GIRONA FC

El Girona s’adorm i llença la bona feina a les escombraries (2-2)

Narváez, amb un doblet al temps de descompte, desfà el gran avantatge gironí

Nahuel Bustos, disputant una pilota
Jordi Bofill
04/11/2020
2 min

GironaQuan el Girona ja assaboria una nova victòria va recordar que si algun club no pot donar mai res per fet és precisament ell. Narváez, amb un doblet al temps de descompte, va esborrar l’alegria que tenien els futbolistes gironins (2-2), que havien omplert el terreny de joc de joventut gràcies a la tranquil·litat que donaven els gols de Sylla i Valery. Falsa alarma.

Ramon Terrats (2000), un mig centre de vint anys fitxat pel filial aquest estiu, va ser la resposta de Francisco a les baixes que tenia. Va acabar el partit amb Valery (1999), Pablo Moreno (2002), Monjonell (2001), Jandro (2001) i Pau Víctor (2001). Dels problemes en va fer una virtut, perquè apostar pels joves a la llarga sempre té premi. Després de dos anys llençant molts milions a les escombraries destinats a jugadors que han passat sense pena ni glòria per Montilivi, donar un cop d’ull a la banqueta va permetre intuir un hipotètic futur en què el recorregut està assegurat. La mitjana d’edat va ser de 19,5 anys, sumant-hi Couto (2002) i Arnau (2003). I això que no hi eren Turmo (2001) i Kebe (2000).

Però com tot en la vida, l’ofici s’aprèn amb el temps. I no hi ha res que t’ensenyi més que les derrotes. Bé, sí, un empat amb sabor a derrota també serveix. Així que ha d’estar disposat a assumir les conseqüències. El merescut 0-2 amb què el partit va arribar al temps de descompte semblava que donava dret a les llicències. Fins aquell moment possiblement es va veure el millor Girona de la temporada. Fort, decidit i aliat amb una fortuna que li va negar la rialla quan el temps s’acabava. Mamadou Sylla, amb el seu quart gol i una assistència a Valery, va ser el factor diferencial. L’intercanvi de cops inicial, en què Aday Benítez va rematar fora sense porter i Bermejo va topar amb la fusta, quedava oblidat gràcies al dinamisme i l'encert d’un golejador que promet repartir moltes tardes de glòria.

Amb els joves al camp i la tercera victòria en quatre partits, fins i tot mirar la classificació feia goig: el Girona assaltava el cinquè lloc, que dona pas a disputar els play-off d’ascens a Primera a final de curs. I encara li quedava un partit pendent, que el podia fer escalar un pèl més. Doncs bé, ni play-off ni res. El Saragossa va decidir agafar el camí de la fe i Narváez, amb dues accions consecutives als minuts 92 i 95, va deixar tothom amb cara d’idiota. És ben bé que el que no li passa al conjunt català no li passa a cap altre club del planeta.

stats