa a dir: més ocupats a defensar que no pas a agafar els punts en joc, com han acabat fent. Els atacs blanc-i-vermells, comandats per Samu Saiz, no han tingut continuïtat ni en la figura de Sylla ni en la de Stuani, invisibles a l'hora de fer valer la seva jerarquia. De fet, Couto, una de les novetats, ha sigut dels més actius.

Stuani es troba a faltar

A la represa, el Leganés ha demostrat que no necessita esforçar-se tant per disposar d’opcions clares. Per alguna cosa està dissenyat per recuperar la Primera Divisió. En una badada defensiva local, Javi Hernández, el lateral esquerre, s’ha trobat tan sol davant Juan Carlos que no s’ho ha acabava de creure. El xut, fluix i centrat, l’ha aturat el porter sense problemes, però ha acabat amb un valor mínim perquè ha allargat l'agonia d'un equip que s’ha anat desinflant i perdent l’energia.

De fet, Francisco ho ha vist negre i ha tret del camp Stuani, que està lluny de ser el davanter que ha conquerit el cor de tots els gironins. El troba massa a faltar, el Girona. Ho han provat Sylla i Samu Saiz, amb xuts desviats i una rematada de cap ajustada. Però la mala sort, un cop més, ha aixecat el dit: Kevin, acabat d’entrar, ha marcat un doblet. Tant de bo algú conegués l’antídot perquè al Girona deixin de passar-li misèries. Com ara que afegeixin només un parell de minuts en un partit en què se n'han perdut un mínim de cinc.