El Girona comet un error rere un altre i San Mamés no perdona

GIRONAA Girona tothom estarà enfadat perquè el que sempre ha sortit bé, a San Mamés va sortir fatal. Els errors individuals que va cometre l'equip de Míchel el van condemnar a la derrota contra l'Athletic (3-2). Tot allò que fa habitualment amb els ulls tancats, es va ennuvolar, ben oblidat. Però cal tenir memòria perquè aquest és el preu a pagar per defensar l'estil que els gironins practiquen. A Montilivi s'han posat el pitet durant tota la temporada, desfent-se en elogis cap a uns futbolistes atrevits que han aconseguit ser la gran revelació del futbol europeu. Però no sempre podran encertar perquè ningú no ho fa tot sempre bé. Ningú no és perfecte.

És cert que cap equip no hauria de permetre el fet d'encaixar gol amb un fora de banda a favor quan encara no s'han disputat dos minuts de partit. Et juguis la Lliga, un lloc a la Champions, el descens o sigui un dia més en qualsevol zona intranscendent de la classificació de qualsevol categoria professional o amateur. Perquè aquesta pifia és greu. I és la que va tenir el Girona a San Mamés, per embolicar-se encara més en un enfrontament que ja era prou complicat. Però això va ser perquè a Montilivi la pilota no es rifa, es tracta bé. Altres ho haguessin arreglat amb una pilotada. Però el Girona no, el Girona vol mimar la bola. I va quedar-se amb cara de babau perquè en total van ser tres ficades de pota que van tenir conseqüències nefastes i que provoca que els de Míchel vegin les orelles al llop: es manté segon, però la distància amb el Madrid és de sis punts, i tots els rivals els han retallat. Els de Valverde, cinquens en zona d'Europa League, ja són a set punts.

Van ser Aleix Garcia, Miguel Gutiérrez i Juanpe Ramírez els que es van equivocar. Primer Garcia, enviant una passada horitzontal a Berenguer, que va llepar-se els llavis abans d'enviar la pilota al fons de la xarxa de Gazzaniga quan el gran duel acabava de començar. Tenia temps i forma, el migcampista d'Ulldecona, per haver fet qualsevol altra cosa. Però no, li va donar la pilota al seu rival, provocant que els gironins, una setmana més, es veiessin per darrere en el marcador sense pràcticament posar els dos peus a la gespa. A Madrid va ser al minut sis, a Bilbao al dos.

Després va ser Gutiérrez, quan el Girona havia aconseguit rebel·lar-se després de la pausa, amb un intent d'assistència d'esperó que també va aprofitar Berenguer. I per acabar-ho d'adobar, l'errada de Juanpe, immediatament després de la de Miguel, no sent gens contundent en un rebuig que va acabar amb Iñaki Williams gairebé tancant el partit quan quedaven trenta minuts que van deixar als gironins molt tocats. Al Bernabéu ja va ser una tortura.

Sense futbol costa més

El problema, malgrat tot, va ser que els de Míchel es van oblidar de generar futbol. I sense això, tot costa més. Ja s'intuïa que mantenir el nivell ensenyat durant gairebé tota la temporada seria insostenible a llarg termini. És lògic que es produeixi una baixada de rendiment. Com també se sap que aquesta plantilla no caurà del tot, tal com pronostiquen alguns vidents. En tot, l'aposta encertada és buscar el terme mitjà. Quan trobes l'equilibri, tens molt de guanyat.

Com a mínim, va fer acte de presència. Era una nit massa important per no presentar-se. Va tenir moltes cares, el Girona, que ho va passar malament la major part del duel. Li va costar molt contenir la intensitat bilbaïna, perquè va ser molt pesat Iñaki Williams creant moltíssimes oportunitats per la part esquerra de la defensa catalana, amb Miguel massa amunt i Juanpe massa sol. A Blind se'l va trobar a faltar.

L'Athletic devia maleir-se per no haver marxat al descans amb un avantatge més clar, perquè si alguna cosa li venia de gust al Girona, era marxar corrents al vestidor a prendre's un respir. Li va anar de meravella, perquè va sortir amb un altre aire. Li va durar poc, esclar, reprovat pels seus errors. Però també va tenir espurnes concretes en què tornava a ser el Girona de sempre. Aquell que no té por de res. Ho va ser amb l'empat provisional de Tsygankov i en el tram final, quan Èric Garcia va retallar les diferències per donar una emoció que sense el caràcter blanc-i-vermell no seria possible. Dovbyk, Savinho i Solís, en un xut que Vivian va desviar sota la línia, van tenir l'empat en el temps de descompte.

Aquesta és la pitjor dinàmica de la temporada per a un conjunt que mai no perdia i que acumula dues derrotes consecutives i tres partits sense guanyar, un fet habitual en altres temps, però inusual en aquest curs 2023-24. I ara, què? Doncs que el segon lloc perilla i que per confirmar la seva presència a la Lliga de Campions s'haurà d'aixecar aviat. No en queda una altra.