El Girona aprèn a confiar en el seu instint (0-2)

GironaNo és casualitat que des del retorn de Cristhian Stuani el Girona hagi sumat els sis punts possibles. Era el moment del tot o res, quan l’uruguaià va entrar des de la banqueta. I el destí va voler que ho fos tot, amb la participació decisiva de l’estrella blanc-i-vermella, que va decantar la victòria contra l’Albacete (0-2). Se l’ha trobat a faltar, tot i que tothom l’hauria esperat el que fes falta.

Familiaritzats amb partits tancats, va ser tota una sorpresa observar com el Girona es decidia a trencar alguns tòpics. L’impacte amb què es va plantar al Carlos Belmonte va ser apassionant. Quan un s’atreveix, no és gens monòton. Va col·leccionar ocasions, però s’anava carregant de motius per no inflar-se d’optimisme: ni Bernardo, ni Bustos, ni Sylla, ni Luna van marcar. Sort que va reaccionar quan tocava. Per als locals, Álvaro, que a la segona part enviaria una pilota al travesser –Sylla replicaria–, va agafar el timó castellà produint les rematades d’Azamoum i Isaac. Els gironins ho haurien de continuar intentant.

Tot i que l’Albacete s’anava sentint més còmode i Monchu va haver de salvar sobre la línia una ocasió de Zozulia, el Girona no va sortir del guió i es va mantenir fidel al seu instint. Fins que el millor de tots va dir prou i va forçar que Kecojevic introduís la pilota a la seva porteria, després d’una centrada de Luna, i va col·laborar en la sentència de Pablo Moreno. Amb Cristhian Stuani al terreny de joc la vida té molt més sentit.