El Girona, el club on fan les coses amb seny
BarcelonaA manca d'un partit perquè s'acabi la temporada, el Girona es pot donar per satisfet. Encara té opcions d'arribar a les competicions europees, tota una fita. Per als socis més veterans, aquells que van forjar-se en derbis locals contra el Lloret, el Palafrugell o el Palamós, somiar amb poder jugar una competició europea semblava una bogeria. Però els somnis, de vegades, es fan realitat.
Mentre l'Espanyol plora el descens i el Barça intenta fer equilibris per marxar a l'Estadi Olímpic, el Girona fa via amb pas lent i segur. És, bàsicament, un club estable. Sembla poca cosa, però no ho és. En aquest món esbojarrat, ser estable és un petit miracle. No podem enganyar-nos i analitzar el Girona sense obviar l'entrada de capital estranger i el suport d'un gran club com el Manchester City, esclar. Però el City, propietat d'inversors del golf Pèrsic, és un exemple de com cal invertir. Et pot agradar més o menys la idea que estats del Golf inverteixin en el futbol i comprin molts clubs, aplegant-nos sota un mateix paraigua. De fet, a mi m'agrada ben poc, aquest futbol on un sol inversor controla cada cop més clubs. És el que menys m'agrada del Girona. Però dins d'aquesta realitat, hi ha diferències: alguns saben la manera de gestionar els diners i uns altres menys.
El model del PSG em sembla un desastre, encara que guanyi lligues. El model del grup City, així com els altres inversors estrangers del Girona, demostra tenir seny, fent un esforç per entendre més la realitat local. No van canviar el nom del Girona, quan el van comprar. Van buscar treballadors locals, catalans. Ells hi posen els diners, però hi decideix gent que coneix el territori. Que et compri un inversor estranger és una loteria: si te'n toca un que sap gestionar, com al Girona, tens sort. Si et passa com al València, has begut oli.
I just abans del darrer partit de Lliga, el Girona anuncia que renova Míchel. Que important és saber dominar el missatge. Quan en el seu primer any a Girona el tècnic madrileny no assolia els resultats, el director esportiu Quique Cárcel el va ratificar. Ara, abans del partit de Pamplona, el renoven. Es podria esperar a veure què passa, saber si es jugarà a Europa l'any que ve, però el Girona ha preferit fer-ho abans. És un missatge potent: passi el que passi, el capità és Míchel. L'Osasuna, el rival, va fer el mateix quan Jagoba Arrasate no aconseguia resultats: el club el va defensar i ara poden anar a Europa. Un altre club ben gestionat i, en aquest cas, sense diners estrangers. Quin mèrit, tot el que ha fet l'Osasuna. De fet, quina enveja, el futbol basc. Pamplona, Eibar, Amorebieta, l'Athletic i la seva tradició i la Reial Societat a la Champions. Sense milionaris al darrere. Ja en parlarem algun dia. Perquè ells ho fan tan bé i els catalans no?