El Girona s’aferra a l'existència de Stuani (1-0)
Un gol del davanter uruguaià serveix perquè els gironins sumin la primera victòria a Segona
Girona“Tinc l’espina del descens clavada, i me la vull treure”, assegurava Cristhian Stuani durant el seu acte de renovació. Per si no ha fet prou mèrits per tenir una estàtua a l’esplanada de Montilivi, ha decidit assumir el repte del Girona de tornar a Primera com una cosa personal. Després d’haver comprovat, des de la distància, els problemes dels blanc-i-vermells en les dues primeres jornades, la seva sola presència ha reactivat un equip que, per fi, ha mostrat els primers símptomes de força guanyant el Màlaga (1-0). Amb gol de l’uruguaià, esclar. No podia ser ningú més.
Amb la plantilla que ha construït Quique Cárcel, era qüestió de temps que Unzué decidís desfer el dibuix amb tres centrals per col·locar el 4-1-2-3 i carregar d’arguments tot el talent ofensiu del qual disposa. La novetat, al mig, va ser la presència de Gerard Gumbau; mentre que Àlex Gallar i Marc Gual, molt mòbils al davant, van fer costat a Stuani. El Màlaga, vestit amb un 4-4-2 i que encara no havia perdut a la Lliga, amb la feina que ha tingut defensant no ha fet pessigolles fins al tram final.
La insistència i la paciència han acabat sent determinants. No s’ha vist cap rastre d’ansietat gironina malgrat que guanyar era imprescindible i l’allau dels primers minuts no ha servit per obrir la llauna. Perquè Gumbau ha fallat una ocasió d’aquelles que, si et costen punts, no et fan dormir a les nits. Sense ensenyar cap debilitat, el control no ha perillat. I Stuani, amb un toc suau, ha aprofitat una deliciosa assistència de Borja García per recuperar el somriure d’una afició que se’l creu, però que ha hagut de patir. Primer Juan Carlos, desviant un xut de Renato, i més tard Alcalá, desfent amb el cos una jugada embolicada, han evitat que les pors fossin reals.